Elevar l’agricultura ecològica al 50% millora la salut del sòl sense sacrificar productivitat

Paisatges agrícoles amb almenys un 50% d’agricultura ecològica maximitzen simultàniament la producció, la biodiversitat del sòl i funcions ecosistèmiques clau com l’emmagatzematge de carboni, el cicle de nutrients i la regulació de l’aigua. Així ho mostra un estudi internacional publicat en Nature Sustainability i coordinat per la Universitat d’Alacant dins del projecte europeu SOILGUARD (Horitzó 2020), que analitza 179 camps de cultiu —principalment de cereals— en huit països d’Europa, Àfrica, Àsia i Sud-amèrica, abastant climes i nivells de degradació molt diversos.

Encara que els autors han observat que la gestió ecològica pot reduir els rendiments en mitjana, els resultats indiquen que no existixen compromisos inevitables entre productivitat elevada, biodiversitat i bon funcionament del sòl a escala de finca. Com resumix el ecólogo Santiago Soliveres, ‘hi ha explotacions, tant en convencional com en ecològic, que simplement funcionen de manera excel·lent en els tres aspectes’. Esta troballa suggerix que el maneig i les decisions de cada explotació pesen tant com el tipus de sistema, i que és possible mantindre bons resultats si s’apliquen pràctiques adequades.

L’equip planteja que el següent pas és identificar què fan eixos agricultors que aconseguixen alts rendiments amb sòls sans. Segons Soliveres, podria tractar-se de reduir la freqüència de l’arada, emprar esmenes orgàniques, mantindre cobertures vegetals més permanents o utilitzar cultius i varietats ben adaptats a les condicions locals. Totes elles són pràctiques que, deduïdes del propi estudi, afavorixen l’estructura i la vida del sòl, milloren la infiltració d’aigua i estabilitzen els cicles de nutrients, la qual cosa a mitjà termini ajuda a sostindre la productivitat.

Prioritat en sòls degradats

El treball assenyala que la transició cap a l’agricultura ecològica ha de prioritzar-se en sòls moderada o altament degradats, on els beneficis ambientals són majors i les pèrdues de rendiment, menors. Estos territoris ja produïxen menys aliments, per la qual cosa el canvi implica menys costos d’oportunitat i oferix més retorns en termes de recuperació de la salut del sòl i reducció d’impactes. Focalitzar la conversió en estes zones permet maximitzar la seguretat alimentària en estabilitzar la producció i disminuir la vulnerabilitat a sequeres o pluges extremes, una conseqüència directa de millorar la capacitat del sòl per a emmagatzemar carboni i regular l’aigua.

Els autors afigen que superfícies agrícoles diverses i funcionals no són incompatibles amb alta productivitat. En paraules de Laura García‑Velázquez, investigadora principal de l’estudi, els resultats ‘obtinguts demostren que superfícies diverses i funcionals no són incompatibles amb una alta productivitat agrícola’. I subratlla una orientació clara per al disseny del territori: ‘adoptar pràctiques ecològiques en almenys la mitat del paisatge agrícola podria ser clau per a garantir la sostenibilitat a llarg termini dels nostres sistemes alimentaris’.

Implicacions per a les polítiques

L’estudi, realitzat per 22 institucions de nou països, reforça i amplia els objectius de l’Estratègia De la Granja a la Mesa de la Comissió Europea, que fixa un 25% d’agricultura ecològica per a 2030. Segons els autors, este objectiu pot quedar-se curt per a assegurar la sostenibilitat del sistema agroalimentari i complir les metes globals de biodiversitat. En línia amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible, que busquen reduir la contaminació de l’aigua i del sòl i retallar a la mitat l’ús de pesticides en els pròxims anys, des de la UA recorden que ‘cal apostar per les pràctiques ecològiques’.

En conjunt, el llindar del 50% d’agricultura ecològica a escala de paisatge oferix una referència operativa per a planificar transicions: permet elevar la salut del sòl, sostindre rendiments i reduir conflictes socioeconòmics associats a canvis de model. La clau, segons es desprén del treball, està a combinar pràctiques regeneratives i materials adaptats a l’entorn, i a organitzar el mosaic agrícola perquè la mitat del territori contribuïsca a un sòl viu i resilient.

Últimes notícies

El calor extrem ha causat 114 morts a la Comunitat Valenciana des de l’1 de juliol

Les altes temperatures han provocat 114 morts en dotze dies a la Comunitat Valenciana, nou vegades més que en el mateix període de 2025.

L’impacte psicològic i laboral de l’Alzheimer sacseja milers de famílies valencianes

L’Alzheimer obliga molts cuidadors a reduir jornada o deixar la faena, amb un fort cost emocional, econòmic i jurídic per a les famílies.

Una nova nanoteràpia millora el tractament del càncer de mama triple negatiu

Investigadors de l’Incliva i la UPV han desenvolupat una nanoteràpia dirigida que millora l’eficàcia de la quimioteràpia en càncer de mama triple negatiu i en reduïx la toxicitat.

Una nova nanoteràpia valenciana millora el tractament del càncer de mama triple negatiu

Un equip d’Incliva i la UPV ha desenvolupat una nanoteràpia dirigida que millora l’eficàcia de la quimioteràpia en càncer de mama triple negatiu i en podria reduir la toxicitat.

L’Alzheimer obliga milers de familiars a deixar la faena per una càrrega “devastadora”

Neuròlegs, juristes i associacions alerten a València que l’Alzheimer té un impacte psicològic, físic i laboral “devastador” en les famílies i reclama més suport institucional i jurídic per als cuidadors.

L’Alzheimer arrasa la vida laboral i emocional de milers de famílies cuidadores

Especialistes en neurologia, dret sanitari i associacions alerten a València que l’Alzheimer té un efecte psicològic i laboral devastador en les famílies cuidadores i reclamen més suport institucional i un pla integral.

Mor Sam Neill, protagonista de ‘Jurassic Park’, als 78 anys

La família comunica que l'actor ha mort sobtadament a Sydney i recorda que continuava lliure de càncer

Setmana d’oratge estable i calor forta a l’interior de València

La setmana comença amb cels poc nuvolosos o rasos en la Comunitat Valenciana i màximes elevades a l’interior de la província de València, mentre el vent bufarà fluix i de direcció variable.