Determinar on i com ha començat un incendi forestal sol ser assumible per als especialistes, però demostrar qui l’ha provocat continua sent la part més complicada de la investigació. Així ho exposa el caporal primer del Seprona de la Comandància de València, Luis Rueda Ramírez, que assegura que investigar un incendi forestal és, en molts casos, quasi més difícil que aclarir un assassinat.
Rueda, nascut en 1970 a Albacete, està destinat a València des de 1993. Acumula més de setze anys d’experiència en el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, després d’haver treballat abans en policia judicial i com a patruller durant anys a la zona de Chelva.
Segons explica, el gran repte en un incendi forestal intencionat, una investigació que pot allargar-se mesos o fins i tot un any, és aconseguir determinar l’autoria. Per a això, els agents han d’arreplegar el màxim de proves possibles sobre el terreny i també fora d’ell.
‘Tu tens en ment l’autor, però el difícil és plasmar-ho en l’atestat perquè vaja avant, perquè no es caiga tot en el jutjat’, destaca el caporal primer, que subratlla la importància de construir un relat probatori sòlid.
Sense empremtes ni ADN al bosc
Rueda reconeix que, a diferència del que ocorre en la investigació d’un assassinat, al bosc no sol haver-hi empremtes dactilars, ni restes d’ADN, ni càmeres de seguretat que aporten imatges. A més, rares vegades apareixen testimonis directes del moment en què es genera el foc.
‘Ningú veurà algú ajupit amb el mesquer, i si deixes una vela encesa o una capsa de mistos, quan arribes no trobes res. La combustió s’ho carrega tot’, explica. Esta destrucció de rastres complica molt la reconstrucció exacta dels fets.
L’agent matisa també que, en contra del que sovint es creu, ‘hi ha pocs piròmans en realitat’. Assegura que aquests estan ‘més o menys identificats’, però recorda que és necessari diferenciar-los dels incendiataris, ‘que provoquen el foc per una motivació determinada, com un encàrrec, una venjança o per traure algun benefici o rendiment econòmic’.
La majoria de casos, però, estan relacionats amb negligències o accidents vinculats a l’activitat humana. Rueda cita especialment els treballs agrícoles o de manteniment, on l’ús de maquinària com segadores, radials o equips de soldadura, així com les cremes de restes de poda i de neteja de parcel·les, poden acabar desencadenant un incendi.
‘La vida ha canviat i ara hi ha molt llaurador de cap de setmana’, comenta. Es tracta de persones que aprofiten eixos dies per a fer estes faenes, de vegades ‘amb pressa’ per ajustar-se als horaris permesos per a les cremes. Segons l’agent, sovint no adopten totes les mesures de seguretat necessàries i, si perden el control del foc, tarden a avisar els servicis d’emergència. ‘Fins que no ho tenen molt mal, no telefonen’, lamenta.
Risc per als petits agricultors
Rueda recorda haver vist xicotets agricultors de la zona de Villar del Arzobispo (València) acabar a l’hospital després d’intentar apagar pel seu compte un foc que se’ls havia escapat de les mans. Estes situacions evidencien el perill de tractar de controlar l’incendi sense ajuda professional.
‘A més, a eixa gent li preguntes: per què cremes això? I et diuen que perquè s’ha fet tota la vida’, relata el caporal. Assenyala també l’existència d’una ‘cultura del foc’ tant a València com a la resta de l’Estat, que fa que moltes persones continuen assumint com a normals pràctiques que comporten un risc clar.
Investigació condicionada per l’aigua
La investigació d’un incendi comença fins i tot abans que els agents del Seprona puguen accedir a la zona afectada. Quan es rep l’avís, les primeres patrulles que arriben, generalment les de Seguretat Ciutadana de la Guàrdia Civil, s’encarreguen d’acotar el perímetre i advertir el personal d’extinció perquè evite, en la mesura del possible, alterar la zona d’inici.
‘Si els bombers tiren molta aigua ens complica la faena d’investigació, per la potència i la quantitat que trau la mànega, que altera la zona d’inici’, explica Rueda. Per tant, el Seprona no sols s’enfronta a l’esborrament inevitable de les restes pel foc, sinó també als efectes de l’aigua emprada en l’extinció.
Una vegada extingit l’incendi i garantida la seguretat, els investigadors delimiten amb precisió la zona probable d’inici del foc. A partir d’ahí comencen la inspecció detallada del terreny mitjançant el mètode de les evidències físiques, basat en l’estudi dels patrons que deixa el foc sobre la vegetació, els arbres i el sòl.
Per exemple, analitzen la pell dels arbres, on el foc genera una textura semblant a ‘la pell de cocodril’. També estudien el patró protecció-exposició, la presència i distribució del sutge, la petrificació de les rames i les fulles segons la direcció que ha seguit el foc, i les possibles marques que deixen els llamps en cas que l’origen siga natural.
Quan apareixen indicis que el foc podria haver sigut intencionat, Rueda explica que es procedix a la recollida de mostres de terra i altres restes. L’objectiu és analitzar si s’han utilitzat accelerants o productes inflamables que hagen facilitat la propagació.
L’agent incidix que estes anàlisis permeten saber que ‘ha sigut provocat i amb què’, però recorda que ‘una altra cosa és determinar l’autoria de la persona’. Eixa és, segons remarca, la part més complexa de tot el procés, que només es pot afrontar amb tècnica, constància i l’experiència acumulada pels especialistes del Seprona.
