La Comunitat Valenciana va importar de l’Iran en 2025 productes per 47 milions d’euros i només va exportar 6,3 milions, la qual cosa va deixar una balança clarament negativa. Les compres es van concentrar en safrà, pistatxos i polímers, mentres que al voltant de la mitat de les vendes al mercat iranià van ser abonaments, esmalts i colorants vinculats a la indústria química. Este patró reflectix un intercanvi dominat per matèries primeres i inputs enfront de béns amb major transformació local.
Entre gener i octubre de l’any passat, les importacions procedents de l’Iran van augmentar un 17% respecte a 2024 i les exportacions un 7%, segons un informe de Cambra València. Malgrat l’avanç en els dos fluxos, la bretxa es va mantindre àmplia. En este comerç participen 89 empreses importadores enfront de 45 exportadores, una asimetria que també ajuda a explicar el saldo negatiu.
Comerç amb l’Iran, centrat en inputs
De les compres valencianes a l’Iran, el safrà, els pistatxos i els polímers van representar al voltant del 90% del total. El 10% restant va incloure manufactures de ferro i acer, vidre surat i de seguretat i productes ceràmics. Una mica més de la mitat d’estes importacions va correspondre a la província de València, la qual cosa apunta a una major concentració logística i empresarial en eixe territori i a cadenes de subministrament que utilitzen estos materials com a entrada per a la indústria agroalimentària, plàstica i de construcció-ceràmica.
l’Iran va ser el quart proveïdor de la Comunitat a Orient Mitjà, per darrere d’Israel, Bahrain i l’Aràbia Saudita, amb 81,7, 76,7 i 60,5 milions d’euros respectivament en 2025. Esta posició intermèdia suggerix una diversificació d’orígens en la zona, amb l’Iran aportant sobretot productes agrícoles específics i compostos químics bàsics.
Impacte del conflicte i del dòlar
Segons l’informe, el conflicte deslligat el 28 de febrer després d’un atac coordinat dels Estats Units i Israel i la posterior resposta iraniana contra bases estatunidenques en països pròxims i contra el trànsit marítim en l’estret d’Ormuz tindrà conseqüències directes i indirectes per a l’economia mundial. La magnitud de l’impacte dependrà de la seua duració i dels països finalment implicats.
Un dels efectes més immediats és l’encariment del petroli i del gas natural. Orient Mitjà produïx i exporta el 25% del cru mundial i el 23% del gas natural liquat utilitzant la ruta de l’estret d’Ormuz, per la qual cosa qualsevol pertorbació repercutix en els costos energètics i en els nolis. La reordenació del trànsit entre Àsia i Europa i una major incertesa afigen retards i volatilitat, factors que tendixen a paralitzar inversions, moviments de capital i viatges tant turístics com de negocis.
L’informe preveu a més l’apreciació del dòlar com a moneda refugie, que compensarà parcialment la depreciació que havia registrat enfront de l’euro en la primera mitat de 2025 i que afavorirà de manera immediata a les exportacions valencianes en mercats denominats en eixa divisa. Al mateix temps, unes matèries primeres a l’alça i compres facturades en dòlars poden elevar costos, de manera que l’efecte net sobre màrgens empresarials dependrà de l’exposició de cada sector.
En paral·lel, els principals proveïdors de l’Iran continuen sent la Xina, Unió dels Emirats Àrabs i Turquia, i les seues exportacions es dirigixen sobretot a la Xina, Turquia i països veïns. La complexitat de l’economia iraniana i les sancions internacionals dificulten les relacions comercials, per la qual cosa la col·laboració amb actors locals es considera bàsica per a operar. Com a àmbits d’oportunitat s’assenyalen l’agroalimentari, la moda i l’electrònica, les infraestructures i les aigües, a més de l’agricultura, encara que el seu desenrotllament està condicionat pel marc regulador i l’evolució del conflicte.
