El Govern ha desclassificat documentació sobre el 23F i ha habilitat la seua consulta en la web de Moncloa. El lot inclou 153 unitats documentals amb materials d’Interior, Defensa i Exteriors. Entre ells figuren transcripcions de converses telefòniques d’Antonio Tejero durant l’assalt al Congrés i notes del CESID que, ja en 1982, van donar credibilitat a moviments destinats al fet que la Corona no isquera perjudicada en el juí pel colp.
Una d’eixes notes internes, datada el 5 de febrer de 1982, pocs dies abans de l’inici de la vista oral del 19 de febrer, es va centrar en suposades entrevistes de S. M. el Rei amb militars implicats en el 23F. Segons eixe text, en cercles militars i en ambients castrenses de la capital es donaven per segures entrevistes confidencials i sigil·loses del monarca amb alguns dels principals processaments. La nota va arreplegar que el rei s’hauria reunit en secret amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, un dels comandaments condemnats pel seu paper en el colp.
Nota del CESID sobre contactes amb Milans i Armada
El document desclassificat també va al·ludir al fet que algú molt important de la Casa Reial es va entrevistar amb el general Alfonso Armada per a matisar comportaments de la vista oral del procés. No va precisar qui va protagonitzar eixe contacte, però sí que va destacar que Milans del Bosch va exigir que qualsevol reunió fora amb la pròpia persona real, sense admetre intermediaris ni baules inferiors. La mateixa nota va subratllar que, per damunt de tot, es pretenia que la Corona no isquera lesionada del procés i que eventuals intents de condicionar-lo no partiren dels principals processaments, de reconeguda vocació monàrquica. En conjunt, el text va descriure un esforç per influir en el que s’anava a dir i fer en sala, amb l’objectiu d’evitar que declaracions o gestos amplificaren un mal institucional ja latent després de l’aldarull.
El CESID va deixar constància que eixes opinions no procedien de callebajeros ni de rumorologia popular. Va assegurar que alguna de les fonts estava integrada en el sector militar i que es tractava de parcel·les d’opinió quantitativament restringides. Amb això, la intel·ligència de l’època va voler marcar distància entre enraonies i testimoniatges amb accés a informació sensible, la qual cosa explicaria per què va atorgar credibilitat als moviments descrits.
153 arxius accessibles i diàlegs de Tejero
La plataforma habilitada en Moncloa reunix les 153 unitats documentals per departaments d’origen: Interior, Defensa i Afers exteriors. Entre les primeres peces disponibles es troba la transcripció d’una conversa entre Juan García Carrés, l’únic civil condemnat pel colp, i el tinent coronel Tejero, quan este es trobava a l’interior del Congrés amb els agents a les seues ordes. En eixe diàleg, García Carrés li assegura que ‘va un regiment cap allà’ i li exhorta a aguantar, convençut que ‘la victòria és per a Espanya’. Tejero, tibant i amb un llenguatge plagat d’exabruptes, respon: ‘Juanillo, no em faces propaganda, cony’.
La interlocució deixa, a més, que Tejero parle amb la seua dona per a tranquil·litzar-la. En eixe tram s’arreplega: ‘No home, no, no hi haurà sang, filla meua. No et preocupes. Que et vull molt poc? ja ja ja’, abans d’acomiadar-se amb un bes a distància. Estes transcripcions, juntament amb les notes informatives del CESID prèvies a l’aldarull, durant l’assalt i posteriors, permeten seguir la seqüència de decisions, temors i expectatives que van acompanyar a les hores més crítiques del colp i a les seues conseqüències judicials immediates.
