Espanya va rebre al gener 6,7 milions de passatgers procedents d’aeroports internacionals, un 5,2% més que en el mateix mes de l’any anterior. Dins d’eixe avanç, la Comunitat Valenciana va destacar com la comunitat amb el creixement més intens, un 7,7%, per davant d’altres grans destinacions que també van augmentar el seu volum.
L’origen dels viatgers va mostrar un patró mixt: Europa va avançar un 3,5%, Amèrica un 8,1% i Àsia va repuntar un 20%, la qual cosa assenyala un empenyiment especialment fort dels mercats asiàtics i un to positiu generalitzat fora d’Alemanya. Este repartiment per àrees explica que el creixement nacional se sostinguera tant per la demanda de mitjana distància europea com per la recuperació dels fluxos de llarga distància.
el Regne Unit tira, Alemanya cedix
Entre els principals emissors, el Regne Unit va aportar entorn de 1,1 milions de passatgers i va concentrar el 16,6% del total, amb un avanç del 1,6% enfront d’un any abans. La major part d’eixes arribades es va dirigir a Canàries, que va absorbir el 44,2% del flux britànic, seguida de la Comunitat Valenciana, amb el 14%, i Andalusia, amb el 12,6%. Esta distribució consolida el pes dels destins insulars i de l’arc mediterrani en el mercat britànic.
Alemanya, amb 0,7 milions de passatgers i un 10,3% del total, va retrocedir un 2,6%, una caiguda que es va deixar notar sobretot a Balears i també a Canàries. Dins del flux alemany, Canàries va ser el principal receptor amb una quota del 42,1%, i Catalunya, amb el 14,6%, va ocupar la segona posició. El descens alemany va restar tracció als arxipèlags malgrat el bon to de la resta de mercats.
Itàlia va explicar el 10,9% del total de passatgers al gener, 730.365 viatgers, i va créixer un 2,1%. Eixe flux va beneficiar especialment a la Comunitat de Madrid i a Catalunya, que van sumar el 60,8% de les arribades procedents d’Itàlia. França va emetre el 7% del total i va avançar un 1%, amb Madrid acaparant el 34,7% i Catalunya el 27,9% de les entrades des d’eixe país. La concentració dels dos mercats en els grans eixos Madrid-Catalunya reforça el seu paper com a destins preferents per a la connectivitat europea.
Països Baixos va representar el 4,2% del total i va retrocedir un 4,1% interanual. Malgrat eixe descens global, la Comunitat Valenciana va ser la seua principal destinació i va registrar un increment del 3,3% en les arribades neerlandeses, un comportament que ajuda a explicar el lideratge autonòmic en el creixement de gener.
Més enllà dels grans emissors, es van registrar pujades a Polònia, Irlanda i els Estats Units. També van destacar, per volum i ritme, diversos mercats del Golf Pèrsic i d’Àsia, amb la Xina, Corea del Sud i el Japó creixent a doble dígit. Entre els països iberoamericans, l’evolució va ser positiva en tots els casos, la qual cosa apunta a una demanda diversificada que reduïx la dependència d’un sol mercat.
Per territoris, les sis principals comunitats van concentrar el 97,8% de les arribades de passatgers internacionals. Totes van créixer excepte Balears. La Comunitat Valenciana va registrar l’avanç més intens, del 7,7%, mentres que Canàries va presentar l’augment més moderat, del 1,9%. Este contrast evidencia ritmes distints dins d’un mateix cicle expansiu.
La Comunitat de Madrid va ser la que va rebre el major nombre de passatgers, amb el 30,3% del total d’arribades i un augment del 6,5% interanual. La combinació d’àmplia connectivitat i repartiment equilibrat d’orígens explica que la capital mantinguera el lideratge en volum mentres altres regions van destacar pel seu ritme de creixement.
