Elevar l’agricultura ecològica al 50% millora la salut del sòl sense sacrificar productivitat

Paisatges agrícoles amb almenys un 50% d’agricultura ecològica maximitzen simultàniament la producció, la biodiversitat del sòl i funcions ecosistèmiques clau com l’emmagatzematge de carboni, el cicle de nutrients i la regulació de l’aigua. Així ho mostra un estudi internacional publicat en Nature Sustainability i coordinat per la Universitat d’Alacant dins del projecte europeu SOILGUARD (Horitzó 2020), que analitza 179 camps de cultiu —principalment de cereals— en huit països d’Europa, Àfrica, Àsia i Sud-amèrica, abastant climes i nivells de degradació molt diversos.

Encara que els autors han observat que la gestió ecològica pot reduir els rendiments en mitjana, els resultats indiquen que no existixen compromisos inevitables entre productivitat elevada, biodiversitat i bon funcionament del sòl a escala de finca. Com resumix el ecólogo Santiago Soliveres, ‘hi ha explotacions, tant en convencional com en ecològic, que simplement funcionen de manera excel·lent en els tres aspectes’. Esta troballa suggerix que el maneig i les decisions de cada explotació pesen tant com el tipus de sistema, i que és possible mantindre bons resultats si s’apliquen pràctiques adequades.

L’equip planteja que el següent pas és identificar què fan eixos agricultors que aconseguixen alts rendiments amb sòls sans. Segons Soliveres, podria tractar-se de reduir la freqüència de l’arada, emprar esmenes orgàniques, mantindre cobertures vegetals més permanents o utilitzar cultius i varietats ben adaptats a les condicions locals. Totes elles són pràctiques que, deduïdes del propi estudi, afavorixen l’estructura i la vida del sòl, milloren la infiltració d’aigua i estabilitzen els cicles de nutrients, la qual cosa a mitjà termini ajuda a sostindre la productivitat.

Prioritat en sòls degradats

El treball assenyala que la transició cap a l’agricultura ecològica ha de prioritzar-se en sòls moderada o altament degradats, on els beneficis ambientals són majors i les pèrdues de rendiment, menors. Estos territoris ja produïxen menys aliments, per la qual cosa el canvi implica menys costos d’oportunitat i oferix més retorns en termes de recuperació de la salut del sòl i reducció d’impactes. Focalitzar la conversió en estes zones permet maximitzar la seguretat alimentària en estabilitzar la producció i disminuir la vulnerabilitat a sequeres o pluges extremes, una conseqüència directa de millorar la capacitat del sòl per a emmagatzemar carboni i regular l’aigua.

Els autors afigen que superfícies agrícoles diverses i funcionals no són incompatibles amb alta productivitat. En paraules de Laura García‑Velázquez, investigadora principal de l’estudi, els resultats ‘obtinguts demostren que superfícies diverses i funcionals no són incompatibles amb una alta productivitat agrícola’. I subratlla una orientació clara per al disseny del territori: ‘adoptar pràctiques ecològiques en almenys la mitat del paisatge agrícola podria ser clau per a garantir la sostenibilitat a llarg termini dels nostres sistemes alimentaris’.

Implicacions per a les polítiques

L’estudi, realitzat per 22 institucions de nou països, reforça i amplia els objectius de l’Estratègia De la Granja a la Mesa de la Comissió Europea, que fixa un 25% d’agricultura ecològica per a 2030. Segons els autors, este objectiu pot quedar-se curt per a assegurar la sostenibilitat del sistema agroalimentari i complir les metes globals de biodiversitat. En línia amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible, que busquen reduir la contaminació de l’aigua i del sòl i retallar a la mitat l’ús de pesticides en els pròxims anys, des de la UA recorden que ‘cal apostar per les pràctiques ecològiques’.

En conjunt, el llindar del 50% d’agricultura ecològica a escala de paisatge oferix una referència operativa per a planificar transicions: permet elevar la salut del sòl, sostindre rendiments i reduir conflictes socioeconòmics associats a canvis de model. La clau, segons es desprén del treball, està a combinar pràctiques regeneratives i materials adaptats a l’entorn, i a organitzar el mosaic agrícola perquè la mitat del territori contribuïsca a un sòl viu i resilient.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Fiscalia demana substituir la condemna a l’acusat d’enaltiment gihadista per la seua expulsió d’Espanya

La Fiscalia ha demanat en l'Audiència Nacional canviar la possible condemna a un acusat d'enaltiment gihadista per la seua expulsió d'Espanya. Al·lega que ja existia una orde administrativa prèvia, que la pena sol·licitada no supera els sis anys i que l'acusat manca d'arrelament.

El TSJCV confirma 2,5 anys a un multireincident per robar un televisor i menjar a Vila-real

El Tribunal Superior valencià ha ratificat dos anys i mig de presó per a un home amb antecedents per sostraure menjar i un televisor en un local de Vila-real. La condemna inclou indemnitzar pels danys en finestres i encara pot recórrer-se en cassació.

L’Elx prepara la visita del Mallorca amb les absències de John, Héctor Fort i Da Silva

L'Elx ha treballat amb les absències de John Chetauya i Héctor Fort, mentres que André da Silva ha sigut dosificat. El davanter lusità no està descartat per al dissabte.

La Fiscalia s’ha oposat a excarcerar a Ábalos i Koldo abans del juí pel cas de les màscares

La Fiscalia s'ha oposat al fet que José Luis Ábalos i Koldo García isquen de presó abans del juí del 7 d'abril pel cas de les màscares, en apreciar risc de fugida. Anticorrupció al·lega la proximitat de la vista, la gravetat de les penes sol·licitades i l'absència de traves concretes per a preparar la defensa des de presó.

Pérez Llorca desfilarà en el segon dia de l’Ofrena de les Falles de València

Pérez Llorca participarà este dimecres en l'Ofrena de les Falles amb Marqués de Zenete i serà el primer cap del Consell a fer-ho. La cita reunirà 130.000 participants en dos dies.

El camp assumix fins a 100 milions de sobrecost per la guerra: 4 milions setmanals en la Comunitat Valenciana

El sector agrari ja suporta fins a 100 milions d'euros de sobrecost per la guerra, amb pujades del 28% en gasoil i de més del 40% en fertilitzants. AVA-Asaja xifra 4 milions setmanals en la Comunitat Valenciana.

El València CF complix 107 anys entre la baralla per la permanència i el Nou Mestalla

El club celebra el seu 107 aniversari amb el focus a assegurar la permanència i en l'avanç del Nou Mestalla. La situació és més còmoda que en cursos previs, però encara exigix resultats.

Marcelino avisa: l’impacte de Matarazzo ha sigut immediat i la Real incomoda moltíssim

Marcelino va destacar l'efecte immediat de Matarazzo en la Reial Societat i va advertir sobre la seua pressió i transicions abans del dol del divendres. Va confirmar la baixa de Ayoze i que Gerard està llest per a ser titular.