Potries, un municipi valencià de 1.135 habitants, ultima estos dies la proposta amb la qual aspira a convertir-se en el primer poble a ostentar el títol de Capital Europea de la Cultura en 2031. La candidatura s’articula entorn d’una idea força: donar veu al món rural i la seua memòria i demostrar que la cultura de qualitat pot nàixer i sostindre’s sense grans pressupostos.
El projecte es defendrà l’11 de març en el Ministeri de Cultura enfront de Burgos, Càceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Palma i Toledo. La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de València, el Consell Valencià de Cultura i les cinc universitats públiques valencianes, un suport que suma múscul administratiu i visibilitat a una proposta d’escala local.
Cultura en el centre
Abans del seu nomenament com a alcalde en esta legislatura, Sergi Vidal va exercir funcions de regidor de Cultura i Patrimoni, arreplegant els primers fruits de la designació de Potries com a capital cultural valenciana en 2018 i 2019. Eixa trajectòria va permetre assentar processos, evitar la improvisació i crear una base estable sobre la qual créixer.
‘Partíem d’un projecte treballat, consolidat i compartit amb els veïns del poble’, una gestió de polítiques culturals ‘que funciona’, subratlla Vidal. Eixe treball previ facilita que les accions culturals no siguen puntuals, sinó que tinguen continuïtat i generen comunitat.
Segons un estudi de la Universitat de València, l’Ajuntament destina el 18,7% del seu pressupost estrictament a polítiques culturals, enfront d’una mitjana nacional i provincial entorn del 6% i al 8% en municipis de menys de 5.000 habitants. Multiplicar la inversió respecte a la mitjana es traduïx en impactes transversals: activa ocupació, fa més atractiva la vivenda, combat la despoblació i protegix el patrimoni natural.
‘La nostra singularitat i principal aval és haver posat la cultura en el centre de totes les polítiques municipals, que ha impulsat d’altres àrees de govern com l’ocupació, la vivenda, la despoblació o la protecció del patrimoni natural’, explica l’alcalde.
Eixa aposta va permetre recuperar i transformar l’antiga terrisseria de l’últim artesà del poble, Ángel Domínguez, en un museu integrat en la xarxa de la Generalitat. També va impulsar una escola de ceràmica per la qual passen cada setmana un centenar de persones com a oci i que ha format a una altra vintena en este ofici. La museización va salvar un coneixement tradicional i l’escola ha teixit comunitat i oportunitats d’aprenentatge aplicades a un ofici amb eixida local.
El municipi, a la comarca de la Safor, s’ha incorporat a l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica, que treballa en projectes per a recuperar la historia ceramista al costat d’Itàlia, França i Romania. Participar en xarxes amplia col·laboracions i obri la porta a intercanvis sense necessitat de grans estructures.
En els últims deu anys Potries ha crescut en 200 habitants, un 20% de la seua població actual; ha obert un allotjament turístic i un restaurant de cuina d’autor, una ceramista ha tornat al poble i l’escola de música ha ampliat disciplines. ‘La majoria ens han traslladat que han vingut perquè ací passen coses, hi ha capacitat per a generar un espai amable, oportunitats, per a ser feliç’, afirma Vidal, enllaçant l’oferta cultural amb l’arribada de nous veïns i projectes.
Participació i Orgull de pobles
El lema de la candidatura, ‘Orgull de pobles’ (Orgull de pobles), s’ha construït a partir d’un Consell de capitalitat amb veïns de Potries i el seu entorn, voluntaris de disciplines com a art, escriptura, artesania, música, arts escèniques, paisatgisme o disseny. Les propostes es compartixen en una assemblea ciutadana per a reforçar la participació i el sentit de pertinença. El focus se situa en el que denominen cultura extraordinària, la que emergix de la vida quotidiana, la memòria i el paisatge.
‘És cultura extraordinària l’acte de cuinar una recepta tradicional, les cures, les converses, la tradició musical, els oficis o l’entorn natural que ens permet ser poble’, defén l’alcalde. Concha Arjona, ceramista i professora del taller ocupacional que està recuperant l’artesania tradicional vinculada a la terrisseria, afig: ‘Som xicotets en estructura però molt grans a l’hora d’aportar creativitat i propostes culturals de molta qualitat’.
‘No ho veiem com un enfrontament de David contra Goliat, una confrontació entre pobles i ciutats, sinó com una oportunitat per a reivindicar que els drets culturals són de tots i que els grans i els xicotets mereixen les mateixes oportunitats’, sosté Vidal. L’alcalde reivindica a més que els veïns dels pobles xicotets tenen els mateixos ‘drets culturals’ que els de les grans ciutats i es pregunta: ‘Per què un actor o un ballarí no pot acabar de formar-se en un poble com el nostre? Per què els nostres veïns no poden tindre les mateixes oportunitats?’. ‘El 80% del territori europeu es considera rural i hi ha moltes coses que fer perquè sobrevisca’, conclou.
Amb esta base, Potries defendrà a Madrid un relat diferencial, nascut de la proximitat i de la gestió cultural sostinguda en el temps. La meta és clara: convertir-se en 2031 en el primer poble amb el títol i confirmar que, des del local, es pot oferir ‘cultura de qualitat‘ i ‘donar veu’ al món rural sense dependre de grans pressupostos.
