La Universitat Politècnica de València (UPV) ha posat en marxa una campanya de recaptació de fons per a ajudar Nariman i Roba Irheem, dos germanes gazatines que han arribat a València el 2 de juny per a continuar la seua formació després de fugir de Gaza.
L’objectiu de la iniciativa és arreplegar 12.000 euros per a cobrir les seues despeses quotidianes durant un any. Esta quantitat suposa 500 euros mensuals per a cadascuna, destinats a alimentació, transport, material acadèmic, comunicacions, vestit i oci bàsic.
‘Les dos han sobreviscut a bombardejos, desplaçaments, fam i intimidació, sense renunciar a la seua educació ni als seus valors’, ha explicat el vicerector d’Internacionalització i Comunicació de la UPV, José Francisco Monserrat.
Amb esta campanya, la universitat vol ‘oferir-los una oportunitat real de reconstruir la seua vida i continuar els seus estudis amb dignitat’. Monserrat ha remarcat que ‘van vindre sense res; quan van eixir de Gaza, en la frontera els ho van llevar absolutament tot, sense roba, sense ordinador i sense res del que necessita un estudiant per a poder rendir com cal’.
Segons el vicerector, la residència, els estudis i l’acompanyament institucional ja estan garantits mitjançant diversos acords de col·laboració. ‘Però volem anar un poc més enllà: volem que puguen viure com qualsevol altra estudiant’, ha assenyalat.
Les donacions es poden realitzar directament a través de la pàgina web https://mecenazgo.upv.es/estudiantesgaza, habilitada per l’àrea de mecenatge de la UPV per a este projecte. Fins ara ja s’ha complit més del 60 % de l’objectiu, amb un total que supera els 7.300 euros.
Alumnes convidades amb expedients brillants
Nariman i Roba han sigut acollides com a alumnes convidades per la UPV. Comencen este nou camí amb el suport institucional i amb una trajectòria acadèmica ‘que parla del seu esforç i determinació’, segons ha destacat la universitat en un comunicat.
Nariman va obtindre el títol de Tawjihi en 2023 amb una nota mitjana de 9,91 i compta amb una sòlida formació prèvia en Enginyeria de Ciberseguretat. Roba, més jove, també té un expedient destacat i compartix la mateixa vocació per continuar estudiant.
‘Les dos afronten este repte amb la mateixa resiliència que els ha permés continuar aprenent fins i tot en les condicions més adverses’, ha afirmat Monserrat, que ha remarcat que les germanes han viscut una història personal ‘molt dura’.
En els pròxims mesos, el seu dia a dia se centrarà en la preparació de l’examen d’accés a la universitat, que faran a través de la UNED abans de poder matricular-se oficialment en la Universitat Politècnica de València.
‘Ens mereixem somriure i viure com els demés’
Esta setmana, en una roda de premsa, les dos germanes han relatat les condicions que han deixat arrere i han expressat com se senten d’esperançades i agraïdes després del complex procés diplomàtic que ha permés la seua arribada a València.
‘El que estem vivint allí és horrible, tot el món em deia que era impossible eixir, però ací estem i vos farem sentir orgullosos. Els gazatins no som terroristes, som persones intel·ligents, capaces d’estudiar qualsevol carrera, i ens mereixem somriure i viure com tots els demés’, ha afirmat Nariman, de 20 anys, al costat de la seua germana Roba, de 19.
El rector de la UPV, José Esteban Capilla, ha agraït públicament la mediació de tres ministeris espanyols, dels consolats espanyols de Jerusalem i Ammán, i de l’ambaixada d’Israel a Espanya, ‘el paper de la qual en l’operació ha sigut imprescindible’, segons ha remarcat.
Nariman ha recordat també com de difícil ha sigut arribar a València: ‘Tot el món ens deia que era impossible, que mai aconseguiríem eixir, però ho hem aconseguit. Estem ací i la nostra mera presència és un missatge d’esperança per a tots els gazatins. Es pot aconseguir’, ha celebrat.
Els orígens de la iniciativa es remunten a l’estiu de 2024, quan el Consell de Govern de la UPV va aprovar una resolució de suport a Palestina. Poc després, va arribar al whatsapp institucional de la universitat el missatge de Nariman, que sol·licitava la seua admissió per causes humanitàries.
‘Vaig escriure a moltes universitats espanyoles, perquè volia vindre a un país on sentir-me segura i ben acollida. Diverses em van contestar, i algunes fins i tot em van donar esperança, però al final ha sigut la UPV la que s’ha bolcat amb nosatres perquè hui, per fi, puguem estar ací’, ha agraït la jove.
