Torrevieja ha viscut este diumenge un dels actes centrals del seu Carnestoltes: el gran desfile-concurs, que ha omplit de fantasia i color els principals carrers gràcies a la creativitat de més de 1.500 comparsistas repartits en 31 agrupacions. El públic ha respost amb entusiasme a un recorregut que funciona com a aparador de vestits, coreografies i maquillatges elaborats per les pròpies comparses, i que cada any eleva el llistó artístic.
L’edició de 2026 arriba en un any clau: Torrevieja perseguix la declaració d’interés turístic nacional per al seu Carnestoltes. Serà en 2027 quan l’organització i l’Ajuntament proposen formalment la candidatura, una vegada complit el termini de cinc anys des del reconeixement d’interés turístic autonòmic concedit en 2021. L’organització ha assegurat que compten amb un ‘ampli ventall de recomanacions i escrits de suport a nombroses entitats locals i provincials, acreditant la importància i el pes d’esta festivitat com un moviment cultural d’abast nacional’. Estos avals recolzen l’arrelament de la celebració i la seua capacitat per a projectar la imatge de la ciutat més enllà de la comarca.
Una desfilada clau per al reconeixement nacional
A les quatre de la vesprada han eixit des del Centre Cultural Verge del Carmen les dos primeres comparses, fora de concurs, obrint el pas en un ambient musical i festiu molt mediterrani. Han sigut ‘La Sal de Torrevieja’, una de les més reconegudes a nivell nacional i internacional, amb un disseny daurat i plomes turquesa, i ‘Bambini’, formada pels més xicotets, amb picades d’ullet a personatges populars com a Súper Mario, Lilo i Stitch o Mickey, que han aportat el toc familiar i lúdic de l’arrancada.
Els càrrecs de 2026 han tingut també el seu moment. La reina infantil, Meua Sánchez, de la comparsa Desafiament, ha desfilat sobre uns cavallets amb el rosa com a protagonista. La seua agrupació ha presentat la seua versió de ‘la dona barbuda’, una atracció molt present en les fires i circs dels anys 20 i 30, integrada ací en una proposta vistosa que ha combinat fantasia i memòria d’aquell imaginari popular.
El rei, Iván Quesada, de la comparsa Soul Danse, ha sorprés amb una carrossa d’estètica nadalenca coronada per una gran bola de l’arbre i sota el títol ‘Ni María carei es va atrevir tant’, un joc irònic que ha arrancat somriures i ha reforçat el to festiu del festeig.
Ha tancat la desfilada la reina del Carnestoltes, Laura Alberca, de la comparsa ‘Ni no ni naaaa’. La seua fantasia, titulada ‘Al Alba’, s’ha presentat ‘inspirada en les gotes de rosada que apareixen sobre les flors dels cirerers en despuntar el dia i que els primers rajos de llum il·luminen com a cristalls tintineantes’. ‘Esta fantasia s’ha compost de multitud de pètals d’encaix, organza i setí coberts de centenars de brillants en una estructura que embolica el cos en una espiral de blancs i roses que faran que la dolça olor de la flor de SAKURA -nom del vestit de la reina- se senta en tota Torrevieja’. Amb esta proposta, la cort ha subratllat el caràcter artesanal i la busca d’una estètica recognoscible que distingix a la desfilada.
Protagonistes i picades d’ullet culturals
Al costat d’ells han destacat comparses com ‘Blanca de Sal’, ‘Xerinola’, ‘Paia’s’ o ‘Gosadia’, esta última reconeguda per la seua originalitat i diversitat. Al llarg de la seua trajectòria han presentat fantasies tan variades com Verges, Partits polítics, Drag Queen o, més recentment, Florència. Enguany han desfilat homenatjant l”ànima de l’art espanyol’ amb un vestit roig monocolor que reflectia ‘passió, força i herència. En cada línia i en cada volum batega la història d’un poble que s’expressa a través del flamenc, la cobla i la tradició andalusa’.
En diferents punts del recorregut s’han pogut veure abelles gegants, al Quixot i Sancho Panza al costat d’un molí manxec, llamps, núvols i fins i tot pluja, un casino mòbil i un homenatge a les festes locals sota el lema ‘no ens perdem charamitaso’. Esta varietat d’imatges ha mostrat l’ampli registre temàtic de la desfilada, en el qual conviuen referències literàries i populars amb motius de fantasia, i on cada comparsa ha buscat un segell propi sense perdre l’esperit comú del Carnestoltes.
Serà la setmana vinent, en la desfilada nocturna, quan es donen a conéixer els premis del concurs. Un jurat d’experts valorarà els vestits confeccionats pels propis comparsistas i el maquillatge, a més del ball d’exhibició que han fet en l’últim punt del recorregut. L’èmfasi en l’artesania i la posada en escena ha convertit esta cita en un examen final que concentra l’atenció de participants i públic.
A estos reconeixements se sumen el premi a la millor desfilada i l’especial ‘Mari Conchi Baños’ a la disfressa més graciosa, que atorga la família de la dona que dona nom al guardó. Este premi manté viu el record d’una figura clau del Carnestoltes i subratlla l’humor com a senya d’identitat de la festa.
