Nou anys despues del seu ultime treball en solitari, Antonio Carmona torna amb un nou album d’estudi, Baro Drom (Exodo), un projecte que arriba després de la reactivacion de Ketama, el major esglai de la seua vida i la energia creativa que li va donar la seua participacion en el disc i la gira del madrileny, de C. Tangana. Tot eixe període ha funcionat com una etapa d’aprenentatge i busqueda, que ara cristal·litza en un treball mes ambiciós, actual i sofisticat, en el qual l’artista s’ha implicat a fons.
El mateix Carmona reconeix que el seu pas per la gira de C. Tangana, acompanyat ademas per Jorge Drexler i per les seues filles, le devolvio una ilusion que necessitava. Explica que tocar i viatjar amb ells li refresque muchisimo, una sensacion que s’ha traduït en noves ganes d’experimentar en l’estudi. En eixe entorn conocio a musicos i productors com Javier Harto Rodriguez, amb qui ha treballat per a donar forma a este nou projecte que veu la llum sota el segell Universal.
Ja en 2022 avançava que estava especialment satisfet amb el que estava creant. Decia llavors que ténia un album d’estudi en el qual fins i tot al mateix li agradava el que habia compost, una declaracion que anticipava un procés llarg de maduracion. Durant eixe temps s’ha posat al comandament tant de l’escriptura com de la produccion, marcant el rumb creatiu però rodeandose de professionals de confiança. Entre ells apareix Chus Santana, productor multiplatí que ha treballat amb artistes com Rosalia, C. Tangana o Bad Gyal, la qual cosa reforça la idea d’un so cuidat i pensat per a sonar actual sense perdre la identitat flamenca.
Carmona admet que ha sigut un treball exigent, quasi obsessiu, a la recerca d’un so molt concret. Descriu els discos com una cosa molt pesada fins que un aconseguix quedar satisfet. Compte que el so de cada tema li ha costat gotes de la seua sang, jornades completes des de primera hora de la manana fins a la nit tractant d’atrapar una textura que no s’enlaire massa de l’Antonio Carmona de sempre, però que al mateix temps sorprenga amb canvis i matisos nous. Eixa tension entre la tradicion i la renovacion recorre tot el album i es percep com una voluntat conscient d’evolucionar sense renunciar al passat.
El titule Baro Drom, amb paraules en romani que tambien apareixen en les lletres, subratlla el espiritu profundament gitano i viatger del disc. Carmona construïx un recorregut sonor en el qual es creuen centellejos de jazz, ressons africans, ritmes llatins i fins i tot rap frances. Un dels talls que millor resumix eixa mescla és La pau, probablement el mes sorprenent del conjunt i del qual se sent molt orgullós. Explica que per a l’ha suposat un embrion musical molt important, perquè porta escoltant rap des de pequeno i sempre li ha anomenat la atencion el rap frances, que destaca per la seua subtilesa i personalitat. Amb eixe tema confirma que la seua proposta és molt versatil, oberta i, en les seues pròpies paraules, molt atletica, en el sentit de dinamica i en moviment constant.
Un homenatge al poble gitano
El album inclou col·laboracions que reforcen eixe espiritu de viatge i d’homenatge. Destaca la presència del colombià Chabuco, que aporta musica llanera amb el quatre veneçolà i les maraques, acostant els paisatges sonors de America Llatina a l’univers flamenc de Carmona. Tambien participen Lin Corts i Pepe Habichuela, figures que connecten directament amb la terra d’origen de la saga flamenca de l’artista, Granada, i que subratllen l’arrelament familiar i cultural del projecte.
Carmona es deté especialment en la colaboracion de Pepe Habichuela, a qui es referix com el cap Fesol i que la seua intervencion considera que dona un toc molt especial al disc. El guitarrista participa en els Tangos Candongos, el tall que tanca la cara A del vinil, una posicion simbolica que resumix part de l’essència del album. Per al cantant, tindre al seu tio en este treball és una manera de mantindre viu el llegat familiar, especialment des de la mort del seu pare, i convertir el disc en un reconeixement explicite a eixa genealogia artistica.
La figura de Pepe Habichuela ha sigut ademes protagonista recent en l’homenatge organitzat en el Palau de la Moncloa pels 600 anus de l’arribada del poble gitano a Espana, on va ser condecorat al costat de Lolita en un acte presidit pel cap de l’Executiu. Carmona recorda amb emocion haver vist a estes dos figures tan pròximes i tan rellevants rebre un reconeixement que, per al, va tindre el valor d’un gran premi. Diu que aquella escena li unfle el pit d’orgull i al mateix temps li ho encogio, una mescla de alegria i respecte que li ha acompanado durant la recta final del album, concebut tambien com una celebracion d’eixe moment historico.
En este context, Carmona explica que le apetecia parlar de l’i dels seus, d’eixos 600 anus des que el poble gitano entre per Euskadi i es va anar assentant en diferents territoris. Un dels seus objectius pendents és precisament tirar avant un documental sobre la seua comunitat, en el qual vol mostrar històries, gastronomia, una llengua comun com el romani i, sobretot, l’amplitud de la musica gitana a Europa. Afirma que le gustaria acomiadar-se amb eixe projecte i llança fins i tot una invitacion oberta a qui vulga sumar-se, assegurant que ja té els contactes i el guió preparats, la qual cosa demostra que és una idea treballada i no un simple desig passatger.
Carmona torna a esmentar la paraula acomiadar-se, com ja avançament en 2022 quan insinuo que este album podria ser una espècie de tancament d’etapa. Recorda que prompte cumplira 50 anus sobre els escenaris, un recorregut que empezo quan a penes ténia 13 anus, en participar en un homenatge al llavors porter del Atletico de Madrid, Rodri. D’aquella primera actuacion conserva fins i tot la anecdota que anava a ser la primera vegada que cobrava, però a l’ésser el mes pequeno enfront dels seus cosins i germans, que tenian 17 i 18 anus, al final es quede sense la seua part, alguna cosa que hui recorda entre riures i que ajuda a entendre la llarga trajectòria que atresora.
Amb eixe mateix somriure matisa ara qualsevol idea de retirada definitiva. Compara el seu situacion amb els comiats dels toreros, que sovint anuncien un adios que després es convertix en un fins ara. Aclarix que podria retirar-se dels escenaris en algun moment, però mai de la musica, perquè sempre quedaren els estudis, les cançons i les col·laboracions en les quals continuar aportant. De fet, presenta este nou disc amb tota una gira per davant, acompanado per sis musicos sobre l’escenari i amb convidats especials en algunes dates, com l’estrena prevista el 10 d’abril a València, on compartira escenari amb Jose Manuel Casan, de Seguretat Social, i Sole Gimenez. És el mode en què Antonio Carmona confirma que el seu supòsit exodo és, en realitat, una nova etapa de viatge i de creacion.
