La Policia de la Generalitat ha localitzat un llibre manuscrit del segle XVII procedent de l’Arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València que va desaparéixer dels seus fons a principis del segle XX i que havia sigut posat a la venda en internet per 71.900 euros per part del seu actual propietari legal. La troballa s’ha produït durant les labors de control, inspecció i protecció de béns culturals que realitza la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, centrades en seguir el rastre de peces històriques que puguen estar sent comercialitzades sense les degudes garanties.
El document és una còpia de les ordenances del Gremi de Velluters, firmades en 1479 per Fernando el Catòlic, i va ser localitzat per agents del Grup de Patrimoni d’Alacant en detectar un anunci en el qual s’oferia a la venda un important manuscrit vinculat al Gremi de la Seda. Este tipus d’ordenances arreplegaven les normes internes d’organització de l’ofici, les obligacions dels mestres i aprenents o els requisits de producció, per la qual cosa es consideren peces clau per a entendre la història econòmica i artesanal de la ciutat.
Catalogació i protecció patrimonial
Gràcies a la intervenció policial, el manuscrit passarà a estar catalogat en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i en l’Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Esta inscripció suposa que la peça quedarà subjecta a un règim específic de protecció, que obliga el seu propietari a complir mesures de conservació adequades al seu valor històric i documental. La inclusió en estos registres també permet un major control administratiu sobre possibles moviments, préstecs o futures operacions de compravenda.
Després de ser identificat l’anunci d’internet, els agents del Grup de Patrimoni van iniciar la investigació en comprovar que s’oferia per 71.900 euros un important manuscrit relacionat amb el Gremi de la Seda. Una vegada localitzat el venedor, este va manifestar en la seua declaració que desconeixia la procedència original del document i va al·legar que l’havia adquirit el seu pare en els anys setanta, versió que s’ha tingut en compte en la reconstrucció de la trajectòria recent de l’obra.
Durant les diligències es va constatar que el pare del venedor va realitzar en 1992 una gestió amb el manuscrit, consistent en la seua microfilmació en el Servici Nacional de Conservació de Microfilmació Documental i Bibliogràfica. No obstant això, esta actuació tècnica, pensada per a garantir una còpia de seguretat del contingut, no es va traduir en la seua incorporació a un inventari administratiu de protecció cultural, la qual cosa explica que el llibre romanguera durant dècades fora dels principals registres oficials.
Sostret a inicis del segle XX
Les persones responsables de l’Arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda van identificar el manuscrit com a procedent dels seus fons històrics. Per a això van revisar els inventaris de la seua biblioteca i van comprovar que l’exemplar figurava en el llistat de llibres i béns de 1907, però ja no apareixia en el de 1909. A més, van confirmar que no existia constància que haguera sigut venut per la institució, per la qual cosa s’estima que el manuscrit va ser sostret durant eixe interval de temps, quan la documentació dels moviments de peces era menys estricta que en l’actualitat.
Del resultat de la investigació s’aprecia que és aplicable la prescripció adquisitiva a favor de la persona que declara ser propietària del document, per haver posseït el bé de forma continuada conforme al que s’establix en el Codi Civil. Este principi jurídic implica que, malgrat haver-se determinat que l’obra va eixir indegudament de l’arxiu al començament del segle XX, el manteniment pacífic de la possessió durant un període prolongat permet reconéixer la titularitat actual, sense perjuí de les obligacions legals que comporta el nou estatus de protecció patrimonial.
Per això, una vegada es completen els tràmits per a la inclusió del manuscrit en el Cens de Patrimoni Documental Valencià i en l’Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià, el document serà retornat a esta persona. El retorn es farà amb la condició que complisca les mesures específiques de conservació que requerixen estos béns, regulades tant per la llei estatal de Patrimoni Històric com per la llei autonòmica de Patrimoni Cultural. Estes normes també establixen l’obligació de declarar operacions de compravenda i imposen restriccions a l’exportació, amb la finalitat d’evitar la pèrdua de patrimoni documental.
El propietari va accedir al depòsit temporal del manuscrit en l’Arxiu del Regne de València per al seu examen per part del personal tècnic de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura. Esta anàlisi especialitzada té com a objectiu verificar les seues característiques materials i documentals, confirmar la seua autenticitat i determinar les condicions de conservació més adequades.
Ordenances del Gremi de Velluters
Les ordenances del Gremi de Velluters van ser aprovades el 16 de febrer de 1479 i ratificades oficialment el 13 d’octubre del mateix any per Fernando el Catòlic, que va atorgar el privilegi d’art al que fins llavors es considerava un ofici. Amb este reconeixement, el gremi va adquirir un major rang institucional i una regulació més detallada de la seua activitat.
En eixe moment es va refondre en 26 capítols un primer text normatiu que datava d’octubre de 1477. Anys més tard es van ratificar de nou les ordenances i es va constituir la Confraria de Sant Jerònim, entitat vinculada al mateix àmbit professional. El manuscrit localitzat, un llibre de vitela verd enquadernat en vellut del mateix color i clavazón de bronze, còpia tant els capítols de 1479 com les disposicions relatives a la Confraria de Sant Jerònim, fundada en 1483, la qual cosa incrementa la seua rellevància històrica.
El Col·legi de l’Art Major de la Seda conserva el que es considera l’arxiu gremial més antic d’Europa, amb documentació produïda per la institució des del segle XV. Entre els seus fons figuren llibres d’actes, registres de clavaris, llistats de mestres, oficials i aprenents, així com documentació d’administració i inspecció de fàbriques i comerços. Es tracta, en la seua major part, d’informació relacionada amb els terciopeleros o velluters, però també hi ha documents d’altres oficis vinculats al teixit i a la producció de complements, com els gremis de velers, galoneros, cinteros o torcedors, la qual cosa convertix este arxiu en una font essencial per a l’estudi de la història econòmica i artesanal valenciana.
