El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha firmat un conveni amb Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid, Astúries i Múrcia per a implantar llicències interautonòmiques de caça i de pesca en aigües continentals.
Una sola llicència en deu comunitats
L’acord, publicat en el Boletín Oficial del Estado, permet a caçadors i pescadors exercir estes activitats en el territori de les autonomies adherides amb una única autorització, sense haver de repetir sol·licituds, pagaments o acreditacions en cada comunitat. Amb això s’eviten duplicitats, s’acurten terminis i es facilita la planificació d’eixides que creuen límits autonòmics.
El conveni substituïx al marc legal de 2017 i, segons ha destacat Agricultura, ‘suposa un avanç molt significatiu en incorporar-se les comunitats de Castella-la Manxa i Andalusia, que no van subscriure l’anterior’. L’ampliació de l’àmbit territorial augmenta la utilitat pràctica de la llicència i la base potencial d’usuaris.
La col·laboració pactada inclou aspectes tècnics i econòmics per a afavorir la mobilitat i una supervisió homogènia. Les inhabilitacions per infraccions en una autonomia es compartiran automàticament amb la resta, de manera que una sanció tindrà efectes immediats en tots els territoris firmants i es reforça la seguretat jurídica.
L’operativa es recolza en la plataforma Licicaz-web, desenrotllada i mantinguda pel Ministeri, que permet intercanvi automàtic d’informació entre administracions i la gestió en temps real d’altes, baixes i verificació de requisits. Este sistema agilitza els tràmits i reduïx errors en centralitzar la informació clau.
Les llicències tindran un any de validesa i un cost fix de 70 euros per a caça i 25 euros per a pesca en aigües interiors. El preu únic i la vigència anual aporten previsibilitat als aficionats i a l’oferta de servicis vinculada, des de vedats fins a allotjaments rurals.
Segons Agricultura, ‘esta mesura no sols reduïx la burocràcia, sinó que garantix una gestió sostenible i compatible amb el dinamisme econòmic de les zones rurals’, en combinar control comú, intercanvi de dades i un marc de coordinació entre administracions.
