La defensa del expresident de la Generalitat Carlos Mazón ha presentat un recurs davant l’Audiència Provincial de València contra la decisió de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la DANA, en entendre que el rebuig a la seua personació li situa en una posició de seriosa indefensió i limita de manera injustificada el seu dret de defensa.
Segons apunta l’escrit, la impugnació es basa en l’existència d’una anomalia processal rellevant relacionada amb el moment en què la instructora va elevar una exposició raonada per a investigar a Mazón en el marc de la causa. La defensa sosté que eixa decisió s’hauria adoptada en una fase intermèdia de la instrucció, i no al final d’esta, com fins llavors venien mantenint tant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) com la pròpia Audiència Provincial de València i la jutgessa instructora.
El recurs insistix que no hi ha cap responsabilitat penal de Mazón i reclama deixar sense efecte totes aquelles diligències d’investigació que l’afecten o li hagen afectat, de manera que la seua posició en el procediment quede reduïda a la d’un mer testimoni, alié a qualsevol possible afecció processal. En cas que estes diligències es mantinguen, la defensa sol·licita que se li permeta personar-se per a poder exercir plenament el seu dret de defensa i participar en les actuacions que puguen incidir en la seua situació jurídica.
L’alteració del moment en què es va elevar l’exposició raonada hauria donat lloc, segons la defensa, a una situació singular: d’una banda, el TSJCV ja s’ha pronunciat de manera clara sobre la inexistència de responsabilitat penal de Mazón; per un altre, continuen vigents en la causa totes les diligències practicades en primera instància que tenen incidència directa sobre la seua posició.
Impacte de les diligències en la posició de Mazón
L’escrit subratlla que res impedix que eixes diligències puguen ser utilitzades novament en el futur per a intentar elevar una segona exposició raonada. Este escenari, segons el parer de la defensa, manté obert el risc que actuacions ja practicades tornen a cobrar rellevància penal per al expresident, malgrat que l’alt tribunal autonòmic descartara la seua responsabilitat.
El recurs sosté que esta manera de procedir ha generat una situació de seriosa indefensió des del punt de vista processal, ja que s’han practicat diligències que afecten a Mazón sense que ell haja pogut intervindre en elles en condicions de defensa. La representació legal cita de manera concreta el manteniment de les declaracions de membres del seu equip de comunicació una vegada ja elevada l’exposició raonada, en un moment en el qual no existia una possibilitat real de personació davant el jutjat instructor per a conéixer, impugnar o reaccionar enfront del contingut d’eixes actuacions.
La defensa afig que la instrucció continua oberta i, per tant, continua existint la possibilitat que determinades actuacions ja practicades siguen reinterpretades o connectades amb altres futures. Des d’esta perspectiva, considera que subsistix un interés legítim i actual a combatre diligències que, al seu juí, es van apartar del marc limitat fixat per l’Audiència Provincial.
En este sentit, el recurs es referix a interrogatoris i preguntes que qualifica d’aliens a l’objecte estrictament habilitat per l’Audiència, en al·ludir a qüestions com el jersei, la comanda d’un restaurant o l’interrogatori d’Alberto Núñez Feijóo. Segons el parer de la representació de Mazón, este tipus de preguntes serien susceptibles de nul·litat per no guardar relació directa amb l’àmbit delimitat per la resolució de l’Audiència Provincial.
Mentres tals diligències seguisquen integrades en la causa i mantinguen eficàcia processal, l’escrit sosté que no pot tancar-se a l’afectat la possibilitat de comparéixer per a defendre els seus drets. La defensa afirma que el dret de Mazón a personar-se sorgix des del moment en què es practica o s’acorda una diligència amb aptitud objectiva per a afectar-lo i roman viu mentres la instrucció continue oberta.
El recurs recalca que, fins i tot sense imputació formal consolidada i malgrat el pronunciament del TSJCV descartant responsabilitat penal, es manté una dinàmica instructora en la qual expressament no es descarta incidir sobre la posició jurídica de l’aforat. Esta circumstància reforça, a la seua entendre, la necessitat que el expresident puga ser present en el procediment per a reaccionar davant qualsevol actuació que puga reorientar-se cap a ell.
Segons s’exposa en l’escrit, la realitat material del procediment revela que la instrucció continua projectant-se sobre Mazón, com demostrarien diligències orientades a esclarir quina informació va rebre, amb qui va parlar, quines comunicacions va mantindre o quin va poder ser la seua intervenció en la seqüència dels fets investigats.
Per tot això, la defensa conclou que només caben dos solucions verdaderament coherents: o bé permetre la personació de Mazón en la causa perquè exercisca de manera plena el seu dret de defensa, o bé deixar sense efecte totes les diligències d’investigació que l’afecten o li hagen afectat, de manera que la seua posició quede reduïda de manera efectiva a la d’un mer testimoni, sense risc de noves exposicions raonades a partir d’actuacions ja practicades.
