El catedràtic d’Economia Aplicada i enginyer agrònom José María García Álvarez-Coque reclama que qualsevol canvi regulador en la Llei de l’horta es base en anàlisis rigoroses, en estar en joc un dels paisatges agraris més valuosos del Mediterrani. L’expert exposa la seua posició en un article titulat ‘L’horta de València, més enllà de les simplificacions’, amb motiu de l’aniversari de la derogació parcial de la llei de 2018 aprovada per a protegir este entorn i modificada en 2025 per l’actual Govern valencià.
El Consell ha aprovat un decret de simplificació administrativa que reconeix la necessitat i urgència d’habilitar ajudes per a compensar els perjuís derivats de les limitacions al cultiu. Segons el parer de García Álvarez-Coque, el debat no ha d’esgotar-se en la compensació: si l’horta es protegix pels servicis ambientals, paisatgístics i territorials que presta, les polítiques públiques han de fomentar activament la producció d’eixos béns públics i no limitar-se a indemnitzar restriccions.
Debat més enllà de les compensacions
L’expert considera que les compensacions actuals resulten baixes i ‘no resolen res’ per al xicotet propietari. Planteja que la política siga més proactiva: premiar pràctiques que sostenen el paisatge, la fertilitat del sòl i l’equilibri territorial, de manera que cuidar l’horta siga econòmicament viable. En paral·lel, subratlla que és ‘poc rigorós’ oposar la preservació del sòl i del paisatge a les mesures de prevenció enfront d’episodis climàtics extrems; les dos prioritats, insistix, han d’integrar-se en una mateixa estratègia de gestió.
En eixa línia, apel·la a desenrotllar instruments que remuneren de manera estable els servicis que l’horta aporta. Entre ells cita el mercat de carboni: calcular la capacitat d’absorció de diòxid de carboni dels cultius i compensar a l’agricultor per eixa contribució climàtica. Assenyala que a la ciutat de València ja s’estudia la incorporació de productors al mercat d’emissions com a via per a reforçar ingressos vinculats a beneficis ambientals.
Protecció i dades comparables
García Álvarez-Coque rebat que l’abandó de superfície cultivada s’haja accelerat per la Llei de l’horta. Al seu juí, l’argument se secunda de manera imprecisa en una reducció del 17% entre 2018 i 2023. Avaluar la norma comparant quanta superfície hi ha abans i després resulta metodològicament incorrecte, explica; la qüestió no és si després de la llei es perd sòl, sinó si es perd més o menys del que s’hauria perdut sense ella.
Amb dades del Portal Estadístic de la Generalitat analitzats per la Universitat Politècnica de València, l’expert recorda que entre 2012 i 2018 la superfície de regadiu en la zona manté una certa estabilitat, mentres que entre 2019 i 2023 cau un 2,5% de mitjana anual. Este canvi de tendència encaixa amb una dinàmica de deterioració de llarg recorregut del regadiu que, sosté, no pot atribuir-se de manera directa a la llei, sinó a factors previs ja presents.
A més, entre 2019 i 2023 els municipis sense protecció registren una caiguda anual del regadiu pròxima al 3%, enfront d’un descens més contingut, entorn del 2%, en aquells amb algun grau de protecció. L’efecte, afig, no és lineal: els municipis amb protecció intermèdia de grau 2 perden menys superfície. Per això, proposa un ‘ajust fi’ de la política, centrat en com es dissenya la protecció i què s’exigix en cada un dels tres nivells vigents, més que a ampliar de manera genèrica la superfície protegida.
En síntesi, el catedràtic defén una revisió ‘tècnica, desapassionada i rigorosa’ de la Llei de l’horta: decisions basades en evidència sòlida, instruments que premien la generació de béns públics i un disseny de la protecció que responga al que realment funciona sobre el terreny. Al seu juí, només així s’evita que les reformes es queden en mesures reactives i es reforçarà la resiliència productiva i ambiental de l’horta.
García Álvarez-Coque acumula experiència com a assessor i consultor d’institucions europees, la FAO i la Comunitat Andina, a més d’haver presidit el Grup de Treball de Fruites i Hortalisses de l’OCDE. En l’àmbit mediterrani col·labora amb el CIHEAM i és membre del Consell Assessor del Centre Mundial d’Alimentació Sostenible.
