Carlos Corberán va explicar abans de rebre al Reial Madrid este diumenge que el València estava centrat en sí mateix i en què Mestalla continuara sent un escenari incòmode per al conjunt blanc. Va subratllar que els dubtes sobre un partit són internes i que en el seu vestuari no es qüestionava el nivell del rival, plenament conscient de l’exigència de la trobada.
El tècnic va rebutjar que fora el partit de l’any per al seu equip, en al·lusió a eixe enfocament expressat des de la banqueta rival, i va defendre que cada trobada havia d’afrontar-se amb eixa màxima importància. Va afegir que, una vegada conclòs, el següent compromís davant el Llevant passaria a ser el més rellevant.
Lectura del joc i resposta de l’equip
Corberán va detallar que enfront del Reial Madrid l’equip hauria de saber llegir els moments: hi haurà fases de sotmetiment en les quals tocarà resistir més afonats i altres en les quals hauran d’insistir en les seues virtuts. Eixa alternança, va dir, exigia concentració per a identificar quan accelerar, quan pausar i com protegir-se de les transicions rivals, un aspecte que sol inclinar els partits si es gestiona malament.
Mirant al context immediat, va assenyalar que l’eliminació copera obligava a deixar arrere la decepció i convertir-la en energia competitiva per a un dol de Lliga de màxima rellevància. Va insistir que no sentien pressió, sinó responsabilitat i ganes d’obtindre resultats positius, i va afirmar que percebia un suport ferm des de la seua arribada que pretenia correspondre amb treball i dedicació.
Sobre l’adversari, va indicar que els canvis introduïts recentment en el Reial Madrid eren matisos respecte a la idea prèvia de Xabi Alonso. Al seu juí, l’equip mantenia una essència recognoscible basada en el vertigen, la velocitat i la rapidesa en atacar, amb molt de perill en les situacions de contraatac. Com a principal ajust, va apuntar a una organització una mica diferent en camp propi, especialment en l’eixida i col·locació inicial, sense que això altere l’amenaça global del conjunt madridista.
També va restar importància a les baixes del rival, en considerar que la plantilla compta amb futbolistes de màxim nivell en totes les línies i que els substituts sostenen un rendiment molt similar. Per tant, el llistó competitiu que esperaven no disminuïa per l’absència de noms concrets.
L’entrenador va valorar els plens constants a Mestalla i la connexió amb la graderia, convençut que eixa pressió ambiental beneficia al València i dificulta la comoditat de l’oponent. L’objectiu, va recalcar, és transformar eixe empenyiment en ritme, dols guanyats i continuïtat en el joc per a convertir l’estadi en un lloc incòmode per al Reial Madrid durant els noranta minuts.
Finalment, va informar que Rubén Iranzo, jugador del filial que ha tingut minuts amb el primer equip, se sotmetria el dissabte a proves mèdiques davant la sospita d’una lesió en el genoll, amb el desig que l’abast siga el menor possible.
