La Guàrdia Civil ha detingut a quatre persones per la seua presumpta implicació en una organització criminal especialitzada en estafes bancàries mitjançant l’ús de documentació falsa, a la qual s’atribuïx un perjuí econòmic total de 266.815 euros.
L’operació, denominada Creta vin i desenrotllada per l’Equip Territorial de Policia Judicial de Vinaròs, es va iniciar al març de 2025 després de la denúncia d’una entitat bancària per diverses irregularitats detectades en l’obertura i ús de comptes. A partir d’eixe avís, els agents van començar a reconstruir el recorregut dels diners i el paper de cada un dels implicats fins a identificar l’abast real del frau.
Estructura de la xarxa i mode d’actuar
Les perquisicions van permetre identificar a un total de nou persones, set hòmens i dos dones d’entre 25 i 65 anys, com a integrants del grup. Segons la investigació, no tots tenien el mateix grau d’implicació: mentres alguns s’encarregaven de la captació de col·laboradors i de la falsificació de documents, uns altres es prestaven a figurar com a titulars de comptes o responsables d’empreses fictícies.
L’organització captava a persones que acceptaven col·laborar a canvi de xicotetes quantitats de diners. A estes persones se’ls facilitaven documents d’identitat estrangers falsos i nòmines alterades amb quantitats i dades laborals manipulades, amb la finalitat d’aparentar solvència econòmica i estabilitat laboral. Amb eixa documentació, els col·laboradors podien acudir a bancs i obrir comptes en aparença regulars, però dissenyades des de l’inici per a cometre el frau.
En alguns casos, el grup arribava fins i tot a crear empreses fictícies amb l’única finalitat de simular relacions laborals i justificar així els ingressos reflectits en les nòmines. Esta estratègia permetia sortejar els controls inicials de les entitats financeres, que donaven per vàlides les sol·licituds en comprovar que existia una suposada empresa pagadora i un historial d’ingressos.
Una vegada obertes els comptes, s’associaven targetes de crèdit amb límits de fins a 3.000 euros. El grup aprofitava eixe marge per a retirar els diners en un període molt curt de temps, abans que les entitats bancàries detectaren la incoherència entre els moviments i el perfil dels titulars. Les extraccions, d’entre 100 i 500 euros per operació, es realitzaven de forma fragmentada per a no despertar sospites immediates.
Els reintegraments s’efectuaven principalment en salons recreatius de Vinaròs i Benicarló, llocs on l’ús constant d’efectiu i targetes fa més difícil distingir entre operacions legítimes i fraudulentes. D’esta manera, l’organització buscava camuflar la seua activitat entre l’elevat volum de transaccions diàries i retardar la reacció dels sistemes de seguretat dels bancs.
Segons la investigació, en total es van obrir 58 comptes bancaris vinculades a la xarxa i es van dur a terme 484 operacions fraudulentes. Cada persona que acceptava obrir comptes al seu nom rebia entre 100 i 200 euros per cada una, una quantitat molt inferior a les sumes que després eren retirades gràcies a les targetes de crèdit associades. Esta diferència reflectix la jerarquia interna del grup, on els qui facilitaven la seua identitat obtenien un benefici limitat enfront dels principals organitzadors.
Als implicats se’ls atribuïxen delictes d’estafa, falsedat documental i pertinença a organització criminal. Entre els nou integrants identificats, a més dels quatre detinguts, altres cinc persones han sigut investigades, una d’elles actualment a la presó a Romania, la qual cosa indica que part de la trama s’estenia més enllà d’Espanya o comptava amb membres amb antecedents en altres països. Les diligències del cas han sigut remeses al Jutjat d’Instrucció de Vinaròs, que s’encarregarà de continuar amb el procediment judicial i de determinar el grau de responsabilitat de cada un dels investigats.
