Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, ha rebutjat ratificar les declaracions que va prestar davant la Guàrdia Civil i el jutjat. Ha sostingut que llavors no estava en les seues millors condicions, que la majoria de vegades acudia perjudicat físicament i que anava ‘fumat’ perquè consumia marihuana, per la qual cosa moltes de les coses que va dir no eren certes.
Benavent ha declarat este dilluns en el juí pel suposat tripijoc de contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València entre 2003 i 2008, en la peça E del cas Imelsa, i únicament ha respost al seu advocat. Eixe delimitat interrogatori ha reduït el contrast directe amb les versions de les acusacions i ha centrat el focus en els seus canvis de relat.
El exgerente ha insistit que a totes les declaracions i tots els dies anava ‘fumat’. Amb eixa explicació ha tractat de justificar per què ara no es ratifica i per què, segons ha reconegut, algunes afirmacions que va realitzar en fase d’instrucció no s’ajustaven a la realitat.
Declaracions sota consum i gravacions editades
Sobre les gravacions que va difondre, Benavent ha afirmat que les manipulava personalment: tallava i pegava perquè hi havia coses que no volia que se saberen. Ha afegit que la seua estratègia processal de llavors era implicar a tothom i esguitar al PP en tot el possible, una tàctica que ell mateix ha emmarcat en eixa etapa en la qual, segons el seu relat, no estava en condicions.
Ha explicat que va registrar converses amb un telèfon mòbil i amb cintes de magnetòfon xicotetes, materials que després bolcava a un disc dur extern que es va quedar a la seua casa. Ha atribuït eixa permanència del suport a un divorci complicat en el qual, segons ha dit, el seu sogre no li va permetre entrar a arreplegar pertinences.
Este conjunt de rectificacions i l’admissió d’edicions en les gravacions han introduït dubtes sobre la fiabilitat del seu testimoniatge previ, un aspecte que previsiblement condiciona el pes probatori d’aquells àudios i de les seues primeres manifestacions. El fet que només haja contestat al seu defensa també ha delimitat la possibilitat d’aclarir contradiccions en sala.
Benavent ha assegurat, a més, que clar que treballava en la Fundació Jaume II El Just. Ha relatat que el llavors conseller de Cultura, Esteban González Pons, li va contractar entre 2003 i 2007 com el seu enllaç o persona de confiança en la fundació, una etapa en la qual el president de la Generalitat va anunciar el trasllat del claustrillo de La Valldigna, un expedient molt complicat que, segons la seua versió, es va prolongar quatre anys. Ha detallat que desenrotllava la seua labor en dependències del gabinet del conseller i que, per la proximitat, també acudia amb freqüència a la seu de la fundació en l’edifici conegut com La Mesquita, on, ha subratllat, el seu treball era intens.
En relació amb adjudicacions municipals, ha negat haver entregat diners a la exconcejala de Cultura de València, María José Alcón, morta en 2018, o haver influït en meses de contractació. També ha negat haver rebut contraprestacions per adjudicacions públiques o haver tingut alguna cosa a veure amb la seua resolució.
Respecte a Alcón, ha indicat que no estava bé psicològicament i que el seu marit, Vicente Burgos, llavors gerent de la Fundació Jaume II El Just, li va demanar com a favor que la calmara perquè entrara en raó. Ha descrit aquella situació com a incòmoda i ha reconegut: li contava moltes històries, la majoria mentides, perquè la situació psicològica d’ella era tremenda i estava en tractament psiquiàtric. Jo comptava moltes mentides, ha insistit.
Els empresaris neguen tripijocs
Per als tres empresaris acusats en esta peça, Carlos Turró, Carlos Vicent i Enrique Aleixandre, la Fiscalia sol·licita 3 anys de presó i 29.000 euros de multa a cada un. Ells han negat irregularitats en les adjudicacions que van rebre i han assegurat que no coneixien a Benavent abans d’obtindre contractes per a la neteja de les Torres de Quart, la Llotja o treballs vinculats a la Mostra de València.
Carlos Turró, expresident de Cleop, ha declarat que no tenia funcions executives, que no va intervindre en el procés del contracte sobre les Torres de Quart i que, rotundament, no va pagar a ningú per eixa adjudicació.
Carlos Vicent, gerent de l’empresa adjudicatària de la neteja de la Llotja, ha explicat que va conéixer a Benavent durant visites institucionals de l’Ajuntament per a supervisar obres, i que este es va presentar com un assessor cultural.
Enrique Aleixandre ha assenyalat que la seua empresa es va presentar als contractes de la Mostra entre 2002 i 2008 i que van guanyar tots excepte l’últim. Ha mantingut que no tenia cap relació amb Benavent. Segons ha dit, el exgerente els va cridar per a felicitar-los per una adjudicació i allò el va sorprendre moltíssim perquè no entenia què tenia a veure.
Amb la vista oral en marxa, les declaracions han dibuixat un escenari de versions enfrontades: Benavent ha desacreditat el seu propi relat previ i ha admés retallades en gravacions, mentres els empresaris han rebutjat qualsevol tracte de favor. El tribunal haurà de valorar ara la credibilitat dels testimoniatges, l’abast de les gravacions i la regularitat dels contractes del període 2003-2008 que motiven esta peça del cas Imelsa.
