Deu obres han sigut seleccionades entre les 735 presentades per a disputar el Premi Azorín de Novel·la 2026, dotat amb 45.000 euros. La fallada se celebrarà dijous que ve en una gala a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), sota el lema ‘L’instant fet paraula’. El certamen, organitzat per la Diputació d’Alacant i el Grupo Planeta, consolida així el seu atractiu amb una participació que torna a disparar-se.
Per segon any consecutiu s’ha batut el rècord de manuscrits rebuts. En 2025 es van aconseguir 643 originals i llavors el mapa de procedències ja va reflectir l’estirada internacional: 121 d’Espanya, 76 d’Amèrica del Sud, 44 d’Amèrica del Nord, deu de la resta d’Europa, quatre d’Amèrica Central, un d’Àsia i 479 sense especificar. La tendència a l’alça reforça la projecció del premi i la seua capacitat per a atraure veus diverses, una conseqüència directa de la seua dotació econòmica i de la visibilitat que proporciona un palmarés consolidat.
El president de la Diputació, Toni Pérez; el director de l’Àrea de Relacions Institucionals del Grupo Planeta, Carlos Creuheras, i el diputat provincial de Cultura, Juan de Dios Navarro, han presentat este dimecres els deu originals finalistes, dels quals tres pertanyen al gènere thriller. La selecció culmina un sedàs que dona pas a la resolució del jurat en la gala del ADDA, on es coneixerà el veredicte.
Sis de les deu finalistes ‘són ‘Cercles borrosos’, d’Ismael Ahamdanech Zarco; ‘Ombres en Terra d’Oliveres’, de Juan Manuel Ruiz Salamanca; ‘Germans d’estepa’, d’Enrique Galdeano Clavería; ‘El quadern del silenci trencat’, d’Andrea Broullón Dobarro; ‘Sonata per als bàrbars’, d’Henry Alfred Bugalho Ribeiro; i ‘L’última carpeta’, de Silvio Mazziotti di Celso. Les altres quatre competixen sota pseudònim: ‘El camí equivocat’, ‘Cendra que embogix’, ‘El jardí dels fils invisibles’ i ‘Entrebalcones’. La diversitat de propostes conviu amb una clara inclinació cap a la narrativa d’alta tensió.
Auge del thriller i lectors a l’alça
De les obres finalistes, tres són thrillers; en el conjunt de les presentades, el gènere aconseguix el 40%. No sorprén, en paraules de Creuheras: ‘en el mercat general existix eixa tendència al gènere, osea que és lògic que en un premi així n’hi haja’. El pes del thriller respon a l’apetit lector per trames de ritme ràpid i alt component emocional, alguna cosa que tendix a reflectir-se en els grans certàmens literaris.
El directiu de Planeta també ha destacat que ha augmentat per segon any consecutiu el nombre de lectors a Espanya, amb un índex del 69,8% en 2025, després d’un 2024 ja de rècord. Este context de creixement lector afavorix la recepció de novetats i amplifica l’impacte que suposa obtindre un guardó de 45.000 euros.
L’historial del Premi Azorín reforça el seu prestigi: des de la victòria inaugural de Gonzalo Torrente Ballester en 1994 amb ‘La novel·la de Pepe Ansúrez’ han figurat en el palmarés autors com Luis Antoni de Villena, Luis Racionero, José Luis Ferris, Dolç Chacón, Ángela Becerra, Jon Juaristi, Lola Beccaria, Zoe Valdés, Fernando Delgado, Espido Freire, Nativel Preuat, Cristina López Barrio i Rosario Raro (2025), entre altres. El lema d’esta edició, ‘L’instant fet paraula‘, subratlla eixa voluntat de capturar el moment creatiu en una obra que connecte amb un públic lector en expansió.
