L’ingrés mínim vital (IMV) va arribar al març a 829.399 llars en tota Espanya, la qual cosa suposa un augment del 18% respecte al mateix mes de l’any anterior. D’eixe total, 93.539 llars pertanyen a la Comunitat Valenciana, on el creixement ha sigut encara major, amb un increment del 19,70% en només un any.
En la pràctica, estes xifres signifiquen que desenes de milers de famílies valencianes amb baixos ingressos han consolidat esta ajuda com un suport mensual estable per a cobrir necessitats bàsiques com a vivenda, alimentació o subministraments. L’augment interanual indica que més llars complixen els requisits o han accedit per primera vegada al sistema de protecció, la qual cosa reforça el paper del IMV com a xarxa de seguretat enfront de la pobresa i l’exclusió social.
Quantia mitjana i cost total de la prestació
La quantia mitjana del IMV se situa en 543,1 euros al mes per llar en el conjunt del país, mentres que en la Comunitat Valenciana ascendix a 574,26 euros mensuals. Esta diferència suggerix que una part rellevant de les llars valencianes beneficiàries es troba en situacions de major vulnerabilitat o amb composicions familiars que donen dret a imports una mica superiors.
Amb estes quanties, la nòmina total abonada al març va aconseguir els 495,6 milions d’euros en tota Espanya. Esta xifra reflectix l’esforç pressupostari destinat a sostindre a les llars amb menys recursos i permet fer-se una idea de l’impacte directe sobre el consum bàsic d’estes famílies, que en molts casos depenen de la prestació com a ingrés principal o complementari.
En els quasi 830.000 llars que reben l’ingrés mínim vital viuen 2,53 milions de persones. D’elles, 1,03 milions són xiquets i adolescents, la qual cosa mostra que bona part dels beneficiaris són menors que depenen d’esta ajuda per a mantindre unes condicions de vida mínimes. El pes de la infància dins del conjunt reforça el caràcter del IMV com a ferramenta per a reduir la pobresa infantil i evitar que les carències econòmiques actuals condicionen de manera irreversible el futur de les noves generacions.
Perfil dels beneficiaris i llars amb major vulnerabilitat
Al març, el 68% de les persones titulars del IMV i el 53,4% dels beneficiaris són dones. Este repartiment evidencia que són elles els qui, en la majoria dels casos, assumixen la responsabilitat de gestionar la prestació i sostindre l’economia domèstica en contextos de precarietat. A més, el 41% dels beneficiaris són menors d’edat, la qual cosa posa en relleu que les llars amb fills concentren una part molt significativa d’esta ajuda.
Dins del conjunt de perceptors, unes 140.000 llars que reben el IMV són monoparentals, en la seua majoria encapçalats per dones. Estos nuclis familiars solen tindre més dificultats per a conciliar ocupació i cures i compten amb menys ingressos disponibles, per la qual cosa la prestació es convertix en un recurs clau per a garantir una certa estabilitat econòmica.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, considera que l’ingrés mínim vital marca la diferència, especialment en la infància, i sosté que la prestació demostra que el Govern està on més importa, que és en el present i en el futur del país. Les seues paraules posen el focus en l’objectiu principal d’esta política social: evitar que la falta de recursos econòmics limite el desenrotllament dels menors i agreuge la desigualtat entre territoris i grups socials.
Des de la seua posada en marxa en 2020, el IMV ha protegit a més de 3,5 milions de persones. Este balanç acumulat mostra que, en pocs anys, la prestació s’ha consolidat com un dels pilars del sistema de benestar, orientat als qui tenen majors dificultats per a accedir a una ocupació estable o a ingressos suficients.
El paper del complement d’ajuda per a la infància
El complement d’ajuda per a la infància (CAPI), que forma part de l’ingrés mínim, reforça específicament la protecció dels menors en llars amb pocs recursos. Al març, este complement va arribar a 573.831 unitats de convivència, amb una quantia mitjana de 66,4 euros per cada menor i de 120,7 euros per llar.
Este complement fixa imports diferents segons l’edat dels fills: 115 euros al mes per cada menor de 0 a 3 anys, 80,5 euros per als de 3 a 6 anys i 57,5 euros entre els 6 i els 18 anys. L’escala respon a les diferents necessitats econòmiques en cada etapa, tenint en compte que els costos de criança en els primers anys solen ser més elevats.
La mitjana d’edat dels beneficiaris de l’ingrés mínim vital és de 28,5 anys. Esta dada reflectix que la prestació no sols arriba a famílies amb fills, sinó també a jóvens que es troben en una situació d’exclusió o amb ocupacions molt precàries. Per a este grup, el IMV actua com un suport addicional mentres intenten consolidar la seua trajectòria laboral i accedir a ingressos més estables.






