Quasi dos de cada tres veïns de València, el 66,92%, practica alguna activitat física en el seu temps lliure de manera regular, enfront d’un 33% que reconeix no fer exercici. Esta és una de les principals conclusions de l’últim Baròmetre Municipal d’Opinió Ciutadana, centrat en salut, alimentació i esport, que analitza com viuen i cuiden el seu benestar els majors de 18 anys de la ciutat.
L’informe presenta els resultats d’una enquesta sobre vida saludable, pràctica d’activitat física, salut i envelliment actiu, així com sobre hàbits d’alimentació, pes, imatge i cura personal i altres comportaments que influïxen directament en la salut. L’objectiu de l’estudi és conéixer fins a quin punt la població incorpora rutines beneficioses i quins obstacles troba per a mantindre-les en el temps.
La mostra del baròmetre es va realitzar durant els mesos de febrer i març amb un total de 2.300 persones enquestades, seleccionades dins d’un univers de 704.453 veïns i veïnes de València de 18 o més anys. Les respostes es van obtindre mitjançant entrevistes presencials i treball de camp, la qual cosa permet una fotografia detallada dels costums de la ciutadania en el seu dia a dia.
Motivacions i espais per a fer esport
El document indaga en les raons que porten als valencians a practicar esport o exercici físic. Les motivacions són, majoritàriament, mantindre’s en forma, amb un 72,74% de les persones enquestades que assenyalen este motiu. En segon lloc apareix millorar la salut i previndre malalties, citat pel 35,3%. Això reflectix que la població associa l’exercici tant amb el benestar immediat com amb la prevenció de problemes de salut futurs.
L’enquesta també pregunta per la percepció que té la ciutadania sobre les dotacions esportives en els seus barris. Quasi la mitat, el 46,35%, considera que les instal·lacions són insuficients, i un percentatge encara major, el 49,23%, veu escassos els espais a l’aire lliure destinats a la pràctica esportiva. Esta valoració suggerix que, encara que existix interés per mantindre’s actiu, una part de la població troba limitacions en l’entorn per a poder fer-lo en millors condicions.
En la pràctica real, pràcticament la mitat de les persones consultades, el 48,8%, afirma que realitza la seua activitat física al carrer, aprofitant espais públics com a voreres, passejos o parcs. En canvi, només un 12,9% utilitza instal·lacions esportives municipals, repartides entre un 9,3% que acudix a instal·lacions cobertes i un 3,6% que opta per instal·lacions municipals a l’aire lliure. La diferència entre l’ús del carrer i el dels equipaments públics mostra la importància de l’espai urbà com a lloc principal per a caminar, córrer o fer exercici sense cost.
Habitos alimentaris i percepcion de la salut
Quant a l’alimentació, el baròmetre pregunta com elaboren els seus menjars les persones enquestades quan mengen a casa. Predomina de forma molt clara la cuina casolana, que tria el 85,64% de la mostra. Molt per darrere queden les opcions menys freqüents, com l’ús d’ingredients semielaborats, que aconseguix el 6,8%, o l’elecció d’aliments precuinats, amb un 4,3%. Estes dades apunten al fet que, malgrat el ritme de vida actual, la majoria continua apostant per preparar els seus plats a casa.
No obstant això, l’enquesta també identifica els principals obstacles per a menjar de manera més saludable. La falta de temps per a cuinar se situa en primer lloc, assenyalada pel 50,61% de les persones participants. En segon lloc apareix el cost dels aliments saludables, que esmenten el 41,45%. És a dir, encara que existix una predisposició a cuidar l’alimentació, moltes persones se senten limitades per les exigències del treball, la conciliació i el preu d’uns certs productes.
El document inclou preguntes sobre la percepció de la pròpia salut i del propi cos. La salut rep una valoració personal molt alta, per damunt de la imatge física. La importància que la ciutadania atorga a la salut aconseguix una puntuació mitjana de 9,2 sobre 10, mentres que la imatge personal o l’aspecte físic obté un 7,8. Esta diferència indica que, per a la majoria, sentir-se bé i evitar malalties pesa més que l’aparença externa, encara que esta també tinga rellevància.
Així i tot, el 61,3% de les persones considera negativa la pressió social sobre l’estètica, en entendre que genera frustració i fomenta el consum de productes de bellesa. En este context, un 92,2% de les persones enquestades afirma que s’informa habitualment sobre salut a l’hora de prendre les seues decisions. És a dir, la gran majoria busca referències i coneixements abans de canviar hàbits o seguir recomanacions, la qual cosa mostra una actitud activa cap a la cura personal.
Quant a les fonts d’informació, les xarxes socials apareixen com un canal amb credibilitat limitada i una influència reduïda en les decisions individuals sobre salut i bellesa, segons les puntuacions mitjanes arreplegades en l’enquesta. Encara que moltes persones usen estes plataformes diàriament, la confiança per a prendre decisions de salut continua recaient en altres fonts que es perceben com més rigoroses.
El baròmetre també arreplega dades sobre hàbits que afecten la salut, com el consum de tabac i alcohol. Una part rellevant de la mostra fuma actualment, la qual cosa indica que el tabaquisme continua sent un factor de risc present a la ciutat. En el cas de l’alcohol, s’observen diferències per sexe, amb majors percentatges de consum actual entre hòmens que entre dones. Estes diferències de gènere apunten a patrons distints de socialització i consum que influïxen en la salut a mitjà i llarg termini.
