La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana ha requerit a diverses conselleries que informen sobre les sol·licituds de cooperació i de protecció que van poder rebre des de la Conselleria de Justícia i la Secretaria Autonòmica d’Emergències, així com la resposta donada a eixes peticions. El termini atorgat per a remetre la documentació és de cinc dies, la qual cosa apunta a la necessitat de fixar amb rapidesa una cronologia precisa de decisions i comunicacions durant l’emergència.
La investigació se centra en les actuacions dels dos alts càrrecs imputats en la causa, la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i l’ex secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. Amb este moviment, la magistrada busca aclarir si van activar els mecanismes de cooperació previstos i si altres àrees del Consell van atendre o no eixes sol·licituds, aspectes essencials per a determinar el grau de coordinació institucional.
Cooperació sol·licitada a altres conselleries
El requeriment es dirigix a les conselleries d’Educació, Agricultura, Servicis Socials i Medi Ambient. La informació sol·licitada abasta tant les eventuals peticions d’ajuda i protecció civil com les respostes que cada departament va oferir. Este pas perseguix comprovar si, davant una situació de risc, es van cursar avisos i es van mobilitzar recursos en la forma prevista pels plans autonòmics, alguna cosa que la jutgessa considera clau per a valorar l’evitabilitat del mal.
En un acte, la instructora raona que ‘l’evitabilitat de les 230 morts i també de les lesions té com a base l’anàlisi dels avisos a la població i el control de les fonts de risc, la competència del qual corresponia a les autoritats encarregades de la protecció civil’. D’ací ve que pose l’accent en qui podia ordenar quines actuacions i com es van executar, sense perdre de vista el repartiment de funcions entre òrgans autonòmics.
Debat sobre competències en emergències
La magistrada lamenta que, malgrat l’avanç de la instrucció, algunes defenses i acusacions seguisquen, en les seues paraules, ‘alienes al marc competencial, a l’Estatut d’Autonomia, a la Llei 13/2010 de la Generalitat Valenciana de Protecció Civil i Gestion d’Emergències i al Pla Especial davant el Risc d’Inundacions en la Comunitat Valenciana’. Al seu juí, eixa posició ‘obstaculitza el procediment’ i resulta especialment greu quan ‘pretenen que la solució, l’enfocament d’este procés, siga analitzar si procedia declarar l’emergència nacional com a mitjà d’evitació de les 230 defuncions’.
La instructora subratlla: ‘La continuïtat conscient en l’error no indica perseverança en la defensa d’una posició sinó simple contumàcia, màximament quan els plantejaments d’acusacions i defensa confluïxen de manera manifesta’. Afig que, amb idèntica argumentació, algunes acusacions intenten exigir responsabilitats penals, la qual cosa es va evidenciar quan, en l’interrogatori a Alberto Núñez Feijóo, es van formular preguntes sobre fets ocorreguts fora de la Comunitat, en Letur (Albacete), en ‘una busca d’un nexe d’unió que només és factible a través de l’atribució de responsabilitats penals a aforats la competència dels quals correspon al Tribunal Suprem’.
Segons exposa la jutgessa, ‘tota la bastimentada argumental es trontolla’ perquè, en la voluntat de saltar fins a l’administració central, ‘s’omet un escaló superior en l’emergència autonòmica: la declaració d’emergència catastròfica‘. I advertix que eixe ‘desplaçament competencial’ de l’administració autonòmica a la nacional ‘no seria sinó un reconeixement implícit de la passivitat a l’hora d’afrontar l’emergència’.
A mode de síntesi, la instructora ‘recorda, sense ànim de exahustividad’, diversos principis: la competència en protecció civil va correspondre en tot moment a l’Administració autonòmica; la direcció del Cecopi li incumbia la exconsellera; i al president li competix la direcció i coordinació del Consell. També es remet al rebuig judicial de suposades conductes delictives per part dels màxims responsables de la CHJ, la Aemet o la delegada del Govern, fets que, recalca, queden fora de l’objecte d’esta peça.
Finalment, conclou que ‘l’administració autonòmica tenia tots i cada un els instruments al seu abast per a salvaguardar a la població, els relatius a la possibilitat d’alertar, sistema ESAlert, facultat de comunicar-se amb altres autoritats, difusió pública per múltiples canals, els seus personals i això és decisiu: els mitjans materials i personals de l’Estat’, extrem que, al seu juí, avalen els missatges facilitats per Feijóo. Amb la documentació demanada a les conselleries, el jutjat preveu delimitar amb major precisió quines decisions es van adoptar, qui les va prendre i fins a quin punt es van emprar els mecanismes previstos per la normativa autonòmica de protecció civil.
