L’Agència Valenciana Antifrau ha tancat 2025 amb un màxim històric de 845 denúncies registrades, la qual cosa suposa un increment del 50% respecte a 2024. Este fort augment concentra en un sol exercici el 25% de totes les denúncies tramitades per l’organisme en els seus huit anys de funcionament, la qual cosa reflectix un ús cada vegada més intensiu dels seus canals per part de la ciutadania.
Segons va explicar el seu director, Eduardo Beut, el creixement s’interpreta dins de l’organisme com un símptoma de confiança social. Al seu juí, moltes persones consideren que en presentar una denúncia poden contribuir a resoldre problemes que els afecten de manera directa, com a situacions laborals o administratives concretes, o de manera indirecta, quan observen presumptes irregularitats en la gestió pública que impacten en el conjunt de la ciutadania.
Beut va defendre que, malgrat els dubtes expressats per alguns parlamentaris, l’augment del 50% en les denúncies apunta al fet que la ciutadania sí que confia en la capacitat de l’Agència per a funcionar i solucionar casos. Va subratllar que, tant l’equip anterior com l’actual, han aconseguit connectar amb la població fins al punt que cada vegada més persones s’atrevixen a traslladar casos a través dels canals de la AVAF.
Filtre de denúncies i criteris de priorització
El director va detallar que només una part de les denúncies acaba en fase formal d’investigació. Va explicar que són molt poques en relació amb el volum total perquè la llei obliga a aplicar filtres d’anàlisis, similitud i valoració d’indicis. En eixe primer cribratge es comprova si els fets descrits poden considerar-se versemblants i si encaixen en l’àmbit competencial de l’Agència. La majoria dels expedients es resolen en esta fase inicial, on s’inadmeten o s’arxiven aquells que manquen de base suficient o es referixen a qüestions per a les quals existixen altres vies administratives o judicials.
Beut va insistir que este sistema de priorització busca centrar els recursos en els assumptes amb majors indicis i rellevància, evitant que l’organisme es bloquege per excés de casos. D’eixe mode, s’intenta compatibilitzar el creixement del nombre de denúncies amb una gestió més àgil i orientada a resultats, reduint temps de tramitació i l’acumulació d’expedients sense resoldre.
L’entrada en vigor de la Llei 5/2025 ha suposat un canvi d’escenari per a l’Agència, que s’ha convertit en l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant en la Comunitat Valenciana. Este nou rol ha portat al fet que haja de gestionar 180 denúncies addicionals procedents del sector privat, que se sumen a les que tradicionalment rebia de l’àmbit públic. Això implica atendre casos que afecten tant institucions com a empreses i entitats privades, ampliant l’abast de la protecció de l’informant.
Amb una plantilla limitada, l’Agència s’ha vist obligada a redissenyar models de treball, sistemes interns i estructures organitzatives per a absorbir esta nova càrrega. El propi Beut va apuntar que s’han posat en marxa canvis per a fer front a l’increment d’expedients sense augmentar de manera paral·lela els recursos humans disponibles, la qual cosa ha requerit ajustar procediments i reforçar la coordinació interna.
Com a resultat, s’ha desplegat un pla de xoc orientat a acurtar terminis i optimitzar la càrrega operativa. Este pla ha permés reduir en un 40% el volum de denúncies pendents, elevar fins al 81,4% el percentatge de casos resolts de manera definitiva i frenar la tendència d’acumulació d’expedients sense tancament. L’Agència interpreta estes dades com un signe de millora en l’eficiència i en la capacitat de resposta davant l’augment sostingut de la demanda.
Quant a les matèries més denunciades, Beut va assenyalar que predominen els assumptes relacionats amb la gestió de recursos humans. Entre ells destaquen processos d’estabilització de personal en ajuntaments o altres administracions, un àmbit especialment sensible on la ciutadania vigila possibles irregularitats en oposicions, concursos o nomenaments. L’anonimat es consolida a més com el canal principal de presentació de denúncies, la qual cosa permet que moltes persones es decidisquen a informar sobre irregularitats sense por de represàlies directes en el seu entorn laboral o institucional.
Des de la seua creació, l’Agència Valenciana Antifrau ha reconegut l’estatut de protecció a 37 persones informants, 36 físiques i una entitat jurídica. D’elles, 30 mantenien vigent eixa protecció al tancament de 2025. Esta figura oferix garanties específiques enfront de possibles represàlies derivades de la denúncia, com a canvis injustificats en les condicions laborals, destitucions o pressions, i s’ha convertit en un instrument clau per a sostindre la confiança dels qui fan el pas d’alertar sobre presumptes irregularitats.
El cas de la parella de Pérez Llorca
Preguntat pel procés de contractació de la dona del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en la Diputació de València, Beut va recordar que l’Agència actua en funció de les denúncies que es presenten. Va recalcar que l’organisme no obri investigacions d’ofici al marge dels llits previstos, sinó que seguix el procediment ordinari a partir de les comunicacions que rep.
En este context, va assenyalar que, si el Partit Socialista o qualsevol altra formació política presenta una denúncia sobre este assumpte, el cas s’examinarà. Si el contingut es considera versemblant i existixen indicis suficients, podria passar a fase d’investigació. En cas contrari, seguiria el mateix filtre que la resta de denúncies, en funció dels criteris legals i tècnics que aplica la AVAF.
Compromís no acudix a la presentació de la memòria
La presentació de la memòria anual es va produir en un clima de crítica política. La portaveu adjunta de Compromís en Les Corts, Isaura Navarro, va justificar l’absència del seu grup parlamentari en l’acte al·legant que, al seu juí, l’Agència és un frau per a la ciutadania i representa el desmantellament d’una oficina considerada clau en la lluita contra la corrupció.
Navarro va sostindre que la AVAF hauria de mantindre un paper central en una comunitat autònoma on, segons va denunciar, es regalen pisos de VPP a persones de l’entorn del Partit Popular i es busquen llocs de treball per a la parella del president. Va afirmar que s’ha desmantellat una oficina que democràticament es necessita i que es va modificar la llei perquè deixara d’exercir el control que realitzava, al mateix temps que es va nomenar una persona que, en la seua opinió, anava a mirar cap a un altre costat i no cap a la lluita contra la corrupció.
Per part seua, Beut va apuntar que esperen culminar al setembre el trasllat de la seu de l’Agència a un edifici de la Generalitat situat al carrer Amadeu de Savoia. El canvi d’ubicació s’emmarca en el procés d’adaptació de la AVAF al seu nou paper com a autoritat de protecció de l’informant i a les noves exigències organitzatives derivades de l’augment de denúncies i del seu àmbit d’actuació.
