Un total de 102 obres públiques a Espanya necessiten actuacions específiques de conservació, així com millores en la seua senyalització i en la seua difusió al públic. Esta és la principal conclusió de l’II Catàleg d’Actuacions en el Patrimoni de les Obres Públiques, un document elaborat pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i presentat en l’II Congrés Internacional de Patrimoni de l’Obra Pública i l’Enginyeria Civil, que se celebra en la Comunitat Valenciana.
El catàleg reunix infraestructures molt diverses, com a ponts, aqüeductes, carreteres, preses, assuts, fortificacions, centrals hidroelèctriques o carregadors. Totes elles compartixen un valor patrimonial i històric que, segons el Col·legi, està en risc si no s’escometen treballs de manteniment, restauració i posada en valor. Les actuacions proposades busquen no sols frenar la deterioració física d’estes obres, sinó també reforçar el seu reconeixement social com a part del patrimoni cultural i tècnic del país.
Patrimoni ingenieril i turisme
L’objectiu de l’informe és contribuir a preservar este patrimoni de l’obra pública i, al mateix temps, atraure turisme, especialment en zones despoblades. El Col·legi subratlla que moltes d’estes infraestructures se situen en àrees rurals o amb problemes de pèrdua de població, per la qual cosa la seua recuperació i adequada promoció poden convertir-se en un recurs per a diversificar l’economia local i generar noves oportunitats vinculades al turisme cultural i de naturalesa.
L’entitat proposa actuacions de conservació, restauració i difusió amb la intenció d’avançar cap a una millor vertebració territorial i econòmica a través del turisme i del patrimoni ingenieril espanyol. D’esta manera, les inversions no es limitarien a reparar estructures danyades, sinó que s’orientarien també a millorar la seua accessibilitat, la seua interpretació i la seua integració en itineraris turístics ja existents o de nova creació.
El vicepresident del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Ricardo Martín de Bustamante, sosté que el catàleg posa de manifest les inversions necessàries per a preservar el patrimoni ingenieril espanyol, que forma part del patrimoni cultural i representa un atractiu turístic amb potencial per a diversificar i desestacionalitzar les visites. Esta visió implica que les obres públiques històriques poden ajudar a repartir millor els fluxos de turistes al llarg de l’any i del territori, reduint la concentració en determinats destins i temporades.
En el catàleg, cada obra inclosa compta amb una fitxa descriptiva en la qual es detallen les actuacions recomanades: des d’intervencions estructurals fins a millores d’accés, senyalística o informació al visitant. En l’elaboració del document han participat activament les demarcacions del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports en tota Espanya, la qual cosa permet arreplegar una visió àmplia de l’estat real de les infraestructures i de les prioritats en cada territori.
Insight: el catàleg no només planteja intervencions tècniques sinó que aposta per la integració del patrimoni d’obra pública en estratègies de desenvolupament local i turisme sostenible.
Reg tradicional i assuts de l’Horta de València
Entre les 102 obres catalogades destaquen els assuts del sistema de reg tradicional de l’Horta de València, que van resultar danyats durant la dana de 2024. Estos episodis de pluges intenses van accelerar la degradació del paisatge cultural associat a la infraestructura de reg, un sistema històric que ha sustentat durant segles l’activitat agrícola de la zona i que forma part de la seua identitat.
Davant esta situació, el Col·legi sol·licita un pla especial de protecció, valorització i recuperació que tinga en compte el sistema en el seu conjunt, i no sols elements aïllats. Considera prioritari recuperar l’assut de Rascanya i aprofundir en la investigació sobre el succeït amb el de Favara, amb la finalitat d’entendre millor els danys i definir les intervencions més adequades. L’entitat advertix que, sense una actuació coordinada, es corre el risc de perdre valors paisatgístics i funcionals difícils de reconstruir.
Real Canal del Manzanares a Madrid
Una altra de les infraestructures assenyalades en el catàleg és el Real Canal del Manzanares, l’estat del qual es qualifica de fràgil. El Col·legi reclama la seua protecció definitiva, amb inversions que frenen la deterioració i amb actuacions basades en les investigacions ja en marxa per a la seua recuperació i integració en el paisatge. L’objectiu és aprofitar el coneixement tècnic disponible per a dissenyar una restauració que respecte el traçat històric i els seus elements més singulars.
Segons el Col·legi, esta obra d’enginyeria lineal pot convertir-se en un nou nexe entre la ciutat de Madrid i l’horta del riu Manzanares cap al sud. Una recuperació adequada permetria connectar l’àmbit urbà amb espais naturals i agrícoles, generant un corredor amb potencial per a l’oci, l’esport i el turisme cultural lligat a la història de l’enginyeria hidràulica.
Pont de la Baronia a Lleida
A Catalunya, el catàleg destaca, entre altres infraestructures, el pont de la Baronia, a Lleida. El Col·legi assenyala que el seu estat de conservació és desigual i proposa dur a terme una avaluació tècnica detallada de la seua situació estructural. Este estudi serviria per a determinar l’abast real de les deterioracions, prioritzar intervencions i evitar que problemes localitzats es convertisquen en danys de major envergadura.
L’entitat planteja a més que el pont es protegisca legalment com Ben Cultural d’Interés Local (BCIL), una figura que permetria garantir la seua conservació a llarg termini i reconéixer la seua importància dins del patrimoni de l’enginyeria civil a Catalunya. Amb esta protecció, el pont s’integraria de forma més clara en les polítiques de preservació del patrimoni i podria beneficiar-se de futures iniciatives de difusió i promoció.
Presa de Montejaque a Màlaga
Entre les obres públiques d’Andalusia, Ceuta i Melilla arreplegades en el catàleg, destaca la presa de Montejaque, a Màlaga. El Col·legi la definix com un conjunt patrimonial i paisatgístic imponent, la singularitat del qual residix tant en el seu disseny de principis del segle XX com en l’entorn natural que l’envolta.
Segons el parer del Col·legi, esta presa requerix una major atenció per a difondre el seu valor cultural i la seua rellevància en l’enginyeria europea de la seua època. Per a això, proposa una adequada posada en valor amb senyalística clara i informació accessible per al visitant, de manera que qui s’acoste al lloc puga comprendre millor la seua història, el seu funcionament original i les raons per les quals es considera un element destacat del patrimoni de l’obra pública. D’esta manera, la presa podria consolidar-se com un punt d’interés dins de les rutes turístiques de la zona i contribuir al desenrotllament local.
Insight: la combinació de conservació tècnica i dinamització turística pot transformar infraestructures històriques en motors de desenvolupament local, especialment en zones rurals.
