El expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón ha sol·licitat a la jutgessa de Catarroja que li permeta personar-se en la causa en la qual s’investiga la gestió de la DANA i accedir a tota la informació i diligències que s’estan practicant en eixe procediment.
La petició s’arreplega en un escrit remés al jutjat pel lletrat alacantí Ignacio Gally, en el qual s’explica que fins ara Mazón no havia fet este pas malgrat que la instrucció judicial l’afectava de manera directa. El moviment es produïx després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) haja rebutjat obrir una causa penal contra ell per estos fets.
Citació com a testimoni i gir després de l’acte del TSJCV
Mentres va ser president de la Generalitat, Mazón va ser convidat per la jutgessa instructora a comparéixer en qualitat d’investigat en fins a tres ocasions, encara que no va arribar a fer-ho abans de deixar el càrrec el passat 2 de desembre. Eixa condició de màxim responsable del Consell situava la seua actuació en el centre del debat sobre com es va gestionar l’emergència derivada de la DANA, però la causa va seguir el seu curs sense la seua personació formal.
La setmana passada, la jutgessa de Catarroja va acordar citar-li com a testimoni, si bé encara no s’ha fixat data per a eixa declaració. Aquesta decisió va arribar pocs dies després que la Sala civil i Penal del TSJCV rebutjara la sol·licitud de la instructora perquè s’investigara a l’encara diputat autonòmic del PP, en considerar que no hi havia base penal suficient per a fer-ho.
En l’escrit presentat ara, el degà del Col·legi d’Advocats d’Alacant, en nom de Mazón, subratlla que el seu client des de l’inici del procediment ha mantingut una posició de màxim respecte cap a la instrucció practicada i cap a les decisions adoptades en el si de la causa, fins i tot quan només tenia coneixement indirecte, per fonts obertes, d’actuacions investigadores i diligències de prova que afectaven de manera directa a la seua esfera jurídica. Es posa de relleu la col·laboració i la confiança en el procediment judicial.
El lletrat recalca que eixa actitud, que descriu com a prudència, no responia a passivitat, sinó a una decisió conscient de no interferir ni en l’actuació de la jutgessa instructora ni en la del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Es va optar per no intervindre de manera activa en el procediment mentres el tribunal competent valorava si havia d’assumir o no la investigació penal.
Segons s’argumenta en l’escrit, fins a este moment no s’havia considerat necessària la personació voluntària de Mazón en la causa. No obstant això, després de l’acte del TSJCV, i compartint plenament les conclusions aconseguides per este òrgan respecte de la inexistència de responsabilitat penal del expresident, la defensa entén que ara és el moment de fer efectiva la prerrogativa de personar-se. S’adopta aquesta decisió com a resposta a la resolució del tribunal superior.
L’objectiu d’este pas és poder analitzar de primera mà les diligències que es continuen practicant sobre Mazón fins i tot després de la resolució del tribunal competent. La personació li permetrà accedir directament al contingut del sumari, conéixer detalladament les proves acordades i, si és el cas, formular les sol·licituds o al·legacions que considere oportunes dins del marc legal. Això facilita una defensa més activa i informada.
En l’acte citat, el ple de la Sala civil i Penal del TSJ valencià va rebutjar per unanimitat investigar a Mazón per la seua actuació durant la DANA al no apreciar un fonament sòlid i objectiu que els fets descrits per la jutgessa de Catarroja revisten caràcter de delicte. Els magistrats van concloure que no existien indicis suficients per a atribuir-li responsabilitat penal per la gestió de l’emergència.
Els cinc jutges van descartar així declarar-se competents per a obrir una causa penal contra el expresident i van basar la seua decisió, principalment, que no ostentava l’anomenada posició de garant, ja que la legislació no li atribuïx deures específics i directes en la gestió operativa de l’emergència. Van entendre que la direcció i execució de les actuacions enfront de la DANA corresponien a altres nivells administratius i òrgans tècnics previstos en la normativa de protecció civil.
