Mónica Oltra ha anunciat la seua intenció de tornar a la primera línia política i presentar-se com a candidata a l’Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals, un pas amb el qual posa fi a quasi quatre anys de presència molt limitada en l’escena pública i en els actes de partit.
L’exvicepresidenta del Govern valencià ha fet públic este anunci en un acte d’Iniciativa, el seu partit dins de la coalició Compromís, formació de la qual va ser coportaveu. La trobada, celebrat en el complex cultural La Petxina de València amb motiu del sèptim congrés ordinari del partit, portava per lema ‘Actives i combatives: l’impuls de les esquerres’, un marc en el qual Oltra ha volgut subratllar la necessitat de reactivar al seu espai polític i de respondre a l’avanç de l’extrema dreta.
Ha sigut a més el seu primer acte públic des que, tres setmanes abans, un jutjat de València acordara obrir juí oral contra ella i diversos membres del seu equip pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor comeses pel seu exmarit. La decisió va arribar per orde de l’Audiència Provincial de València i en contra del criteri del propi jutjat d’instrucció, que no havia apreciat indicis de delicte, i de la Fiscalia, que no va presentar acusació. Esta circumstància ha marcat el context de la seua reaparició, ja que la causa judicial seguix pendent de resolució i condiciona la seua imatge pública.
Durant la seua intervenció, Oltra ha utilitzat un to clarament emotiu i ha relatat l’impacte personal i polític d’estos anys. Ha assegurat que és moment de trencar amb la foscor i ha explicat que, encara que se sent marcada per tres ferides, la de la mort, la vida i l’amor, considera que ara no guanya la mort, sinó la vida i l’amor. Ha rematat el seu discurs acceptant el repte de tornar a la primera línia i ha convidat al seu partit a comptar amb ella, un missatge que ha sigut rebut amb una llarga ovació per part de la militància present a la sala.
Una etapa de silenci i juí pendent
Des que el 21 de juny de 2022 dimitiera com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, després de ser imputada pel suposat encobriment en la seua Conselleria dels abusos a una menor tutelada, la seua participació en actes polítics s’ha reduït al mínim, igual que la seua presència en altres fòrums públics. Oltra ha descrit este temps com quatre anys de silenci i de sofriment compartit amb els membres del seu antic equip en la Conselleria.
Sobre la seua situació judicial ha lamentat que, encara que dos jutjats han assenyalat que les evidències neguen, en la seua opinió, el relat impulsat per l’extrema dreta, la jerarquia judicial ha decidit que la seua pena ha de ser asseure’s en la banqueta. Amb este argument ha tractat de connectar el seu cas amb el que considera una utilització de la justícia com a ferramenta de pressió política i de desgast personal.
Oltra ha expressat un agraïment especial a les persones que l’han sostinguda en este període, moltes d’elles sense vinculació orgànica amb el seu partit, que segons ha comptat li han ajudat a alçar-se cada dia. Ha explicat que ha sigut precisament la situació política actual la que li ha portat a trencar el silenci que mantenia des de la seua dimissió.
En la seua anàlisi, ha sostingut que cada dia de silenci guanyen els dolents i que, quan la por immobilitza a la gent i la manté en la cova, es produïx una victòria del feixisme. En la seua opinió, l’extrema dreta està guanyant la batalla cultural i ha aconseguit imposar un discurs hegemònic que condiciona el debat públic. Ha advertit que esta dinàmica es percep també en escenaris internacionals, amb exemples de barbàries com la de Gaza, que al seu juí posen a prova la resistència col·lectiva.
En este context, ha defés que les esquerres no poden formar part d’eixa trituradora que, segons interpreta, deshumanitza la política i destruïx projectes col·lectius. Per a Oltra, ha arribat el moment d’encarnar la utopia com a manera de combatre la distopia que, considera, es viu en l’actualitat, i de recuperar un horitzó transformador enfront del clima de polarització i por.
Oltra ha explicat també que la seua decisió de tornar a la primera línia se situa en la defensa d’unes ciutats que han de fer lliures als seus habitants, a partir del desenrotllament comunitari i la recuperació d’espais de retrobament. Entén que l’àmbit municipal permet reconstruir la confiança entre la ciutadania i les institucions, i que l’Alcaldia de València pot ser un instrument clau per a impulsar polítiques centrades en la convivència i els drets socials.
En el seu discurs ha recorregut a la memòria de referents històrics de l’esquerra, recordant que fa un segle Dolores va dir que més val morir dempeus que viure agenollat. Ara, ha afegit, té la convicció que l’única manera de viure és estar dempeus i assumir la veu del poble, perquè cada dia de silenci guanyen els dolents. Amb estes paraules ha volgut remarcar que el seu retorn no és només una decisió personal, sinó una manera de respondre al clima polític que denuncia.
L’anunci d’Oltra ha tingut eco en altres espais polítics relacionats amb l’esquerra. La coordinadora nacional de Comuns, Candela López, ha qualificat com molt bona notícia la volta de l’exvicepresidenta a la primera línia per a optar a l’Alcaldia de València. En declaracions als mitjans a Castelldefels, López ha definit a Oltra com una gran lideresa de l’espai polític vinculat al grup parlamentari Sumar, del qual forma part Comuns, i ha destacat que sempre ha defés la causa de la vivenda i els interessos de la majoria social.
A més, López ha assenyalat que tant Oltra com Comuns han sigut objecte de lawfare en els últims anys, terme amb el qual es descriu l’ús de procediments judicials per a desgastar a adversaris polítics. Per això li ha traslladat tota la seua solidaritat i força, subratllant que el seu retorn s’interpreta com un gest de resistència enfront d’eixes dinàmiques i com un intent de reactivar l’espai progressista a València.
