La dana del 29 d’octubre de 2024, a més del seu impacte climàtic i humà, es va convertir en un fort catalitzador de confrontació mediàtica i social en l’esfera digital. Un nou estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) conclou que, mentres les informacions publicades van mantindre en general un to relativament moderat, els comentaris dels lectors van ser molt més durs, emocionals i clarament ideologitzats.
El treball analitza la cobertura informativa dels quinze dies posteriors a la catàstrofe en quatre diaris digitals de referència: El País, eldiario.es, El Mundo i El Confidencial. Per a això, examina més d’un miler de notícies i uns 10.000 comentaris, amb especial atenció al tractament de dos figures polítiques centrals en el debat després de la dana: Carlos Mazón, llavors president de la Generalitat, i Teresa Ribera, llavors vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica.
Segons els autors, la cobertura mediàtica va prioritzar el conflicte polític per damunt de la dimensió material de la catàstrofe. Això significa que, en lloc de centrar-se principalment en els danys, la gestió d’emergències o l’impacte humà directe, el focus informatiu es va desplaçar cap a l’enfrontament entre responsables polítics, les seues decisions i l’atribució de responsabilitats.
En termes de to general, l’estudi detecta que les diferències entre periòdics d’esquerra i de dreta no van ser tan clares quan s’analitza només la polaritat global de les notícies. No obstant això, un examen més detallat de les emocions presents en els textos sí que revela matisos rellevants que mostren com cada mitjà va construir un relat distint sobre la crisi i l’actuació dels dirigents.
Diferències emocionals en la imatge de Mazón i Ribera
En la cobertura sobre Carlos Mazón, els mitjans situats en l’esquerra van transmetre amb major freqüència emociones d’ira i disgust, mentres que els de dreta van recórrer més a la tristesa i a la por. Este contrast suggerix que, encara que tots els mitjans van arreplegar crítiques, la manera de presentar-les i les sensacions que es van projectar sobre el lector van variar segons la línia editorial.
En el cas de Teresa Ribera, la distància emocional va ser encara més marcada. La premsa de dreta va mostrar una càrrega emocional més negativa cap a la llavors vicepresidenta i ministra, mentres que la d’esquerra va introduir amb major freqüència tons de suport o alleujament. D’esta manera, l’estudi posa de manifest que les mateixes decisions polítiques i aparicions públiques es van interpretar de forma molt distinta en funció del mig, la qual cosa va contribuir a reforçar percepcions oposades entre les audiències.
Encara que les notícies van mantindre una aparença de moderació, la combinació de titulars, selecció de temes i èmfasis en determinades emocions va acabar configurant narratives diferenciades sobre la responsabilitat política en la gestió de la dana. La investigació assenyala que estos matisos ajuden a entendre per què els lectors, en reaccionar, van adoptar posicions encara més polaritzades.
Polarització molt més forta entre els lectors
Els autors destaquen que la polarització es va fer especialment visible en els comentaris dels lectors. Paolo Rosso, investigador del centre PRHLT de la UPV, indica que en estos espais va desaparéixer quasi per complet el filtre editorial, amb un llenguatge molt més agressiu. Segons subratlla, esta agressivitat s’observa sovint en els fòrums de notícies, però en este cas el nivell de polarització va aconseguir cotes molt elevades.
En el cas de Carlos Mazón, l’estudi revela que els comentaris van ser negatius tant en mitjans d’esquerra com de dreta, encara que una mica menys durs en estos últims. Este patró indica que, més enllà de la línia editorial, gran part dels usuaris van reaccionar de manera crítica amb la seua gestió i actuació durant la crisi.
Respecte a Teresa Ribera, la diferència entre audiències va ser molt més clara. En els mitjans de dreta va predominar un rebuig quasi total en els comentaris, mentres que en els d’esquerra van aparéixer postures més equilibrades, amb espai fins i tot per a valoracions positives. D’esta manera, la secció de comentaris va reflectir no sols la polarització política general, sinó també la segmentació de comunitats de lectors que tendixen a reforçar les seues pròpies posicions ideològiques.
Anàlisi pionera amb intel·ligència artificial
L’estudi incorpora a més una anàlisi d’imatges que els autors qualifiquen de pioner, realitzat amb ferramentes d’intel·ligència artificial. Esta part de la investigació se centra en com les fotografies van acompanyar i van reforçar els missatges de les notícies, completant l’anàlisi lingüística i emocional del text.
Segons els resultats, les imatges utilitzades pels periòdics no es van centrar tant en les destrosses provocades per la dana com en els rostres, gestos i postures corporals dels polítics. Això reforça la idea que la cobertura va prioritzar el conflicte polític per damunt de la dimensió material de la catàstrofe, ja que l’atenció visual es va desplaçar cap a les figures públiques en lloc de cap als efectes directes del temporal.
L’anàlisi conclou que la combinació de titulars i imatges va reforçar la càrrega emocional de les notícies i va contribuir a construir relats diferenciats sobre la responsabilitat política. Eixa coherència entre text i imatge hauria amplificat la percepció de confrontació entre blocs polítics, preparant el terreny perquè les reaccions en els comentaris anaren especialment intenses.
Els autors resumixen que la dana del 29 d’octubre de 2024 va ser no sols una tragèdia climàtica i humana, sinó també un episodi de forta confrontació mediàtica i social. En combinar anàlisi lingüística, emocional i visual, l’estudi ajuda a entendre com es construïx la percepció pública d’una crisi i com els mitjans influïxen en el debat sobre qui ha d’assumir responsabilitats polítiques després d’una catàstrofe.
