El València CF celebra el seu 107 aniversari amb dos fronts que condicionen el seu present immediat: assegurar la permanència en Primera i sostindre el ritme de les obres del Nou Mestalla, en un clima marcat des de fa anys per la tensió esportiva i social.
El club, fundat en el Bar Torino de València, presumix d’un palmarés amb sis Lligues, huit Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Recopa d’Europa, tres Copes de la UEFA, dos Supercopas d’Europa i una Copa Eva Duarte. Eixa col·lecció de títols no s’actualitza des de 2019, quan l’equip dirigit per Marcelino García Toral va conquistar la Copa del Rei l’any del centenari. A penes tres mesos després el tècnic va ser destituït. Des de la campanya 2019-2020, quan va aconseguir els octaus de final de la Lliga de Campions, el València no ha tornat a la màxima competició continental i ha encadenat canvis freqüents en la banqueta, en les plantilles i en la direcció del club.
Un aniversari amb comptes pendents
En l’esportiu, l’equip baralla per la permanència, encara que la situació és més còmoda que en temporades anteriors. És catorzé amb 32 punts i manté una renda de sis sobre el descens al tancament de la jornada 28. Eixe avantatge oferix marge, però una mala ratxa podria estrényer-la ràpidament, de manera que segellar la categoria es convertix en prioritat per a planificar amb realisme la pròxima temporada, tant en la configuració de la plantilla com en el pressupost.
En el pla institucional, l’entitat la presidix Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, i l’equip el dirigix Carlos Corberán; els dos ja van estar en eixos càrrecs en l’anterior aniversari. És el primer aniversari del club que ‘celebra’ Ron Gourlay com a director general de futbol. A eixa capa se suma la nova estructura esportiva amb Lisandro Isei com a director de captació i ‘scouting’, Hans Gillhaus al capdavant del ‘scouting’ a Europa i Andrés Zamora Patacchiola com a responsable a Sud-amèrica. La intenció és reforçar la detecció de talent amb rols diferenciats per mercats, un model que sol requerir temps per a traduir-se en rendiment sostingut del primer equip.
En paral·lel, el Nou Mestalla avança després de la represa de les obres al gener de 2025, després de més de quinze anys d’aturada. L’objectiu és inaugurar-lo a l’estiu de 2027 i mantindre viva l’opció de convertir-se en seu del Mundial 2030 si es complixen els terminis previstos. La posada en marxa del nou estadi permetria al club alinear la mudança amb un projecte esportiu més estable i reforçar els ingressos per dia de partit. La llarga aturada va condicionar el full de ruta i va elevar la pressió social; la reactivació actua ara com a palanca d’estabilitat sempre que no es produïsquen nous retards.
Així, el 107 aniversari arriba com un punt d’inflexió: consolidar la permanència i sostindre l’avanç de l’estadi marcaran el curt termini. Actualitzar el palmarés i tornar a Europa passa per estabilitzar la gestió i encertar en les decisions esportives, mentres l’afició mira a la taula i a les grues del Nou Mestalla.



