Un teler de fa 3.500 anys trobat en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, ha permés documentar amb un nivell de precisió excepcional la producció tèxtil durant l’antiga Edat del Bronze. El descobriment aporta dades clau per a entendre com es teixia en este període i com s’organitzava el treball en un dels principals assentaments del sud-est peninsular.
L’estudi, publicat en la revista especialitzada ‘Antiquity’, ha sigut desenrotllat per un equip d’investigació vinculat a les universitats d’Alacant, Granada i València. A partir de les restes conservades, el grup ha pogut reconstruir no sols la forma i els materials del teler, sinó també el seu funcionament i el paper que exercia dins de la comunitat.
Conservació excepcional després d’un incendi
Segons fonts de la Universitat d’Alacant, la troballa ha sigut possible gràcies a un incendi ocorregut fa uns 3.500 anys en este poblat de l’Edat del Bronze. Encara que el foc va destruir vivendes i tallers, va generar un context arqueològic molt particular que va permetre la conservació extraordinària d’un dels objectes més difícils de documentar en prehistòria: un teler amb bona part de la seua estructura de fusta.
El catedràtic de Prehistòria Gabriel García Atiénzar explica que el foc va provocar el col·lapse del sostre i va crear un context segellat en el qual l’àrea va quedar destruïda de manera sobtada i enterrada immediatament. Sota les restes de la coberta esfondrada van quedar atrapats els elements del teler, entre ells maderos carbonitzats, pesos de fang i cordes d’espart.
En este entorn col·lapsat va aparéixer un conjunt compacte de 44 pesos cilíndrics de fang amb perforació central, la majoria d’uns 200 grams de pes, que els investigadors identifiquen com a característic d’un teler vertical de pesos. Al costat d’elles es van documentar diverses bigues de fusta de pi disposades en paral·lel, fet que facilita la reconstrucció del dispositiu.
Els arqueòlegs també van localitzar fibres trenades d’espart vinculades a l’estructura, així com xicotets cordons conservats en les perforacions de diversos pesos, que probablement servien per a subjectar els fils de l’ordit.
Un teler reconstruït amb detall inusual
Gràcies a la combinació de pesos, fusta i fibres, l’equip ha pogut reconstruir amb gran precisió el funcionament del teler, alguna cosa molt poc habitual en contextos prehistòrics. L’estudi microscòpic de la fusta ha permés identificar que l’estructura estava fabricada amb pi blanc, una espècie abundant a l’entorn del jaciment. L’anàlisi dels anells de creixement indica que les bigues procedien d’arbres longeus i de gran diàmetre, la qual cosa reflectix una selecció acurada de la matèria primera destinada a suportar la tensió constant dels fils.
Els investigadors emmarquen esta troballa en un procés més ampli conegut com la revolució tèxtil de l’Edat del Bronze europea. Este fenomen es caracteritza per importants canvis tecnològics i econòmics en la producció de teixits, que van afectar tant les tècniques de treball com a l’organització de la societat.
En este context, el teler de Cabezo Redó resulta especialment valuós perquè permet passar d’interpretar pesos aïllats a documentar un dispositiu en ple funcionament quasi amb detall fotografico. No sols es conserva la disposició dels pesos i els elements de fusta, sinó també les cordes i l’entorn arquitectònic en el qual es va instal·lar.
Organització del treball i paper de les dones
El lloc on va aparéixer el teler aporta també informació rellevant sobre l’organització social del treball. L’estructura es va localitzar en un espai exterior compartit per diverses vivendes, la qual cosa sugerix una producció cooperativa en la qual participaven diferents grups domèstics. Els investigadors plantegen que en esta àrea comuna podien desenrotllar-se tasques com filar, teixir o moldre gra.
Les evidències bioantropológicas reforcen la idea d’un paper central de les dones en estes labors tèxtils. En diverses sepultures de l’assentament s’han identificat dones les dents de les quals presenten un desgast característic, interpretat a conseqüència del treball de filat.
Lluny de ser un xicotet llogaret aïllat, Cabezo Redó va ser un important nucli regional durant l’II mil·lenni a. C. La seua grandària, la llarga continuïtat de l’ocupació i la monumentalitat d’algunes estructures suggerixen que va actuar com a centre polític i econòmic en el sud-est peninsular. En este marc, la presència d’un teler tan ben documentat indica que la producció tèxtil no era només una activitat domèstica bàsica, sinó un element clau dins de l’economia i l’articulació social de l’assentament.
