La presidenta d’una comunitat de propietaris de Dénia, a la província d’Alacant, s’enfronta a una peticion de dos anys de prision acusada d’una suposada estafa relacionada amb el cobrament de quotes i altres rebuts comunitaris a una veïna ja morta.
Segun el Tribunal Superior de Justícia valencià, la fiscalia atribuïx a l’acusada un delicte continuat d’estafa per haver carregat durant diversos anys diferents rebuts al compte bancari de la propietària morta. D’acord amb esta acusacion, els pagaments es habrian realitzat tant a nom de la mateixa presidenta com de la comunitat de propietaris que representava.
La acusacion sosté que estos càrrecs es van prolongar entre 2014 i 2019, un període de cinc anys en què es habrian anat sumant diferents imports fins a superar els 79.000 euros. La suma inclou quotes comunitàries i altres conceptes que es domiciliaven en el mateix compte, de la qual la morta era titular. Malgrat conéixer la defunció de la veïna, la presidenta habria mantingut activa la domiciliacion i seguit utilitzant eixa via per a obtindre els diners.
El fet que la xifra reclamada aconseguisca quasi els 80.000 euros reforça la gravetat penal dels fets que s’investiguen, ja que no es trataria d’un error puntual en un sol rebut, sinó d’un presumpte sistema continuat de càrrecs indeguts. Esta repeticion d’operacions és la que justifica que es parle de delicte continuat, una figura prevista per a aquelles conductes que es repetixen en el temps amb un mateix proposito.
Juí en l’Audiència Provincial d’Alacant
La vista oral esta assenyalada per a este miercoles a partir de les 9.30 hores en la Seccion Tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant. Durant el juí, les parts expondran les seues versions sobre com es van realitzar els cobraments, que control existia sobre el compte de la veïna morta i que coneixement ténia la presidenta de la situacion real de la propietària.
En esta mena de processos la fiscalia acostuma a fonamentar la acusacion en moviments bancaris, documentacion de la comunitat i comunicacions internes, mentres que la defensa sol intentar acreditar que no va haver-hi anime d’enganyar o que es tracte d’errors administratius sense intencion fraudulenta. Sàrria el tribunal qui, després d’escoltar les parts i analitzar les proves, determine si els fets encaixen en el delicte continuat d’estafa i si correspon imposar la pena de prision sol·licitada o una distinta.
La resolucion que dicte l’Audiència d’Alacant resultara clave tant per a la responsabilitat penal de la presidenta com per a la possible devolucion de les quantitats presumptament cobrades de manera indeguda, ja que de la sentència podran derivar-se tambien conseqüències economicas i civils addicionals.
