El Govern ha aprovat un decret llei que permet topar els preus de béns i servicis quan es declaren situacions d’emergència, amb l’objectiu d’evitar pujades abusives per als consumidors. La norma s’ha concebut per a contextos excepcionals en els quals l’oferta i la demanda puguen alterar-se de manera brusca i haurà de tramitar-se en el Parlament.
El mecanisme ha fixat dos límits concurrents: no es podran fixar imports per damunt del preu màxim registrat en els 30 dies previs a l’emergència ni superar en més d’un 50% la mitjana d’eixe mateix període. Amb això s’ha buscat tancar la porta a pics puntuals i a increments bruscos que no guarden relació amb els costos reals.
L’Executiu ha justificat la mesura en la protecció del consumidor després d’episodis recents en els quals s’han denunciat pràctiques oportunistes, com els augments en transports alternatius després de l’accident ferroviari de Adamuz (Còrdova), o en contextos d’incendis i de la dana de València.
Com s’aplicarà el topall
La limitació es podrà activar al costat de la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil, o davant accidents, emergències tècniques, força major o altres circumstàncies sobrevingudes no imputables a les persones usuàries. Cada activació haurà d’aprovar-se per Acord del Consell de Ministres, que precisarà almenys la data d’inici i fi, els servicis o productes afectats i la referència concreta per a calcular els límits.
El decret llei, elaborat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha modificat el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i ha habilitat al Govern per a obligar els comercialitzadors a informar del preu mitjà i del preu màxim oferits en, almenys, els 30 dies anteriors a l’emergència. Eixa transparència ha reforçat el control i facilitarà que les reclamacions es fonamenten en dades verificables.
Per a evitar tensions d’oferta, la norma ha incorporat flexibilitat: es permetran increments quan estiguen objectivament justificats per augments acreditables de costos o si resulten necessaris per a introduir nova oferta que mitigue l’escassetat, sempre que no suposen elevar els màrgens de l’operador. En béns o servicis estacionals, la referència podrà ser la del mateix període de l’any anterior, actualitzada conforme a l’IPC.
Els consumidors tindran dret a la devolució automàtica de qualsevol import cobrat per damunt del màxim aplicable, sense perjuí del règim sancionador que puga imposar-se als incomplidors.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha subratllat que la finalitat és ‘impedir que es puga fer caixa en situacions que exploten la vulnerabilitat de la ciutadania’, com després de l’accident de Adamuz, quan es van registrar increments ‘desproporcionats o abusius’ en transports alternatius. Ha afegit que eixos increments no responien ‘a un increment de costos operatius o de funcionament’ sinó a la intenció de ‘extraure el major benefici possible a costa de la ciutadania’, i ha criticat que a vegades el mercat opere ‘sense escrúpols’, ‘a lliure albir i desproveït de l’interés comú o general’.
Este decret llei ha complementat la reforma aprovada després de la dana, que ja va delimitar els preus de servicis com els VTC o el lloguer d’allotjaments en línia, i ha ampliat el marc per a actuar de manera ràpida i delimitada quan una emergència dispare la demanda i pose en risc la butxaca del consumidor.



