València acollirà des d’este dijous per quarta vegada la final o la fase final de la Copa del Rei de bàsquet i s’estrenarà com a seu el Roig Arena, un pavelló inaugurat fa sis mesos amb capacitat per a 15.600 espectadors en ‘mode bàsquet’. La cita torna a la ciutat més de dos dècades després de la seua última edició a la Fonteta i ho fa en un escenari que des de l’estiu és la nova casa del València Basket.
Roig Arena, nou escenari
El recinte substituïx a la històrica Fonteta com a llar del club ‘taronja’ i afronta el seu primer gran examen amb la Copa. Impulsat i costejat pel màxim accionista del València Basket, Juan Roig, la instal·lació ha suposat 365 milions dins d’un projecte de 400 milions. La seua estrena com a seu d’un esdeveniment de primer nivell arriba després d’un recorregut coper a València que va començar en 1973, quan Paterna va acollir la final en el pavelló de La Salle amb triomf del Reial Madrid sobre Estudiants per 126-87. Ja en l’era moderna, després del naixement de la acb en 1983 i la implantació en 1996 del format de fase final amb els set millors de la primera volta més l’amfitrió, la ciutat va albergar la Copa en 1999 i en 2003 a la Fonteta. Ara el torneig torna i, a més, l’acord entre la acb i la Generalitat contempla que torne dins d’un any per a firmar el seu quint torneig a València.
Malediccions en joc
La Copa arriba amb dos ‘malediccions’ vigents. La primera assenyala a l’amfitrió: des que el 17 de març de 2002 Elmer Bennett alçara el títol amb el llavors TAU Ceràmica a Vitòria, cap equip local ha tornat a proclamar-se campió. El València Basket ho intentarà per tercera vegada; en 1999 va caure en quarts i en 2003 va avançar fins a semifinals. L’últim amfitrió que va fregar l’èxit va ser el Reial Madrid en 2021, finalista davant el Barcelona, però en les quatre edicions posteriors l’equip de casa ni tan sols va aconseguir la final. En l’era moderna sol el Baskonia de 2002 ho ha aconseguit com a amfitrió, i si s’amplia la mirada a l’era acb anterior, també apareix el CAI Saragossa de 1984.
La segona ‘maledicció’ apunta al sext classificat de la primera volta, plaça des de la qual no s’ha guanyat cap de les trenta edicions disputades amb el format vigent des de 1996. El ‘campió d’hivern‘ domina el palmarés amb 12 triomfs en 30 edicions i els quatre primers classificats concentren el 73,3% dels títols, un avantatge derivat d’evitar-se entre si en quarts. Així i tot, hi ha hagut sorpreses des d’altres posicions: l’Unicaja va conquistar la Copa des de l’octau lloc en 2005; des del sèptim ho van fer el TDK Manresa en 1996, el Joventut en 1997 i el Barcelona en 2007 i 2013; i des del quint van véncer el València Basket en 1998, l’Estudiants en 2000 i l’Unicaja en 2023.
En el pla immediat, l’Unicaja és l’únic equip que arriba a València després de perdre en l’última jornada de lliga, 92-96 davant el Reial Madrid. Així i tot, ja ha demostrat que es pot alçar el trofeu després d’una derrota: en 2025 es va coronar a Las Palmas davant el Reial Madrid després de caure la jornada prèvia i en 2023 va repetir patró abans de véncer al La Llacuna Tenerife en la final de Badalona. També va haver-hi una excepció amb el Reial Madrid en 2017, campió a Vitòria malgrat haver perdut el seu últim partit de acb enfront del conjunt malagueny. En canvi, quan va conquistar les Copes de 2016, 2020 i 2024, l’equip blanc va arribar després de triomf, i el Barcelona va fer el propi en 2018, 2019, 2021 i 2022. De cara a esta edició, la resta de participants acudixen reforçats per victòries en la Lliga Endesa, entre ells Reial Madrid, Kosner Baskonia, Barcelona, València Basket, UCAM Murcia, La Llacuna Tenerife i Asisa Joventut.



