La dana que va assotar València a l’octubre de 2024 va deixar inutilitzables 7.530 ascensors de vivendes. Any i mig després, el balanç mostra un notable avanç, però també un problema encara sense resoldre: seguixen pendents de reparar o substituir 471 equips, dels quals 46, catalogats com a prioritaris pel seu impacte directe en persones amb mobilitat reduïda o dependents, estan en procés de reparació.
Segons les últimes dades de finals de març de l’Associació d’Empreses d’Ascensors de la Comunitat Valenciana (ASCENCOVAL), s’han reparat o substituït 7.059 dels 7.530 equips danyats. Esta xifra reflectix que la major part dels ascensors ha tornat a funcionar, però també que un nombre significatiu de comunitats seguix sense una solució definitiva, amb veïns que continuen afrontant barreres diàries per a entrar i eixir de les seues vivendes.
En els últims mesos, l’evolució dels treballs ha sigut significativa. Des de setembre s’ha donat solució a prop de 320 ascensors dels 780 que romanien pendents, la qual cosa suposa aproximadament un 38% dels casos que quedaven per atendre. La majoria d’estes últimes intervencions corresponia a equips classificats com molt greus, un total de 217, on els danys eren tan profunds que obligaven a reparacions complexes o fins i tot a substitucions completes.
ASCENCOVAL destaca que, des de la catàstrofe, s’ha aconseguit una mitjana de 20 ascensors reparats al dia. Este ritme suposa més del triple de la mitjana anual habitual del sector, estimada en uns sis ascensors diaris. Mantindre eixa intensitat ha exigit reorganitzar recursos, ampliar torns i prioritzar les zones més afectades, amb l’objectiu de recuperar l’accessibilitat en el menor temps possible.
El president de la patronal d’ascensors, Emilio Carbonell, subratlla que estes dades reflectixen l’enorme esforç escomés durant els últims 17 mesos, treballant molt per damunt de la capacitat ordinària del sector i enfocant les actuacions en les reparacions més urgents per a garantir l’accessibilitat de les persones amb més dificultats de mobilitat.
471 ascensors pendents: danys molt greus i reparacions bloquejades
A la fi de març, seguien arracades de reparació 471 ascensors. D’ells, 262 presenten danys molt greus, 38 han sigut catalogats com a greus i 171 es consideren lleus. Esta classificació determina tant el tipus d’intervenció necessària com els terminis i el cost, la qual cosa explica en part per què molts d’estos equips seguixen fora de servici.
Nombrosos ascensors continuen inutilitzats perquè l’execució de les obres està bloquejada o paralitzada. Les comunitats de veïns s’enfronten a decisions complexes: els pressupostos per a reposar tots els desperfectes ocasionats per la riuada són elevats i, en molts edificis, és necessari acordar vesses o fórmules de finançament que requerixen temps i consens entre els propietaris. Eixa dificultat per a arribar a acords retarda l’inici de les reparacions fins i tot quan el problema tècnic està ja diagnosticat.
A més, bona part de les intervencions pendents exigix modificacions de gran envergadura que, de mitjana, es prolonguen durant uns sis mesos. Es tracta de treballs que inclouen reemplaçaments complets de cabines, renovacions de sistemes electrònics o encàrrecs de peces a mesura i materials específics. Molts components dels ascensors són personalitzats per a cada instal·lació, de manera que no es poden substituir de manera immediata, la qual cosa allarga inevitablement els terminis.
Als obstacles tècnics i econòmics se suma una notable complexitat administrativa. La patronal, juntament amb la federació en la qual està integrada, FEMEVAL, està fent un treball intens per a recaptar i actualitzar la informació del registre d’empreses mantenidores d’ascensors. Els freqüents canvis de titularitat de les empreses responsables o de les pròpies comunitats de veïns compliquen este seguiment, ja que no sempre es comuniquen a temps.
En molts casos, la tasca es dificulta per la falta de dades, perquè són els titulars de les finques els qui han de notificar a la Conselleria d’Indústria els canvis d’empresa mantenidora i eixa obligació no sempre es complix. Esta actualització és clau perquè l’Administració puga identificar amb precisió quina empresa, associada o no associada, és responsable de cada ascensor afectat. Disposar d’eixa informació permet localitzar millor els problemes concrets, agilitzar les comunicacions i establir prioritats d’actuació més ajustades a les necessitats reals.
La realitat darrere de les xifres s’aprecia en casos com el de Francisco Peidró, de 89 anys, veí del barri Parc Alcosa, a Alfafar. Des de la tragèdia, a penes havia pogut baixar de la seua casa, situada en un quart pis, en cinc ocasions comptades, i només per a acudir al metge o a la perruqueria, segons relata la seua filla, María José. La falta d’ascensor convertia cada eixida en un esforç físic considerable i, en la pràctica, limitava la seua vida social i la seua autonomia.
María José, que viu a Reus, es va emportar als seus pares a la seua casa durant dos mesos després de la dana. Quan la situació ho va permetre i van poder tornar a la seua vivenda habitual, ho van fer, però la filla ha hagut de desplaçar-se molts caps de setmana a Alfafar per a fer la compra i ajudar-los en tasques bàsiques. Mentrestant, la xarxa de suport del barri ha sigut fonamental: l’esposa de Francisco baixava a fer la compra, les botigues li guardaven els productes i, en tancar, li’ls pujaven a casa, un exemple de com la comunitat s’ha organitzat per a pal·liar els efectes de la falta d’accessibilitat. María José
La situació va canviar quan l’ascensor va tornar a funcionar. La mare de María José la va cridar emocionada per a avisar-li que a la fi estava operatiu i li va contar que el matrimoni havia pogut baixar al costat del carrer, alguna cosa que per a moltes famílies s’havia convertit en una espera llarga i carregada d’incertesa.
Ascensors prioritaris i falta de mà d’obra
Els servicis socials de diversos municipis van identificar 326 ascensors prioritaris a Albal, Aldaia, Benetússer, Castellar-l’Oliveral, Catarroja, el Forn d’Alcedo, la Torre, Massanassa i Picanya. Estos equips es van localitzar en edificis on residixen persones amb discapacitat de mobilitat o amb alts graus de dependència, per la qual cosa la seua reparació es va considerar urgent per a evitar que quedaren pràcticament confinades en les seues llars.
D’estos 326 ascensors prioritaris, s’han reparat 176 i altres 46 estan en procés de reparació. En els 104 restants, ASCENCOVAL indica que en 55 casos no es disposa d’informació suficient per a determinar el seu estat actual. Eixa falta de dades dificulta el seguiment i la planificació de noves actuacions, ja que impedix saber si les obres estan en marxa, si s’han paralitzat o si ni tan sols han començat.
L’increment extraordinari de l’activitat després de la dana del 29 d’octubre de 2024 ha multiplicat per set el volum de treball habitual del sector. Esta pressió ha posat en evidència la falta de mà d’obra qualificada, un dèficit que limita la capacitat per a respondre amb la rapidesa que necessita la ciutadania. Segons Carbonell, un dels grans reptes que ha deixat al descobert esta situació és la necessitat urgent d’incorporar més professionals formats, perquè sense tècnics especialitzats és impossible mantindre el ritme de reparació exigit per una crisi d’esta magnitud.
Com a resposta, FEMEVAL i ASCENCOVAL, en col·laboració amb Creu Roja, han impulsat programes de formació específics. Entre ells es troben Certificats Professionals per a la instal·lació i manteniment d’ascensors, amb l’objectiu d’incorporar nous tècnics al sector i preparar a més treballadors per a afrontar tant les necessitats derivades de la dana com la demanda estructural de manteniment i modernització del parc d’ascensors.
En paral·lel, la Generalitat va posar en marxa una convocatòria d’ajudes directes, d’entre 1.000 i 50.000 euros, per a reparar o substituir ascensors danyats per la dana. Estes subvencions es dirigixen a comunitats de propietaris en edificis plurifamiliars on residixen persones amb dependència de Grau II o III o amb discapacitat de mobilitat, i perseguixen facilitar la reparació o substitució dels equips en els immobles més vulnerables.
El propòsit d’estes ajudes és agilitzar la recuperació de l’accessibilitat en edificis on viuen persones amb mobilitat reduïda, reduint la càrrega econòmica que suposen les obres per a les comunitats i accelerant els terminis d’actuació. A partir d’un estudi realitzat per la Generalitat i el CERMI, es va estimar que hi hauria uns 10 milions d’euros per a la convocatòria.
Una vegada tancat el termini de sol·licitud, el passat 20 de febrer, es van presentar al voltant de 320 peticions, tant per a reparació com per a substitució d’ascensors. La Conselleria responsable està avaluant els expedients, després de sol·licitar informació al Consorci d’Assegurances sobre la cobertura concedida a estos edificis. Una vegada rebuts eixes dades, es preveu iniciar en les pròximes setmanes la resolució i concessió de les ajudes, un pas clau perquè les comunitats més afectades puguen afrontar les últimes reparacions pendents i tancar així una de les ferides més visibles que va deixar la dana en la vida quotidiana de centenars de veïns.
