El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a un home que va insultar a l’amo d’un bar a València anomenant-li ‘negre de merda’ i ‘mico’. La resolució fixa que proferir insults a una persona per la seua raça o per no ser espanyola constituïx un delicte d’odi i manté la resposta penal imposada pels tribunals d’instància.
L’Alt Tribunal confirma la pena de sis mesos de presó i 1.260 euros de multa pels fets ocorreguts al gener de 2022. El condemnat va reaccionar en creure que la màquina de tabac no li havia retornat un euro: a més dels insults, va amenaçar amb matar-li. Quan va arribar la Policia, es va referir a ‘micos’ als quals anaven a ‘tirar’ del barri i va retraure als agents el tracte rebut, al·legant ser espanyol. Per al Suprem, no va ser un exabrupte aïllat fruit de l’enuig, sinó un atac amb un clar component d’exclusió dirigit a deshumanitzar a la víctima pel seu color de pell i el seu origen.
Estos fets sustenten la condemna com a autor d’un delicte d’odi i una altra per amenaces, així com la seua inhabilitació durant tres anys per a exercir oficis educatius en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure. La inhabilitació, a més de la pena de presó i la multa, evidència que la sentència sanciona no sols la gravetat dels insults, sinó també el risc social que comporta reproduir missatges que alimenten la discriminació en entorns amb projecció formativa o organitzativa.
Insults comuns en esdeveniments esportius i xarxes
En la seua argumentació, la Sala subratlla que ‘existix una àmplia manifestació de delictes d’odi en espectacles públics’, com a partits de futbol en els quals s’insulta a jugadors ‘per la seua raça diferent’. Eixa conducta, advertix, no ha de ser ‘devaluada’ per produir-se en ambients d’exaltació o multitud, perquè ‘integra una expressió d’odi’ i no pot quedar al marge del retret penal quan ataca pel color de la pell o la condició de ser, o no, espanyols.
La sentència, el ponent de la qual és el magistrat Vicente Magro, recalca que els delictes d’odi són ‘una forma greu de discriminació i violència verbal o escrita’. Poden manifestar-se en interaccions personals cara a cara o en xarxes socials, ‘del qual odia al que és odiat, en moltes ocasions per ser diferent’. El missatge és clar: el canal o el context —una barra de bar, un estadi o una plataforma digital— no blinda a qui utilitza insults racialitzats per a humiliar o excloure; la tipicitat s’aprecia pel contingut i la finalitat excloent del missatge.
No ser espanyol no pot ser objecte d’atacs
El Suprem fixa, a més, un criteri explícit: ‘ser espanyol o no fent expressió d’això no pot ser objecte d’atacs per tercers amb un component d’exclusió social’. També destaca que ‘la perspectiva dominant per raó d’una nacionalitat o pel color de la pell de la víctima amb caràcter excloent no existix en les creences i si es duu a terme és clara expressió d’odi’. En un Estat social i democràtic de dret, afig, no caben atacs a persones per la seua ‘condició de no espanyols, com si els agents de policia hagueren de tractar a estos d’una manera diferent dels qui tenen nacionalitat espanyola’.
La resolució insistix que ‘quan es produïxen estos atacs no ho són puntuals, personals o individuals cap a una persona en concret, sinó el que esta representa en un context d’odi per raó de nacionalitat’, i recorda que ‘la intolerància és incompatible amb la convivència‘. Segons una nota informativa del propi tribunal, la decisió perfila criteris aplicables en supòsits similars: els insults que promouen l’exclusió social per motius de raça o nacionalitat són penalment reprotxables tant en espais físics com en entorns digitals, i la seua reiteració en àmbits quotidians o massius no disminuïx la seua gravetat, sinó que exigix una resposta ferma.
