Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat, ha defés que la contractació de la seua parella en la Diputació de València s’ha realitzat mitjançant els procediments habituals de la funció pública, sense cap mena de tracte de favor. Assegura que ella ha actuat igual que qualsevol altre funcionari que busca conciliar la seua vida laboral i familiar, i que l’únic element que convertix el cas en notícia és el fet de ser la seua parella.
El president ha reaccionat així a la informació publicada per eldiario.es i El País, que detalla que la Diputació de València ha incorporat a la seua parella mitjançant una comissió de servicis per urgent necessitat, amb un salari de 52.000 euros anuals. Ella és funcionària a l’Ajuntament de Finestrat (Alacant) i, d’acord amb el relat de Pérez Llorca, va demanar el trasllat seguint les vies legals previstes per a la mobilitat del personal públic.
En declaracions als mitjans en Les Corts, Pérez Llorca ha insistit que la seua parella ha seguit el mateix camí administratiu que qualsevol altre treballador públic en la seua situació. Subratlla que va presentar una sol·licitud de comissió de servicis per a ocupar un lloc en la Diputació dins de la seua mateixa escala professional, i que el procés va ser de lliure concurrència i supervisat per tècnics, la qual cosa implica que altres candidats podien optar a la plaça.
El lloc que ara ocupa correspon al grup C1 d’administratiu, una categoria habitual en les administracions públiques per a personal amb funcions de gestió i tramitació. Segons el president, la seua parella s’ha incorporat fa unes setmanes i percep una retribució idèntica a la de qualsevol altre administratiu del seu mateix rang, de manera que no s’haurien aplicat complements especials ni condicions excepcionals.
Acusacions de masclisme i de campanya política
Més enllà dels detalls administratius, Pérez Llorca ha centrat la seua resposta en la crítica a l’enfocament polític i mediàtic del cas. Ha rebutjat que la seua parella haja de limitar les seues expectatives professionals o les seues necessitats de conciliació per ser, en les seues paraules, la dona d’un càrrec públic. Recorda que és funcionària de carrera des de fa més de vint anys i que ha accedit a la seua plaça per mèrit i treball, com fan molts altres empleats públics.
El president ha afirmat que no participarà en el que descriu com una cacera basada en el masclisme, que, al seu juí, es dirigx contra moltes dones vinculades a responsables polítics. Considera que s’està utilitzant la relació personal per a qüestionar la legitimitat de la seua carrera professional, en lloc de valorar si s’han respectat o no els procediments legals.
Pérez Llorca ha explicat que, després de ser triat president de la Generalitat, una de les seues primeres decisions va ser traslladar el seu domicili a València per raons laborals. Posteriorment, la seua parella va decidir també traslladar-se a la capital per a poder conciliar millor la vida familiar i el treball. Eixa necessitat de reorganitzar la vida quotidiana després d’un canvi polític és, segons el president, l’origen de la sol·licitud de comissió de servicis i del nou destí en la Diputació.
A partir d’ací, sosté que tot el procés ha transcorregut ajustat a la normativa, des de la petició formal fins a la resolució administrativa. En el seu relat, la intervenció dels tècnics i l’existència d’un procediment obert avalen que no s’ha produït un benefici indegut. Per això, considera que les crítiques no se centren en fets irregulars, sinó en la condició de parella del cap del Consell.
En este context, ha denunciat el que anomena una política bruta, rèptil i masclista que, en la seua opinió, busca danyar la seua imatge personal i la del seu entorn familiar per a debilitar la seua posició política. Afirma que ell va entrar en política per a canviar i aportar coses a la societat, no per a alimentar este tipus de dinàmiques, i assegura que les combatrà.
El president ha fet també una crida a la coherència dels qui es reivindiquen com a defensors de la conciliació i del feminisme, amb especial menció a dirigents de l’esquerra. Els demana que apliquen eixos principis de manera igualitària a totes les dones, sense jutjar-les per amb qui estan casades o emparentades, i sense convertir la seua vida privada en el centre del debat públic quan han seguit els llits legals establerts.
