L’anestesista Juan Maeso, condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d’hepatitis C que va afectar 275 pacients a València, ha mort este dilluns en un hospital, segons ha confirmat la seua defensa. La seua mort es produïx quasi tres dècades després que es destapara el brot que li va situar en el centre d’un dels majors escàndols sanitaris relacionats amb esta malaltia a Espanya.
Maeso va eixir al març de 2023 en llibertat condicional després d’haver romàs més de quinze anys a la presó efectiva. La decisió es va adoptar pel seu delicat estat de salut, que ja llavors estava molt deteriorat. Segons l’evolució descrita pel seu entorn, eixe quadre es va anar agreujant en els mesos posteriors, fins a desembocar finalment en la seua defunció en el centre hospitalari.
Origen del brot d’hepatitis C a València
El cas que va portar a Maeso davant els tribunals va eixir a la llum en 1998, quan es va començar a detectar un nombre inusual d’infeccions per hepatitis C en diversos centres sanitaris de València. Els servicis de salut van constatar que els contagis es concentraven en pacients intervinguts en un mateix període de temps i sota l’atenció del mateix anestesista, la qual cosa va alçar les primeres sospites.
Les investigacions es van centrar en quatre hospitals de la ciutat, un de titularitat pública i tres privats. En tots ells es va identificar un patró comú: els pacients afectats havien passat per quiròfan i compartien l’antecedent d’haver sigut atesos pel mateix professional. A partir d’eixe punt, les anàlisis clíniques i epidemiològiques van permetre confirmar que el focus del brot era el propi anestesista, portador del virus de l’hepatitis C.
Les coincidències en dates d’intervenció, tipus de procediments i seguiment mèdic dels pacients van reforçar la conclusió que els contagis tenien un origen comú. Eixa connexió entre els casos va portar a delimitar el nombre de persones afectades fins a aconseguir els 275 pacients, tots ells vinculats a l’activitat professional de Maeso en eixos quatre centres hospitalaris.
El reconeixement judicial de la responsabilitat penal de l’anestesista es va traduir en una condemna de 1.933 anys de presó, una pena excepcionalment elevada que reflectia la gravetat del mal causat i l’ampli nombre de víctimes. Encara que la duració real del compliment efectiu va ser molt menor, la sentència es va convertir en un referent sobre les conseqüències penals dels contagis massius en l’àmbit sanitari.
Amb la seua defunció, es tanca la trajectòria personal d’un metge la figura del qual va quedar marcada per este cas. Per a les víctimes i les seues famílies, el record del brot d’hepatitis C a València roman lligat tant a l’impacte en la seua salut com al llarg recorregut judicial que va seguir a la detecció dels primers casos en 1998.
