L’organització Farmamundi està impulsant dos projectes destinats a enfortir el benestar comunitari i la resiliència en diversos municipis de lHorta Sud afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024. Estes iniciatives se centren en fer costat a la població que va patir l’impacte de les inundacions, atenent especialment les conseqüències emocionals i socials que s’han mantingut en el temps.
Els programes inclouen itineraris socioformativos per a previndre la soledat no desitjada i reforçar la integració social a Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Picanya i Torrent. L’objectiu és que les persones que viuen en estes localitats compten amb més recursos per a relacionar-se, acompanyar-se i participar en la vida comunitària després de l’emergència.
Les iniciatives Promovent benestar entre majors i migrants per a una recuperació saludable i Reconstruint lHorta Sud: resiliència comunitària després de la DANA 29-O, en les quals participen unes 4.000 persones, se troben actualment en fase de revisió de les necessitats detectades en set municipis. Esta etapa resulta clau per a adaptar les actuacions a la realitat específica de cada territori, ja que els efectes de la DANA no han sigut iguals en totes les zones ni en tots els col·lectius.
Escoltar abans d’intervindre
Els equips tècnics estan realitzant un diagnòstic participatiu al costat d’ajuntaments, entitats socials i xarxes comunitàries. Esta fase inclou entrevistes, reunions de coordinació, mapatges d’agents locals i la creació de comissions mixtes de seguiment, amb la finalitat de compartir informació i prendre decisions de manera conjunta.
Paral·lelament, s’està elaborant un qüestionari basat en la metodologia CAP, centrada en Coneixements, Actituds i Pràctiques. Esta ferramenta servirà per a conéixer amb més precisió l’impacte social i emocional de l’emergència, així com les expectatives i fortaleses que seguixen presents en la població. A partir d’estes respostes, Farmamundi podrà ajustar millor els recursos, prioritzar accions i dissenyar activitats que responguen a les preocupacions reals de les comunitats.
Segons explica Rafael Cejas, responsable del projecte sobre benestar comunitari, és necessari comprendre a fons quin ha canviat i quines capacitats continuen vives en les comunitats abans de planificar qualsevol intervenció. El responsable subratlla que només escoltant i construint al costat de les persones es poden generar processos amb sentit i continuïtat, que no es limiten a accions puntuals sinó que consoliden canvis duradors.
Benestar amb enfocament intergeneracional i intercultural
El projecte dirigit específicament a persones majors i població migrant s’implementarà a Alfafar, Catarroja, Massanassa i Paiporta. Després de completar el diagnòstic, es posaran en marxa itineraris socioformativos orientats a millorar el benestar emocional, previndre la soledat no desitjada i reforçar la integració social d’estos col·lectius, que sovint es troben en situació de major vulnerabilitat després d’una catàstrofe.
Les activitats previstes combinaran sabers tradicionals i interculturals, amb temes com l’alimentació saludable, la sostenibilitat o l’artesania. A més d’oferir formació, estos espais busquen convertir-se en punts de trobada comunitària que afavorisquen la convivència entre generacions i cultures. En compartir experiències, habilitats i coneixements, es reforcen els llaços socials i es genera una xarxa de suport mutu que ajuda a superar l’aïllament.
Reconstruir des de la resiliència comunitària
El segon projecte es desenrotllarà durant 15 mesos a Alfafar, Benetússer, Massanassa, Paiporta, Picanya i Torrent. En este cas, la prioritat és treballar la resiliència comunitària, és a dir, la capacitat dels barris i municipis per a reorganitzar-se, secundar-se i respondre millor davant futurs episodis d’emergència.
El diagnòstic previ ha detectat preocupacions persistents entre la població, com l’impacte emocional de l’ocorregut, la por al fet que es repetisquen noves catàstrofes i les dificultats per a accedir a recursos de suport. Estes inquietuds són especialment visibles entre dones, persones majors i població migrant, que sovint disposen de menys xarxes de suport o troben més barreres per a arribar als servicis disponibles.
A partir d’estes troballes, el projecte promourà accions concretes per a enfortir la resiliència comunitària, com a formacions, simulacres, espais de participació ciutadana i activitats centrades en el benestar emocional i la preparació davant futures emergències. Estes mesures pretenen que la població conega millor els recursos existents, sàpia com actuar davant nous episodis i se senta acompanyada en el procés de recuperació.
Amagoia Labarga, responsable d’este projecte, assenyala que reconstruir no és només reparar danys materials, sinó també acompanyar processos socials i emocionals que requerixen temps i presència. Al seu juí, la resiliència naix del coneixement compartit, la participació i l’enfortiment de les xarxes locals, elements que permeten que les comunitats es donen suport mútuament i afronten amb més seguretat situacions adverses.
Treball en xarxa per a una recuperació sostenible
Les dos iniciatives compten amb finançament de la Conselleria de Servicis Socials, Família i Infància de la Generalitat Valenciana i es desenrotllen en coordinació amb les administracions locals, entitats socials i xarxes especialitzades com el Clúster de Salut Mental i Suport Psicosocial. Este enfocament col·laboratiu busca assegurar que les accions siguen sostenibles en el temps i coherents amb els recursos que ja funcionen en cada municipi.
El treball de diagnòstic que s’està realitzant en esta fase inicial permetrà establir bases sòlides per a intervencions ajustades i sostenibles. A mesura que avance el procés, el coneixement generat s’anirà transformant en accions concretes que acompanyen a les comunitats cap a un major benestar, una cohesió social més forta i una millor preparació davant futurs desafiaments relacionats amb emergències i desastres naturals.



