La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha ratificat la pena de dos anys i mig de presó per un delicte de robatori amb força, aplicant el subtipus agreujat de multireincidència, a un home que es va emportar menjar i un televisor d’un establiment de Vila-real.
La decisió confirma la sentència dictada al desembre per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Castelló i imposa a més l’obligació d’indemnitzar a l’empresa pel cost de reparació de les finestres danyades durant l’assalt, en considerar els desperfectes conseqüència directa de l’ús de la força.
Els fets van ocórrer el 20 d’abril de 2024, sobre les 15.00 hores. El condemnat va accedir a les instal·lacions després de saltar una tanca perimetral d’uns dos metres i, ja en la façana, va forçar tres finestres doblegant els seus marcs amb una palanca o objecte similar. Una vegada dins, es va apoderar de menjar i d’un televisor situat en el menjador de les oficines de la mercantil, dedicada a la construcció i a la promoció i gestió d’immobles.
Sobre el penat pesaven ja tres sentències fermes dictades per dos jutjats penals de Castelló per delictes de robatori, dos d’elles en grau de temptativa. Eixa reiteració delictiva és la que fonamenta l’apreciació del subtipus agreujat de multireincidència, que incrementa la resposta penal enfront de nous fets de la mateixa naturalesa.
Proves suficients i recurs possible
En el seu recurs, el condemnat va sostindre que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència per insuficiència probatòria, al·legant que la condemna es recolzava únicament en indicis com la possessió d’un televisor de la mateixa marca que el sostret.
El TSJCV ha descartat eixa tesi i ha assenyalat que en el juí es va practicar prova bastant i de caràcter incriminatori. Entre altres elements, consten la documental amb fotografies del televisor sostret i recuperat a casa de la germana de l’acusat, l’acta de recollida i lliurament en eixe domicili, la pericial de valoració dels objectes i dels danys ocasionats i les testificals del perjudicat, d’un treballador de l’empresa i dels policies que van intervindre en l’atestat.
Per a la Sala, la suma d’eixes informacions va permetre inferir, conforme a criteris de lògica i raó, la participació de l’acusat en els fets jutjats, per la qual cosa desestima la vulneració al·legada i manté la condemna.
La resolució no és ferma i pot recórrer-se en cassació davant el Tribunal Suprem.
