Kenneth ha confirmat el seu passe a la final del dissabte amb una actuació que ha combinat ‘afrobeat’, foc en escena i la tornada ‘crema, crema, crema’, rubricant el tancament més contundent de la nit. Al costat d’ell, han completat el contingent de classificats Tony Grox i LucyCalys, Izan Llunas, Kitai, Mikel Herzog Jr i el tàndem de María León i Julia Medina, que han aprofitat l’empenyiment del públic per a ficar-se en la baralla pel títol.
En el capítol d’eliminats, s’han quedat fora Daura i Marlon Collins malgrat figurar entre els favorits del jurat, així com Greg Taro i Lluna Ki. Esta última s’ha absentat de cambra abans de conéixer-se el resultat en sentir-se indisposada, un contratemps que ha reforçat la sensació de nit exigent en el vocal i l’escènic.
Un xou que mira més enllà d’Eurovisió
El Palau d’Esports l’Illa ha estrenat un escenari inspirat en el mirador pentagonal de la ciutat i ha rebut a Inés Hernand, a Javier Ambrossi en el seu debut com a presentador i, sobretot, a Jesús Vázquez en la seua primera vegada en Televisió Espanyola. La gala ha emmarcat la seua quinta edició amb imatges d’arxiu que han reivindicat a Benidorm com a meca de turisme, llibertat i música des de 1959, subratllant que el certamen ha volgut reforçar la seua identitat pròpia més enllà de ser un simple tràmit per a triar representant.
En clau de celebració, ha tornat Alaska, presentadora de la primera edició, per a obrir la nit amb Fangoria com a artistes convidats. Ja cap al final, Paloma San Basilio ha recuperat ‘La festa va acabar’ i ‘Junts’, recordatoris d’un llegat que l’organització ha connectat amb el present per a remarcar continuïtat i renovació alhora.
Els que sí han vingut a competir han sigut Kitai, que han obert amb energia i una producció vigorosa per a subratllar ‘L’amor et fa por’. La banda madrilenya ha dedicat el seu tema a ‘els obrers del rock’, a les sales de concerts i en oposició als ‘nostàlgics d’una altra època’, apostant per un directe d’actitud i guitarres al capdavant.
Després, la mexicana María León i la gaditana Julia Medina han trobat la manera de brillar juntes amb ‘Dos dames i un rodamon’, un pop de sororitat enfront de l’engany que ha recuperat l’esperit festiu dels duos ballables, esta vegada amb menys factor ‘camp’ i més enfocament vocal per a la tornada.
Lluna Ki ha volgut deixar arrere trets de la seua etapa anterior, inclòs l’ús de ‘autotune‘ que va marcar la seua eixida en la primera edició. Des d’una lluna amb esglaons, ha potenciat la seua arrel cubana amb ‘Bomba d’amor’, encara que el número no ha acabat d’ajustar el mecanisme per a explotar per complet abans de la seua retirada temporal del plató per indisposició.
A reivindicar la seua faceta d’intèrpret ha vingut també Greg Taro, germà d’Álvaro Soler i coautor del tema eurovisivo d’Alemanya en 2024. Amb ‘Velita‘ ha firmat un cant a l’amor que ha evitat l’obvie i una posada en escena entre semàfors, un concepte que ha quedat com a incògnita a la recerca de major claredat televisiva.
Hissen Llunas ha venut amb ball, veu i frescor el ‘r&b’ d’aroma ochentero de ‘Què faràs?’, a escassos metres d’on el seu avi Dyango va triomfar mig segle arrere, connectant amb una línia més clàssica de pop ballable recolzada en cors i coreografia lleugera.
‘Rakatá‘ de Dora i Marlon Collins s’ha mogut entre cúmbia, reguetón i abrasió electrònica, amb una execució procaç i juganera que ha transitat de l’ascetisme al pecat. El risc performatiu ha sigut alt i ha deixat una de les estampes més comentades, encara que el veredicte final no els ha acompanyat.
La combinació del sobri DJ i productor Tony Grox amb la veu novella de LucyCalys ha encaixat amb ‘T Estimaré’, un mig temps amb inspiració andalusa concebut per a perdurar en la memòria. Entre aplaudiments, han rematat amb un ‘Què visca Andalusia!’ que ha reforçat el seu ganxo popular.
Mikel Herzog Jr. ha defés l’única balada de la vetlada, ‘La meua mitat’, secundant-se en la flexibilitat de la seua veu per a una catarsi íntima sobre la confiança en un mateix, un contrast buscat enfront del predomini rítmic de la resta del cartell.
Amb més d’un milió de reproduccions en Spotify de ‘Els ulls no mentixen’, Kenneth ha respost a les expectatives amb el número més complet: ‘afrobeat’, coristes, pirotècnia i una tornada incendiària que ha pres en el públic. Haver actuat l’últim li ha permés capitalitzar el clímax del xou i deixar la sensació final més sòlida abans del recompte.
Ritmes diversos i veredictes dividits
En el tram final s’ha revelat el llistat de preferits del jurat: Mikel Herzog Jr, Kitai, Tony Grox i LucyCalys, Izan Llunas, Kenneth i Daura i Marlon Collins. Només estos últims no s’han repetit entre els sis favorits del públic, que han impulsat en el seu lloc a María León i Julia Medina. El tall definitiu ha confirmat així sis finalistes amb perfils molt distints i ha deixat la lectura d’una edició que ha volgut consolidar-se amb varietat de gèneres, posades en escena pensades per a televisió i una narrativa que posa el focus en el propi festival de cara a la final del dissabte.
