L’anestesista Juan Maeso, condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d’hepatitis C que va afectar 275 pacients en diversos hospitals de València, ha mort este dilluns en un hospital. La seua mort es produïx anys després que els tribunals ho assenyalaren com a responsable del major brot d’esta malaltia en el sistema sanitari valencià.
Maeso va obtindre la llibertat condicional al març de 2023, després d’haver complit més de quinze anys de reclusió. La mesura es va acordar atenent el seu delicat estat de salut, que ja llavors estava deteriorat i que, segons va anar avançant el temps, es va anar agreujant fins a desembocar en la seua defunció. L’excarceració no va eliminar la dimensió del cas, considerat una fita judicial i sanitària pel nombre d’afectats i per la complexitat de la investigació.
Un macrojuí sense precedents
El cas va començar a conéixer-se en 1998, quan les autoritats sanitàries van detectar un nombre inusual d’infeccions per hepatitis C en quatre hospitals de València, un d’ells públic i tres privats. Eixa acumulació de diagnòstics en un període de temps relativament curt va fer saltar les alarmes i va obligar a revisar historials clínics, procediments i personal sanitari implicat en les intervencions.
Les perquisicions van concloure que el focus del brot era el propi anestesista, portador del virus de l’hepatitis C. Esta circumstància, unida als patrons de contagi observats, va orientar la investigació cap a la seua pràctica professional. La magnitud del cas va fer necessari un treball de coordinació entre centres hospitalaris i autoritats judicials per a identificar a tots els possibles afectats i determinar l’origen de les infeccions.
Al setembre de 2005 va donar principi el macrojuí per este contagi massiu, un procés de dimensions excepcionals que va obligar a habilitar una sala especial a la Ciutat de la Justícia de València. El sumari va aconseguir els 22.000 folis, reflex d’anys d’investigació, informes pericials, documentació mèdica i declaracions. En la vista oral van participar 153 advocats i 114 procuradors, la qual cosa mostra l’amplitud de les acusacions particulars i de les defenses involucrades.
Durant el desenrotllament del juí van comparéixer més de 600 testimonis, entre persones afectades, professionals sanitaris, directius dels hospitals implicats i càrrecs del Govern valencià. Els seus testimoniatges van permetre reconstruir com s’havien produït els contagis, quins protocols se seguien en els quiròfans i quins controls existien sobre l’actuació de l’anestesista.
Els magistrats van arribar a la conclusió que Juan Maeso s’injectava part de les substàncies anestèsiques que havia d’administrar als pacients i que ho feia utilitzant la mateixa agulla. Esta pràctica, contrària a qualsevol norma bàsica de seguretat sanitària, explicava la transmissió del virus des del professional sanitari als malalts intervinguts. L’ús reiterat del mateix material punxant va actuar com a via de contagi directe en un entorn en el qual els pacients es trobaven especialment vulnerables.
Perits especialistes en genètica van presentar en el juí un informe clau basat en un estudi filogenètic dels virus d’hepatitis C detectats. L’anàlisi va concloure que els virus presents en 275 pacients infectats procedien d’un mateix focus: el virus que portava l’anestesista. Sobre esta base científica els experts van assenyalar a Maeso com la font única dels contagis, la qual cosa va reforçar la tesi de l’acusació i va proporcionar un suport tècnic a les conclusions del tribunal.
Després de dèsset mesos de vista oral, en 2007 l’Audiència de València va dictar sentència i va condemnar a Juan Maeso a 1.933 anys de presó. La resolució també va declarar responsable civil subsidiària a la Generalitat i la va obligar al pagament d’indemnitzacions superiors als 20 milions d’euros als afectats, en reconeixement del mal causat i de la responsabilitat del sistema sanitari en la supervisió de l’activitat de l’anestesista.
En 2009 el Tribunal Suprem va confirmar íntegrament la condemna, consolidant així la rellevància jurídica d’un cas que va marcar un abans i un després en la manera d’abordar els contagis nosocomials i la responsabilitat dels professionals sanitaris. La mort de Maeso tanca la trajectòria personal de l’anestesista, però deixa com a llegat un procés judicial de referència en matèria de seguretat clínica i protecció dels pacients.



