La Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 ha presentat un recurs de súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l’acte que va rebutjar investigar al expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua actuació durant l’emergència provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024. L’entitat sosté que no està justificat que se li aplique l’aforament com a diputat autonòmic i demana que la causa seguisca en el jutjat ordinari que ja la instruïx.
En el recurs, difós este dilluns, l’associació argumenta que no existix base jurídica suficient per a recórrer a l’aforament, ja que els fets analitzats es vinculen de manera directa amb la gestió de l’emergència quan Mazón era president de la Generalitat, i no amb la seua situació actual com a diputat en Les Corts. A partir d’esta premissa, l’entitat entén que la prerrogativa parlamentària no pot utilitzar-se per a alterar quin jutjat ha d’investigar uns fets que es van produir en un altre moment i en un altre context institucional.
L’associació recorda que l’aforament és una excepció al principi general del jutge predeterminat per la llei i defén que, per eixe caràcter extraordinari, ha d’aplicar-se de manera estricta i limitada. En la seua opinió, esta figura només té sentit quan protegix el funcionament de la labor parlamentària i la independència dels diputats, i no quan es convertix en un mecanisme de protecció personal enfront d’eventuals responsabilitats penals derivades de decisions de govern.
Ús de l’aforament i falta d’activitat parlamentària
El recurs no discutix que, amb caràcter general, el TSJCV siga l’òrgan competent per a investigar als diputats autonòmics quan els fets estan lligats a la seua funció parlamentària. El que qüestiona és que, en este cas concret, es recórrega de manera automàtica a l’aforament, sense una anàlisi detallada de per a què servix eixa prerrogativa ni de les circumstàncies específiques en les quals es van produir els fets relacionats amb la dana.
En este context, l’escrit apunta a l’existència d’indicis d’un ús instrumental de la condició de diputat per a mantindre l’aforament. L’associació vincula eixa sospita a l’absència d’activitat parlamentària efectiva de Mazón des de la seua dimissió, a la seua falta d’assistència real als plens i a la seua inactivitat en les votacions. Segons el parer de l’entitat, este comportament evidenciaria que la permanència en l’escó respon únicament a l’objectiu d’evitar que la investigació continue en el jutjat ordinari que la va iniciar.
El recurs advertix que, si s’accepta esta aplicació automàtica de l’aforament, una garantia processal podria transformar-se en un privilegi reservat a determinats càrrecs públics. Segons l’associació, esta interpretació vulneraria el dret fonamental de les víctimes a la tutela judicial efectiva i al jutge predeterminat per la llei, principis que consideren especialment rellevants quan s’analitzen possibles responsabilitats per la gestió d’una catàstrofe natural amb greus conseqüències.
La decisió prèvia del TSJCV
El recurs es dirigx contra l’acte dictat el 16 de març pel Ple de la Sala civil i Penal del TSJCV. En eixa resolució, els cinc magistrats van acordar per unanimitat no investigar a Mazón al no apreciar un fonament sòlid i objectiu que els fets descrits en l’exposició elevada per la jutgessa de Catarroja revestiren caràcter de delicte. D’esta manera, van descartar declarar la seua competència per a obrir una causa penal contra el expresident.
El tribunal va basar la seua decisió, principalment, que Mazón no ostentava la denominada posició de garant respecte als danys causats per la dana, en considerar que la legislació no li atribuïa deures específics en la gestió directa de l’emergència. Esta interpretació va portar als magistrats a entendre que no concorrien elements suficients per a iniciar un procediment penal en contra seua.
L’associació recurrent, no obstant això, sosté que l’acte entra a valorar qüestions pròpies del fons de l’assumpte, com la possible existència de delicte o la posició de garant, malgrat que el moment processal havia de limitar-se, al seu juí, a determinar quin òrgan és competent. Des d’esta òptica, consideren que l’anàlisi del tribunal condiciona de forma anticipada el futur de la causa i reduïx el marge perquè el jutjat d’instrucció puga completar la investigació.
En el pla jurídic, el recurs cita doctrina constitucional i resolucions recents que subratllen que l’aforament no pot aplicar-se de manera extensiva ni utilitzar-se com una opció a conveniència de la persona investigada. L’associació invoca esta línia interpretativa per a demanar al TSJCV que corregisca la seua decisió inicial i delimite l’abast de la prerrogativa amb criteris més restrictius i concordes amb la seua finalitat original.
La Associació de Víctimes de la DANA, representada per la lletrada Miriam Salmerón i presidida per Mariló Gradolí, sol·licita al tribunal que duga a terme una verdadera ponderació entre els drets implicats: d’una banda, l’aforament del diputat autonòmic i, per un altre, el dret de les víctimes al fet que els fets siguen investigats per l’òrgan que consideren predeterminat per la llei, el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que ja instruïx la causa.
L’objectiu final de l’entitat és que la investigació continue en eixe jutjat ordinari i que es garantisca que totes les persones, incloses els qui han exercit les màximes responsabilitats públiques, responguen en igualtat de condicions davant la justícia per la seua actuació durant la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024.



