La rosseta, l’ànec més amenaçat d’Europa, presenta un horitzó que els experts qualifiquen de ‘esperançador‘ gràcies a la recuperació d’hàbitats en l’arc mediterrani i als rècords recents de parelles reproductores i cries. L’avanç no es limita a un repunt puntual: reflectix un treball continuat sobre el terreny i una millora de les condicions en els aiguamolls clau.
És la principal conclusió de la presentació de resultats del projecte europeu LIFE Rosseta, coordinat per la Fundació Biodiversitat del MITECO, en el paratge il·licità del Fondo, un dels enclavaments més importants per a la recuperació de l’espècie. Este programa ha articulat actuacions sobre l’hàbitat i la gestió dels espais que sostenen el cicle vital de l’au.
Més femelles i més punts de cria
A Espanya s’ha passat de 33 femelles reproductores en 2019, repartides en 11 espais naturals, a 172 en una trentena de punts a la fi de 2025. Este salt en número i distribució ha evidenciat una millora dels aiguamolls idonis per a l’espècie i un cicle reproductor més estable, amb més parelles instal·lant-se i tirant avant polladas en diferents enclavaments.
La rosseta es localitza sobretot en aiguamolls de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia, Balears i Castella-la Manxa, a més de Sicília. La seua concentració al Mediterrani subratlla la dependència de llacunes i marjals ben gestionades, on la qualitat de l’aigua i la cobertura vegetal resulten determinants per a l’èxit reproductor.
L’espècie actua com ‘bioindicadora‘ de la salut d’estos ecosistemes: els resultats ‘positius’ dels últims anys no la trauen encara del risc d’extinció, però sí que apunten a un escenari més favorable si es mantenen les actuacions i es consoliden els hàbitats recuperats.
El programa LIFE ha sumat l’esforç d’administracions, universitats i centres científics, al costat d’organitzacions socials i al propi sector cinegètic, que ha treballat per a evitar l’abatiment accidental d’exemplars. El projecte ha facilitat la restauració de més de 3.600 hectàrees d’aiguamolls i l’alliberament de més de 3.700 aus criades en captivitat, mesures que han reforçat les poblacions silvestres i accelerat la recolonització d’àrees recuperades.
Malgrat l’avanç, l’èxit dependrà de sostindre la millora dels hàbitats, mantindre la coordinació entre territoris i continuar sensibilitzant a tots els actors, amb la finalitat que la tendència a l’alça es traduïsca en una població viable a llarg termini.
