Un caminador que també funciona com a carro de la compra s’ha convertit en el projecte de fi de grau de Disseny de producte de Dani Redondo, un jove creador format a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. La seua proposta, pensada per a facilitar la mobilitat quotidiana i les compres, ha despertat ja l’interés de Rolser, firma especialitzada en carros de la compra, que ha adquirit la idea amb vista a un possible desenrotllament futur.
Redó, de 25 anys i originari de Fuenlabrada, va decidir que el seu projecte final havia de centrar-se en un objecte capaç de facilitar la vida diària de les persones. El seu objectiu era respondre a necessitats molt concretes de mobilitat, però amb una mirada centrada en l’usuari i no sols en la part tècnica. Per això va triar el caminador com a punt de partida, un producte molt habitual en l’àmbit de l’enginyeria, però que ell volia reinterpretar des del disseny per a fer-lo més atractiu i menys estigmatizante.
Anàlisi de mercat i escolta als usuaris
Amb esta idea, el dissenyador va realitzar una àmplia anàlisi de mercat en el qual no sols va examinar els caminadors ja existents, sinó que també es va fixar en altres sectors de la mobilitat personal, com les bicicletes i els carros de bebé. En estos productes va observar una major sensibilitat estètica, una cura especial per les formes i una evolució constant en ergonomia i confort, elements que en la seua opinió a penes s’havien incorporat al món dels caminadors.
A més d’este estudi de productes, va dur a terme més d’un centenar d’entrevistes en residències de majors, amb usuaris de caminadors, personal sanitari i sociosanitari i venedors especialitzats. A través d’estes converses i de l’observació directa, va poder identificar patrons d’ús i necessitats reals, com la por de perdre autonomia o la incomoditat de veure’s associat a un objecte que molts perceben com a símbol de vellesa avançada.
Un de les troballes que més li va cridar l’atenció va ser comprovar que moltes persones majors utilitzen el carro de la compra com a suport per a desplaçar-se. Ho fan perquè els dona objecció usar un caminador tradicional o perquè senten que este reforça una imatge de fragilitat. D’eixa constatació va sorgir la idea de combinar els dos productes i crear un caminador modern que, al mateix temps, funcionara com a carro de la compra, de manera que el suport físic quedara integrat en un objecte quotidià i socialment acceptat.
Segons explica, caminadors i carros de la compra compartixen funcions similars de suport i transport, encara que en el mercat ja existixen alguns carros amb seient incorporat. No obstant això, al seu juí estos models són molt semblants entre si i no aporten una autèntica diferenciació. La seua proposta busca precisament destacar, cridar l’atenció i dirigir-se no sols a les persones majors actuals, sinó al que ell denomina els avis del futur, usuaris més exigents en disseny i acostumats a productes funcionals però també estèticament cuidats.
El resultat és una estructura senzilla en forma de T invertida, amb dos rodes grans en la part posterior i altres més xicotetes davant, inspirades en els carros de bebé. Inclou un manillar regulable en altura amb frens integrats, una cistella per a la compra i un seient plegable disponible en diversos colors. Este seient se situa a una altura superior a l’habitual en el mercat, la qual cosa facilita asseure’s i alçar-se amb menys esforç i aporta una sensació de major seguretat als qui ho usen.
L’interés de Rolser pel projecte
Una vegada conclòs el projecte acadèmic, la meta de Redó era poder traslladar el seu concepte a la indústria. Des del principi va tindre clar que volia presentar-lo a Rolser, empresa alacantina especialitzada en carros de la compra. La companyia es va interessar ràpidament per la proposta i ha decidit adquirir la idea i el concepte, amb la intenció d’explorar el desenrotllament d’un producte d’estes característiques en el futur.
Des de la firma precisen que, de moment, no existix encara un producte final ni un llançament en curs. El treball es troba en una fase de concepte, la qual cosa implica estudiar la seua viabilitat tècnica, ajustar el disseny als processos industrials i valorar el seu encaix en el catàleg de la marca. En este procés, l’experiència real dels usuaris i les dades arreplegades en la investigació de camp resulten especialment valuosos.
Redó ha realitzat en la seu de l’empresa a Pedreguer les seues pràctiques de màster, la qual cosa li ha permés conéixer de prop com es treballa en una companyia líder en este sector. Durant este període ha pogut contrastar la seua proposta amb les necessitats de producció i amb la visió comercial de la marca, i confia a seguir vinculat a la firma mentres s’avança en el possible desenrotllament del caminador carro de la compra.
Rondine, un nom associat a la llibertat
El disseny d’este caminador carro de la compra ha rebut el nom de Rondine, paraula italiana que significa oroneta. El dissenyador va triar este símbol perquè moltes de les persones entrevistades associaven l’ús del caminador amb una sensació de llibertat: poder eixir al carrer amb més seguretat, moure’s sense dependre tant d’altres persones i fer la compra per si mateixes.
El nom també ret homenatge a una dona de 97 anys que havia batejat el seu propi caminador com a Ocellet, un gest que reflectia el vincle emocional que alguns usuaris establixen amb esta mena de productes. En adoptar el terme italià, Redó va incorporar a més una picada d’ullet a les converses que va mantindre durant la seua investigació, en les quals diverses persones majors li suggerien que viatjara a Itàlia, un país que elles associaven amb la seua joventut i amb una idea de llibertat i gaudi.
Un dissenyador centrat en millorar la vida quotidiana
En el centre de la trajectòria de Dani Redondo està una convicció clara: el disseny ha de servir per a millorar la qualitat de vida de les persones, fer-la més fàcil i, en la mesura que siga possible, també més bonica. Després de cursar un cicle superior de disseny de mobiliari a Madrid, es va traslladar a València en 2022 per a estudiar el grau de Disseny de producte en la EASD, coincidint amb l’any que la ciutat va ser Capital Mundial del Disseny.
Encara que va arribar sense conéixer a ningú, afirma sentir-se molt integrat tant en l’àmbit acadèmic com en la vida diària de la ciutat. La seua formació s’ha completat amb una estada Erasmus a Berlín, on ha pogut observar de primera mà com es pensa i es treballa el disseny a Alemanya, amb un enfocament molt orientat a la funcionalitat i a l’experiència d’usuari.
Actualment està acabant un màster en Disseny i producte i la seua intenció a curt termini és continuar formant-se en estudis de disseny i acumulant experiència en el sector. A llarg termini, li agradaria exercir com a docent per a transmetre a noves generacions la passió pel disseny que ell mateix va rebre dels seus professors, i continuar impulsant projectes que unisquen innovació, estètica i millora de la vida quotidiana.
