L’Elx afronta el seu pròxim dol davant el Rayo Vallecano amb el record recent de la seua última visita a Vallecas en Primera Divisió, en la temporada 2022-23, quan va caure derrotat amb un gol encaixat en l’últim minut del temps afegit. Aquella trobada va deixar una petjada profunda en el conjunt il·licità, que va veure com se li escapava un punt en el tram final després d’haver arribat a anar per davant en el marcador.
L’equip franjiverde es va avançar gràcies a una miqueta de l’argentí Lucas Boyé, la qual cosa va reforçar el seu plantejament inicial i li va permetre jugar durant diversos minuts amb la tranquil·litat que dona anar per davant en el marcador a domicili. No obstant això, el Llamp va reaccionar abans del descans i va aconseguir l’empat per mitjà de Camell, equilibrant el partit i obligant l’Elx a reajustar la seua proposta per a la segona mitat.
Després del pas pels vestuaris, el dol es va mantindre obert i disputat, amb els dos equips buscant un segon gol que poguera decantar el resultat. El pas dels minuts va anar augmentant la tensió, ja que qualsevol fallada podia resultar decisiu. L’Elx va tractar de protegir almenys l’empat fora de casa, mentres el Raig insistia en camp contrari per a completar la remuntada davant la seua afició.
Gol decisiu en l’afegit
En el temps afegit, quan la trobada semblava abocat a tancar amb repartiment de punts, va aparéixer Unai López per a marcar el segon tant del Rayo Vallecano i deixar a l’Elx sense opcions de puntuar. Eixe gol en l’últim sospir va suposar un colp anímic per al vestuari il·licità, que veia com l’esforç realitzat durant tot el partit no tenia recompensa. La derrota va accentuar la sensació de fragilitat en els compassos finals, un aspecte clau en la lluita pels punts en LaLiga.
Les conseqüències del resultat no es van limitar al pla esportiu immediat. La caiguda a Vallecas va contribuir a agreujar la situació de l’equip en la classificació i va tindre un impacte directe en la banqueta. El tècnic Francisco va ser destituït després de set jornades del campionat, en les quals l’Elx únicament havia sumat un punt. Eixa pobra collita de resultats, amb derrotes com la de Vallecas en el temps afegit, va reforçar la idea que era necessari un canvi de rumb per a intentar reaccionar en la competició.
En aquell partit, el Rayo Vallecano, dirigit llavors per Andoni Iraola, va formar amb Dimitrievski; Balliu, Catena, Lejeune, Fran García; Valentín, Comesaña; Isi, Trejo, Álvaro; i Camell, amb participació de jugadors de refresc com Pathé Ciss, Unai López, Pou, Salvi i Falcao que van aportar energia en la segona part. L’amplitud de recursos ofensius del conjunt madrileny va ajudar a mantindre el ritme i a generar ocasions fins a trobar el gol definitiu.
L’Elx va alinear a Edgar Badía baix pals; Pol Lirola, Palacios, Fede Fernández, Diego González i Clerc en la línia defensiva, amb variacions durant el xoc com l’entrada de Rocco. En el centre del camp van actuar Raúl Guti, Gumbau i Quina, que van intentar equilibrar el joc davant la pressió local. En atac, Roger i Lucas Boyé van portar el pes ofensiu, amb la participació posterior de Ponce, Tete Morente i Pere Milla per a tractar de refrescar el front d’atac i sostindre el resultat.
Eixa derrota va acabar per inclinar el balanç històric entre Rayo Vallecano i Elx en Primera Divisió. El conjunt madrileny suma ara tres victòries, per dos de l’equip il·licità, l’última alegria del qual a Vallecas es remunta a la temporada 2014-15. Llavors, l’Elx es va imposar per 2-3 gràcies als punts de Edu Albacar, Jonathas de Jesús i Pedro Mosquera, un precedent que hui contrasta amb el colp patit en la campanya 2022-23 amb el gol en el descompte.
