El València Basket va firmar una victòria incontestable davant el Panathinaikos (102-84) en el Roig Arena, un triomf que li permet finalitzar la fase regular de l’Eurolliga entre els quatre primers i assegurar-se el factor pista en els quarts de final. Liderat per un deslligat Jean Montero, l’equip taronja va confirmar l’impuls anímic que ja portava de la jornada anterior, quan va certificar la seua presència en eixa eliminatòria prèvia a la Final a Quatre d’Atenes.
Estos jugadors estan bojos, pensen que poden guanyar a tots, havia advertit fa uns dies Pedro Martínez. Eixa sensació de confiança va tornar a apoderar-se del pavelló, que va respondre des de l’inici a l’ambició d’un equip que es nega a posar-se sostre. El València, alliberat per haver fet els deures amb antelació, va jugar des del primer minut amb descaradura, ritme alt i una punteria exterior que va desarmar els plans defensius del conjunt grec.
Amb cinc encerts en els seus onze primers triples, els locals van colpejar la moral d’un Panathinaikos que no va saber transformar el seu desplegament físic en domini real del joc. Nate Reuvers i Papi Badio van assumir el protagonisme inicial en atac, castigant cada desajustament rival des del perímetre i en transició. Mentrestant, l’equip hel·lé, encara constret per la seua situació en la classificació, va arrancar amb un pobre 2 de 10 en triples que va llastrar la seua confiança i el va obligar a remar contracorrent des de molt prompte.
Sloukas i Hayes-Davis van intentar subjectar al Panathinaikos, però el torrent anotador taronja, sostingut per un 56% en triples al descans (9 de 16), va alimentar l’entusiasme dels 14.156 aficionats presents en el Roig Arena. La graderia, encesa ja des del triomf del dimarts, va trobar en cada llançament convertit una nova excusa per a espentar, mentres el València aprofitava eixa energia per a imposar-se fins i tot en el rebot, una faceta en la qual, per físic, no semblava favorit sobre el paper.
Avantatge solgut al descans
La desesperació de Ergin Ataman en la banda evidenciava la frustració visitant davant l’efectivitat del València, encara que el Panathinaikos va evitar afonar-se per complet. La constància dels seus i els punts de Nigel Hayes-Davis van permetre reduir lleugerament el desavantatge abans de l’intermedi, al qual es va arribar amb un 56-47 que mantenia oberts tots els escenaris malgrat la clara sensació de domini local.
El pas per vestuaris va portar amb si un canvi tàctic clau. El Panathinaikos va apostar per una defensa zonal tan exigent d’executar com complexa d’interpretar per a l’atac taronja. En eixe nou escenari, el València va perdre part de la fluïdesa que havia mostrat fins llavors i va haver de secundar-se en detalls puntuals per a no veure reduïda la seua renda amb massa rapidesa. Un parell d’accions de Josep Puerto i diversos rebots capturats en les dos canastres van donar una mica d’oxigen als de Martínez mentres buscaven la manera de desxifrar la zona.
Cedi Osman va estrényer el marcador i va alimentar l’esperança dels prop de cinc-cents seguidors verds desplaçats a València. Durant diversos minuts, l’atac local es va veure espés, sense acabar d’entendre com castigar de manera contínua eixa nova defensa rival. Així i tot, el València es va mantindre ferm en el rebot i va improvisar solucions amb criteri, evitant que el dol canviara per complet de mans.
En eixe tram crític va aparéixer la figura de Jean Montero per a dinamitar la trobada. Després d’una tècnica assenyalada a Ataman que va ajudar a contindre l’empenyiment grec, tres accions consecutives del base dominicà van retornar la confiança al bloc taronja i van eixamplar de nou la diferència fins a un tranquil·litzador 82-69 al final del tercer quart. Cada una de les seues genialitats va recordar que la pressió real requeia sobre el Panathinaikos, obligat a guanyar per a no complicar-se el seu futur immediat en la competició.
Amb Montero repartint joc i anotant en moments clau, i amb Braxton Key multiplicant-se en labors d’intendència, l’avantatge taronja va créixer fins als 16 punts. El València va saber gestionar el partit malgrat l’acumulació de faltes en els seus interiors, que amenaçava amb convertir-se en un problema en el tram final. A l’altre costat, al Panathinaikos li va començar a pesar la responsabilitat: diversos errors no forçats i males decisions en atacs clau van permetre que el rellotge correguera sense que la renda local baixara dels deu punts.
En l’últim quart no va arribar ni tan sols l’intent desesperat del Panathinaikos per estrényer el marcador. L’equip grec veia com se li complicava seriosament evitar el play in, mentres Montero mantenia la seua particular exhibició fins al bocinazo final. El València va tancar el dol amb un contundent 102-84 i la certesa d’haver conquistat un nou cim: ser top 4 en la fase regular de l’Eurolliga, una gesta que confirma el seu paper de gran revelació del torneig.
Pedro Martínez demana prudència
Al final de la trobada, Pedro Martínez va insistir en la necessitat de tocar de peus a terra malgrat el moment dolç. Va subratllar que cal seguir en el camí, no donar res per fet i treballar amb humilitat. Va recalcar que és millor tindre el factor pista que no tindre’l, però va recordar que no garantix res i que parlar ara de la Final Four seria, en les seues paraules, com comprar bitllets per a una eliminació prematura.
El tècnic va valorar l’esforç de la seua plantilla en un calendari exigent, amb jornades triples que dificulten l’últim esforç físic i mental. Va recordar que encara queda un partit de lliga regular i que el següent compromís domèstic és d’altíssim risc, per la qual cosa el repte passa per gestionar bé l’eufòria i continuar competint al màxim en totes les competicions.
Martínez va destacar també la capacitat del Panathinaikos per a canviar constantment el seu dibuix tàctic, alguna cosa que va generar dubtes al València en el tercer quart. Així i tot, va considerar que el seu equip va saber superar eixe sot recolzat en la solidesa defensiva. I, encara que va elogiar a Jean Montero com un jugador supercompetitivo que els ajuda molt, va insistir que el bàsquet no va d’individualitats, sinó d’esforç col·lectiu, i que el dominicà, per si sol, no seria competitiu sense el treball de tots.
En el bàndol grec, Ergin Ataman va admetre que, amb el nivell mostrat, fins i tot si el València haguera jugat contra els Lakers podria haver-los guanyat. Va explicar que el seu equip mai va trobar la manera de respondre al ritme i al desig del conjunt taronja i va apuntar que potser van acusar el cansament del partit previ a Barcelona. Encara que va considerar que els seus jugadors van lluitar, va reconéixer que no va ser suficient davant un rival que va firmar, al seu juí, el partit més difícil que han afrontat esta temporada.
Ataman va elogiar l’ambient del Roig Arena, al qual va definir com el millor pavelló d’Europa, i va enaltir també la labor del cos tècnic valencià, al qual veu capaç de preparar molt bé les trobades fins i tot amb tan sols 48 hores. Al mateix temps, va aprofitar per a criticar els vestuaris destinats als entrenadors visitants, en assenyalar que no és de rebut que hagen de canviar-se en una sala identificada com a magatzem i reclamar a l’Eurolliga més compte amb la imatge que projecta la competició.
En l’apartat estadístic, Montero va liderar l’anotació taronja amb 22 punts, ben secundat pels 16 de Reuvers, els 14 de Badio i els 10 de Taylor, Costello i Port. En el Panathinaikos, Hayes-Davis va ser el màxim anotador amb 19 punts, acompanyat pels 16 de Osman i els 10 de Sloukas. Un repartiment que explica la profunditat de recursos dels dos equips, però que en esta ocasió es va inclinar de manera clara del costat d’un València en ple creixement competitiu.
