La Comunitat Valenciana registra un 7% de trams de la xarxa estatal que travessa el seu territori amb risc alt o molt alt de sinistre, una de les proporcions més baixes del país. Només la Comunitat de Madrid presenta un percentatge inferior, del 2%, mentres que la mitjana espanyola se situa en el 11,8%, segons l’últim informe EuroRAP.
Panorama estatal
En el conjunt d’Espanya, 3.122 quilòmetres de la Xarxa Estatal de Carreteres presenten risc elevat o molt elevat de patir un accident greu o mortal, la qual cosa equival al 11,8% del total analitzat. Els trams més perillosos augmenten respecte al període anterior: passen de 82 (761 km) a 95 (904 km), un canvi que assenyala un empitjorament en els segments més conflictius.
L’estudi també mostra que l’índex de risc en carreteres convencionals és quasi quatre vegades superior al de les vies d’alta capacitat (autovies i autopistes). A més, per primera vegada en 15 anys, el risc puja en estes últimes, un avís que la millora històrica en les vies ràpides perd impuls i que el repunt de sinistralitat no es limita a la xarxa convencional.
L’avaluació té en compte 3.595 trams amb una longitud conjunta superior a 26.470 quilòmetres, que representen el 53,4% de tota la xarxa estatal. Del total analitzat, 14.169 quilòmetres corresponen a vies convencionals, 9.023 a autovies, 2.742 a autopistes i 534 a carreteres multicarril. Este repartiment explica per què la major part dels punts crítics es localitza fora de les vies d’alta capacitat, on les interseccions, accessos directes i variacions de traçat són més freqüents.
També canvien les categories intermèdies: els trams amb índex alt augmenten de 162 a 183 i els de nivell baix–mig passen de 696 a 782, mentres que els de risc baix es reduïxen lleugerament (de 2.254 a 2.229). En conjunt, el mapa de perillositat es desplaça cap a classes menys segures, amb un pes major de segments que requerixen atenció prioritària.
Carreteres amb més risc
L’informe identifica 103 carreteres amb almenys un tram classificat en roig o negre i assenyala que 15 d’elles concentren el 51% de tots els quilòmetres perillosos, repartits en només 1.601 quilòmetres. Totes pertanyen a la xarxa convencional, la qual cosa reforça la necessitat d’intervenció en estes vies.
Entre les més afectades figuren la N-330, que encapçala la llista amb 152 quilòmetres amb nivell roig i negre; la N-420, amb 149; i la N-630, amb 142. Els seguixen la N-340 (127), la N-260 (126) i la N-120 (121). El tram amb major probabilitat d’accident greu o mortal es localitza en la N-340, a la província de Tarragona.
Per comunitats, Aragó és la que presenta una major proporció de quilòmetres amb risc elevat o molt elevat (21%). Castella i Lleó concentra la major quantitat de quilòmetres perillosos, amb 895. A escala provincial, 17 territoris superen la mitjana estatal del 11,8%; destaquen Lleó (27%), Huesca (26%) i Palència (25%).
En este context, la Comunitat Valenciana se situa entre les autonomies amb menor exposició, amb un 7%, per darrere de Madrid (2%) i per davant d’Andalusia (8%). La dada la situa en una posició comparativament favorable, encara que l’avanç dels trams perillosos i el repunt en autovies i autopistes evidencien que sostindre i reforçar la seguretat viària continua sent un repte compartit.
L’anàlisi de EuroRAP, realitzat amb la participació del RACE i el RACC, es basa en 3.873 sinistres amb víctimes registrats entre 2022 i 2024, la qual cosa permet actualitzar el diagnòstic de risc amb informació recent i comparable en tota la xarxa estatal.
