Els preus industrials van registrar al febrer un descens interanual del 2,4% en la Comunitat Valenciana, un dels retrocessos menys intensos entre les comunitats autònomes. Esta caiguda es produïx en un context de fort abaratiment dels costos energètics a escala nacional, que ha portat l’índex de preus industrials a taxes negatives més profundes que en mesos anteriors.
En el conjunt d’Espanya, l’índex de preus industrials (IPRI) es va reduir un 7% al febrer respecte al mateix mes de 2025. Este retrocés va ser 4,2 punts superior al registrat al gener, quan els preus havien disminuït un 2,8%, i suposa la baixada més acusada des de març de 2024. L’evolució reflectix un gir a la baixa més contundent, impulsat quasi per complet pel comportament de l’energia.
Impacte de l’abaratiment de l’energia
Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística apunten al fet que el principal motor d’esta caiguda va ser l’energia, els preus de la qual es van desplomar un 22,3% interanual al febrer. Quan el cost de l’energia baixa amb eixa intensitat, s’abaratix la producció en nombrosos sectors industrials, la qual cosa es traduïx de manera directa en un menor nivell de l’índex general.
Dins del component energètic, el descens s’explica sobretot per l’abaratiment de la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica. A això se suma, encara que amb menor pes, la reducció de preus en la producció de gas i en la distribució per canonada de combustibles gasosos. És a dir, gran part de la cadena de subministrament energètic ha reduït les seues tarifes, alleujant els costos suportats per la indústria.
L’organisme estadístic també destaca que, en l’àmbit de l’energia, els preus del refinament de petroli van registrar al febrer una pujada major que l’observada en el mateix mes de 2025. Este comportament introduïx un matís: encara que l’energia en el seu conjunt s’abaratix amb força, no tots els components es mouen en la mateixa direcció, la qual cosa reflectix la complexitat dels mercats energètics.
Juntament amb l’energia, els béns intermedis van contribuir a moderar l’índex general. La seua taxa interanual va disminuir una dècima, fins a situar-se en el 0,1%, a causa de l’abaratiment de la producció de metalls preciosos i d’altres metalls no ferris. En el mateix mes de 2025 estos productes havien experimentat increments de preus, de manera que el canvi de tendència cap a menors costos reduïx la pressió sobre la indústria que els utilitza com a matèries primeres.
En sentit contrari, altres grans grups de productes van tirar a l’alça de l’IPRI. Van destacar els béns de consum no durador, amb un avanç de l’1%, impulsat perquè els preus de la fabricació d’olis i greixos vegetals i animals van baixar menys que al febrer de l’any anterior. Quan un producte essencial com els olis deixa d’abaratir-se al mateix ritme, el grup en el seu conjunt tendix a encarir-se o, almenys, a moderar els seus descensos.
També van pujar els béns de consum durador, amb un increment del 2,6%, i els béns d’equip, que van augmentar un 2%. Estos avanços assenyalen que, més enllà del component energètic, una part de la indústria manté un cert marge per a traslladar costos o millorar preus en productes amb major valor afegit, com a maquinària, vehicles o béns dissenyats per a un ús prolongat.
Si s’exclou l’energia, els preus industrials van augmentar un 0,8% interanual, una dècima menys que al gener. Esta diferència de quasi huit punts entre l’índex general i l’índex sense energia posa en relleu fins a quin punt l’abaratiment energètic està tirant cap avall de l’estadística global. Mentres la majoria de branques mantenen lleugers augments o una certa estabilitat, el component energètic espenta l’indicador a taxes clarament negatives.
Per branques d’activitat concretes, les majors alces es van registrar en la indústria del tabac, amb una pujada del 5,6%, en la fabricació d’un altre material de transport, que va avançar un 5,2%, i en altres indústries manufactureres, amb un augment del 4,8%. Estes pujades mostren que no tots els sectors industrials s’abaratixen, i que en alguns casos els preus continuen creixent per factors com els costos laborals, la innovació o la demanda específica.
En el costat contrari, les majors baixades es van donar en el subministrament d’energia elèctrica i gas, amb una reducció del 28,3%. També van descendir de manera notable els preus en les coquerías i el refinament de petroli, que van caure un 8,7%, i en la indústria química, amb un retrocés del 2,8%. Es tracta d’àrees molt vinculades als combustibles i a l’energia, de manera que el seu descens reforça l’impacte global de l’abaratiment energètic.
En l’anàlisi territorial, els preus industrials van baixar al febrer en totes les comunitats autònomes. Els descensos més pronunciats es van registrar a Canàries, amb una caiguda del 31,3%, a Astúries, amb un 29,1%, i a Balears, amb un 27,4%. Estes xifres contrasten amb retrocessos més moderats com el de la Comunitat Valenciana, el descens de la qual del 2,4% se situa entre els menys acusats, la qual cosa indica una estructura productiva menys exposada als forts vaivens de l’energia.
En termes mensuals, és a dir, respecte a gener, els preus industrials van descendir un 3,1% en el conjunt d’Espanya. Esta caiguda s’explica sobretot per l’abaratiment de la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica, els preus de la qual es van reduir un 21% en tot just un mes. Esta evolució mensual reforça la idea que els canvis en el mercat energètic es traslladen amb rapidesa al conjunt de la indústria, amb efectes directes sobre els seus costos i sobre l’estadística de preus.
