La Conselleria de Sanitat ha diagnosticat 66 dones afectades per mutilació genital femenina en 2025 en la Comunitat Valenciana. D’elles, 34 han sigut ateses en la unitat de referència autonòmica per a cirurgia reconstructiva de l’Hospital Universitari Doctor Peset i 9 han sigut intervingudes quirúrgicament.
Actualment hi ha 137 dones en seguiment actiu pels professionals d’atenció psicosexual d’esta unitat, creada en 2016 i concebuda com un recurs clau de la xarxa assistencial del sistema sanitari públic. El seguiment prolongat permet avaluar seqüeles, abordar necessitats de salut sexual i mental i acompanyar processos de reparació quan procedix.
Actualització del protocol i seguiment coordinat
Les dades s’han donat a conéixer durant la jornada ’10 anys d’abordatge de la mutilació genital femenina en la Comunitat Valenciana’, organitzada amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. També en 2016 es va publicar el primer protocol d’actuació sanitària davant esta pràctica, amb la finalitat de fixar un marc comú per a la detecció, la prevenció i l’atenció integral.
En estos deu anys s’han diagnosticat 340 dones afectades en la Comunitat Valenciana i, en eixe període, la unitat de referència ha atés 204 dones i ha realitzat 58 intervencions de reconstrucció. Estes xifres reflectixen la consolidació d’un circuit específic que centralitza els casos que requerixen valoració especialitzada.
La Conselleria ha fet ‘un pas més’ en 2025 en actualitzar el primer protocol amb l’objectiu de reforçar la prevenció i la continuïtat assistencial. La revisió estandarditza circuits de derivació, precisa la identificació de xiquetes en risc i detalla com actuar en cada nivell assistencial perquè cap pacient quede fora del seguiment.
A més, s’han incorporat ferramentes com el full de seguiment específic en la història clínica d’Atenció Primària i l’alerta de mutilació genital femenina, que faciliten el seguiment coordinat de les xiquetes en risc i reforcen el treball conjunt entre professionals sanitaris i de l’àmbit social. Estes ferramentes permeten identificar antecedents des del primer contacte, activar avisos en consultes successives i compartir la informació rellevant quan la persona canvia de centre o de nivell assistencial.
Segons la Conselleria, ‘d’esta manera, continua reforçant la seua estratègia d’atenció i prevenció de la mutilació genital femenina’, una pràctica reconeguda com una forma de violència sexual contra dones i xiquetes amb greus conseqüències per a la seua salut física, sexual, reproductiva i psicològica.
L’Atenció Primària exercix un ‘paper clau’ en la prevenció, per la seua proximitat a les famílies i perquè professionals com les treballadores socials sanitàries, les matrones i el personal de Pediatria desenrotllen una labor que va més enllà de l’atenció clínica, incorporant seguiment i acompanyament des d’una perspectiva intercultural i comunitària. Eixa proximitat afavorix la detecció precoç en controls rutinaris i facilita el treball amb les famílies per a reduir riscos i assegurar la protecció.
L’estratègia de la Conselleria es basa en un enfocament intersectorial que integra la col·laboració amb els servicis socials, el sistema judicial i el teixit associatiu i comunitari, una coordinació que ‘resulta essencial per a garantir intervencions coherents i protegir de manera efectiva a les xiquetes en risc’. Este treball conjunt permet unificar criteris, agilitzar derivacions i oferir recursos de suport i protecció en tot el territori.
