MariLuz Marín té 85 anys i, com cada Falles des que es va casar amb menys de 21, tornarà a desfilar esta setmana en l’Ofrena floral a la Verge, l’acte més emotiu i multitudinari de les festes valencianes. Porta més de sis dècades fent-ho i, amb una mescla de respecte i determinació, admet que espera que no siga l’últim any.
Nascuda a Saragossa i establida a València des dels 7 anys, es presenta com a valenciana de cor. En l’Ofrena troba el moment que millor resumix el seu vincle amb la ciutat: caminar amb la seua comissió, portar el ram i vestir-se de valenciana amb tot el ritual previ. Eixe procés, repetit any rere any, li ha donat un sentit de continuïtat familiar i de pertinença que hui reivindica.
Tradició fallera i família
Amb dos fills fallers i quatre nets, la seua il·lusió actual és veure’ls desfilar a tots en l’Ofrena. Des de fa anys ho fa del braç del major, Vicente, de 32 anys. ‘És una emoció molt gran. Hi ha dies que ens vestim ací tots i això és un desastre perquè vestits per ací, vestits per allà, però és molt bonic. I ara tinc a la pequeñaja, que té 6 anys, i és un altre al·licient per a ser fallera’, explica. Veure a diverses generacions juntes li confirma que la festa s’aprén a casa: compartir l’espera, ajustar els vestits i eixir al carrer com a part d’una mateixa història.
La seua relació amb la festa va arrelar en casar-se amb Mario, a qui recorda com ‘molt valencianot i molt faller’. Llavors es va apuntar a la seua comissió i va començar a desfilar, primer en la falla Albacete-Marvá i, més tard, en la Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, coneguda com Els Doctors. Amb esta última tornarà a passar dimecres que ve davant la patrona, popularment ‘Geperudeta‘, fidel a un costum que ha acompanyat tota la seua vida adulta.
Vestit, adreços i ofici pacient
A casa, ensenya amb orgull les trosses de fallera blancs preparats per al seu pèl canut, els adreços, les pintes i el vestit que lluirà enguany, cosit per ella mateixa. Guarda diversos vestits de valenciana i caixes de joies i complements, tot etiquetat per a distingir el seu i això de la seua filla i evitar equívocs. ‘Vaig fer la falda i el cosset de la meua filla i el meu cosset fa quatre anys, però la meua filla m’ha regalat enguany manteletes i he hagut de desfer eixe cosset per a posar les noves. I la falda d’enguany sí que me l’he cosida jo per a estes Falles. Però es va acabar, que tot té molta faena’, comenta entre somriures, resumint el temps i la paciència que exigix cada puntada i cada ajust.
La seua devoció té dos arrels. Per origen és devota de la Verge del Pilar, però a la patrona de València li professa molta fe. Ho explica amb una frase que repetix amb naturalitat: ‘un no és d’on naix, sinó d’on pastura‘. ‘Vaig vindre amb 7 anys i em considere valenciana encara que sempre dic que soc aragonesa, que això no s’ha de perdre. Però els meus fills són valencians, els meus nets tots valencians, el meu marit era molt valencià’, compte. ‘Des de llavors em vist de valenciana i em continua agradant vestir-me amb 85 anys que tinc, que faré 86 al novembre’, afig, i confia que no siga l’últim any en l’Ofrena.
