Luís Castro va lamentar la falta d’encert del seu equip després de la derrota davant el Vila-real en el Ciutat de València, decidida per una miqueta de Georges Mikautadze en el minut 57. El tècnic va subratllar que el pla es va trencar en una transició del rival i que, malgrat la proposta del Llevant, el gol no va arribar: ‘Estem frustrats pel resultat, però no per la imatge. Era un partit que si haguérem jugat tota la nit tampoc haguérem marcat. Sabíem que el Vila-real té molta qualitat i havíem parlat de la seua fortalesa en transició i així ens han fet el gol’.
Castro va defendre el lliurament de l’equip fins al xiulet final i va explicar el missatge traslladat als aficionats que es van quedar en la graderia: ‘Els he dit que hem perdut, però que els jugadors havien donat el màxim. S’entreguen fins al final i hem acabat en l’àrea del rival, amb els jugadors del Vila-real tirats en el sòl més de trenta segons. Hui vam perdre però mereixíem molt més’. El portugués va remarcar que el seu equip va acabar bolcat en atac, un senyal que, al seu juí, el partit es va escapar per falta de definició i per un detall en l’àrea pròpia.
Detalls i pròxims reptes
Amb la mirada ja posada en el diumenge, va definir el dol davant el Barcelona com una final i va reivindicar la competitivitat mostrada des de la seua arribada a la banqueta: ‘Tenim un partit contra el Barça i hem de jugar-lo com una final. Des que soc ací no hem tingut un partit en el qual ens hagen dominat o golejat. Estem perdent per detalls’. Per a Castro, eixos matisos marquen la diferència en marcadors ajustats i sostenen la confiança que, corregint la punteria i afinant les vigilàncies, els resultats poden girar a curt termini.
En eixa línia, va insistir que la distància amb els grans no és insalvable: ‘La distància de qualitat de joc entre nosaltres i els rivals no és tan gran. Contra el Reial Madrid podríem haver anat guanyant en la primera part. No he vist a un Vila-real millor que nosaltres i això em dona garanties que podem guanyar‘. La seua lectura apel·la a les sensacions competitives com a base per a afrontar un calendari exigent sense renunciar a sumar.
L’entrenador també va abordar la situació de Etta Eyong. Va justificar la seua suplència per decisió tècnica i va recordar que, malgrat eixa condició inicial, la seua entrada va activar un pagament de 100.000 euros al Vila-real contemplat en l’acord de traspàs: ‘Etta ha estat en la banqueta per decisió tècnica. El club sabia que anava a ser suplent’. Va afegir que se li va traslladar llibertat per a actuar segons necessitara el partit, un senyal que el cos tècnic va prioritzar la necessitat esportiva per damunt del cost immediat.
