El Consell eleva un 22% les ajudes a la innovació fins a 59 milions d’euros

El Consell ha aprovat un increment del 22% en el pressupost d’ajudes per a projectes d’I+D+i gestionats per Ivace+i Innovació, que passa a comptar amb 59 milions d’euros. Amb este reforç econòmic es busca consolidar l’ecosistema d’innovació de la Comunitat Valenciana i acostar més la tecnologia i el coneixement al teixit productiu.

Estes subvencions tenen com a finalitat impulsar el desenrotllament de solucions innovadores i enfortir l’ecosistema empresarial valencià. La convocatòria introduïx diverses novetats orientades a amplificar el seu impacte real sobre les empreses, reduir la càrrega burocràtica i contribuir a l’objectiu europeu de reforçar la sobirania tecnològica. El termini per a presentar projectes d’innovació finalitza el 23 d’abril, segons arreplega el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Major dotació i canvis en el model d’ajudes

El Consell destaca que es tracta de la major dotació econòmica que ha tingut esta iniciativa des de la seua posada en marxa. L’augment del pressupost no sols incrementa el volum total de recursos disponibles, sinó que permet abastar un major nombre de projectes i donar continuïtat a línies que ja han demostrat resultats. Al mateix temps, s’ha posat el focus en què les entitats beneficiàries disposen d’un entorn administratiu més àgil, de manera que puguen concentrar els seus esforços a innovar.

La convocatòria s’orienta a fomentar la col·laboració entre els àmbits científic, tecnològic i empresarial, amb l’objectiu de donar resposta a reptes d’interés comú. Enguany s’ha reorientat parcialment per a alinear-se amb la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP), una iniciativa de la Comissió Europea destinada a reforçar l’autonomia estratègica en sectors clau. Esta alineació suposa que es prioritzen projectes que encaixen amb les àrees considerades estratègiques a escala europea, la qual cosa pot facilitar sinergies i oportunitats futures de finançament comunitari.

Un eix central de la reforma és la reducció de la burocràcia associada a la tramitació de les ajudes. S’implanta un sistema de justificació simplificada dels gastos subvencionables, de manera que les entitats beneficiàries només hauran d’acreditar documentalment els gastos de personal mitjançant nòmines i pagaments a la Seguretat Social. Este canvi pretén acurtar terminis i disminuir l’esforç administratiu que moltes entitats afronten en gestionar projectes d’I+D+i, facilitant que els recursos humans se centren en l’execució tècnica.

A més, per a agilitzar el procés d’instrucció i resolució de la convocatòria, s’introduïx un sistema de declaracions responsables que substituïx al procediment tradicional de comprovació prèvia de requisits. Amb este mecanisme, les entitats assumixen el compromís de complir les condicions establides, mentres l’administració reduïx les verificacions inicials i pot concentrar el control en fases posteriors o en casos concrets.

La nova convocatòria busca també assegurar que els projectes secundats tinguen un efecte positiu rellevant en el teixit productiu. En l’avaluació de les sol·licituds empresarials es reforça el pes de l’impacte sobre l’activitat econòmica i l’ocupació, per damunt d’altres criteris més formals. Així, encara que una iniciativa aconseguisca una bona puntuació global, quedarà descartada si no aconseguix la puntuació mínima exigida en l’apartat específic d’impacte, amb el que se prioritzen propostes amb resultats tangibles.

En paral·lel, s’ha reordenat la línia que recolza la xarxa d’agents d’innovació. A partir d’ara, cada entitat beneficiària podrà optar a un màxim de sis anys de finançament públic. Esta limitació busca alliberar recursos per a incorporar nous participants i estendre la xarxa a més territoris o sectors, evitant la concentració prolongada de fons en els mateixos agents.

També s’amplia la relació de reptes i solucions prioritzades en esta convocatòria després de la finalització del Comité Estratègic d’Innovació Especialitzat en Turisme. Els projectes alineats amb les conclusions d’este comité obtindran puntuació addicional en l’avaluació, la qual cosa incentiva que les propostes s’orienten cap a necessitats detectades en un sector amb fort pes en l’economia valenciana.

Més recursos per a programes específics d’innovació

L’increment pressupostari no es limita als Projectes Estratègics en Col·laboració. La línia destinada al desenrotllament de prototips i projectes pilot s’eleva fins als 5,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 35% respecte a l’exercici anterior. Este reforç permet impulsar fases primerenques de validació tecnològica i accelerar l’arribada al mercat de noves solucions innovadores.

En una proporció similar creix el programa d’Accions complementàries per a l’impuls i enfortiment de la innovació, que dona suport a iniciatives de coordinació, difusió i suport necessàries perquè els projectes tecnològics tinguen continuïtat. Al seu torn, la línia dirigida a les Unitats Científiques d’Innovació Empresarial en centres d’excel·lència investigadora augmenta un 26%, fins a aconseguir els 3,5 milions d’euros, reforçant la connexió entre ciència i empresa.

També avança de forma destacada el programa d’Impuls a la Compra Pública d’Innovació, especialment la línia que incentiva la demanda d’I+D+i en el sector públic. Esta comptarà amb un milió d’euros, un 15% més que en 2025, amb la finalitat d’utilitzar el poder de compra de les administracions com a palanca per a generar solucions innovadores.

Els tres programes restants, orientats a promoure el talent, consolidar la cadena de valor empresarial i afavorir l’assimilació de tecnologies avançades, mantenen nivells similars als de l’exercici precedent. Promoció del Talent disposa de més de sis milions d’euros, mentres que les línies de Compra Pública d’Innovació i d’Accions Complementàries compten amb 1,2 milions i 765.000 euros, respectivament. En conjunt, estes partides busquen que la inversió en innovació es traduïsca en projectes sòlids, personal qualificat i una major competitivitat per a les empreses de la Comunitat Valenciana.

Últimes notícies

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.

El criteri d’arrelament per a accedir a les VPP serà de preferència i no exclourà ningú

La Generalitat ha detallat que l’arrelament en l’accés a les Vivendes de Protecció Pública no respon a una prioritat nacional, sinó a la vinculació amb el territori, i que funcionarà com a criteri de preferència i no d’exclusió.

La jutgessa de la DANA reclama a Camarero els arxius adjunts del xat del Consell

El jutjat de Catarroja ha demanat a Susana Camarero que entregue voluntàriament els arxius adjunts del xat 'Consell PP' abans de decidir si cita a declarar com a testimoni el conseller Vicente Martínez Mus per la gestió de la DANA de 2024.

Pérez Llorca defensa que la singularitat que s’ha de tractar és la valenciana en la nova finançació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, rebutja negociar la finançació en taules bilaterals i defensa que, si hi ha singularitats, s’atenga la de la Comunitat Valenciana, la menys finançada. La CEV reclama una reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i que el debat es faça al Consell de Política Fiscal i Financera.