El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) ha elaborat un primer informe sobre com estava la vegetació abans de l’incendi forestal declarat el passat 25 de juliol a la Vall d’Uixó i ha conclòs que la ràpida pèrdua d’humitat entre abril i juliol ha sigut clau en el comportament del foc, que ja ha calcinat prop de 9.600 hectàrees.
Segons detalla este document, l’elaboració del qual ha coordinat l’organisme dependent de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació de la Generalitat, aproximadament el 43 % de la superfície cremada se situa dins del parc natural de la Serra d’Espadà, un dels espais protegits més rellevants de la província de Castelló.
Entre les formacions vegetals més afectades destaquen els pinar, que representen al voltant del 40 % de la zona cremada. Per darrere se situen el matollar, que suposa aproximadament el 30 %, i l’alzinar surer, amb un 10 % de la superfície afectada, mentre que la resta es repartix entre altres cobertes com a vegetació arbustiva dispersa i zones agrícola abandonades.
Ràpida dessecació de la coberta vegetal
L’estudi del CEAM assenyala que un dels factors més determinants ha sigut la ràpida pèrdua d’humitat de la vegetació registrada en els mesos previs a l’inici del foc. Els investigadors han utilitzat imatges de satèl·lit per a analitzar esta evolució, que mostra un canvi notable en pocs mesos.
La primavera de 2026 havia començat amb uns nivells d’humitat per damunt dels dos anys anteriors gràcies a les abundants pluges. No obstant això, entre abril i juliol la vegetació ha perdut un 51 % de la seua humitat. Esta davallada ha deixat massa forestal i herbàcia molt més seca i, per tant, molt més inflamable.
El propi informe apunta que esta evolució ha pogut augmentar de manera significativa la vulnerabilitat del territori davant el foc. Les pluges de les estacions anteriors havien impulsat un fort creixement de la vegetació, sobretot de la coberta herbàcia, que posteriorment ha patit un procés de dessecació molt ràpid a causa de les temperatures altes i la falta de noves precipitacions.
Esta combinació ha incrementat la disponibilitat de combustible vegetal en el terreny. És a dir, hi havia més biomassa i estava més seca, una situació que facilita la propagació ràpida de les flames i complica les tasques d’extinció, especialment en zones de fort pendent i amb difícil accés.
A més de la pèrdua d’humitat, el CEAM també ha constatat una davallada important del verdor de la coberta vegetal en este mateix període. El conegut índex NDVI, que mesura l’estat de la massa vegetal a partir d’imatges de satèl·lit, ha descendit un 38 % entre abril i juliol. Este descens reflectix un deteriorament progressiu de les condicions de la massa forestal abans que es declarara l’incendi.
Impacte ecològic i severitat del foc
De forma provisional, el CEAM estima que l’incendi ha assolit una severitat molt alta en aproximadament el 16 % de tota la superfície afectada. En estes zones, els danys sobre la vegetació i el sòl poden ser més profunds i tardar més temps a recuperar-se.
Els responsables de l’estudi adverteixen que encara cal completar la valoració una vegada s’extingisca del tot el foc. Només així es podrà determinar amb més precisió quins efectes tindrà sobre la capacitat de regeneració natural de la vegetació, sobre el risc d’erosió dels sòls i sobre la recuperació general dels ecosistemes afectats.
Esta primera fase d’anàlisi servirà per a identificar els principals impactes ecològics de l’incendi i establir unes bases sòlides per a les futures actuacions de gestió i restauració. A partir de la pròxima setmana està previst que s’incorpore al procés l’equip de l’Àrea d’Investigació Forestal de la Fundació CEAM.
Estos especialistes treballaran coordinats amb altres equips tècnics i científics. L’objectiu és integrar diferents enfocaments en l’avaluació dels efectes del foc i en la planificació de les mesures de recuperació del territori, que inclouran tant accions per a reduir l’erosió com possibles intervencions de restauració forestal.
Trajectòria del CEAM en ecologia del foc
El Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani és un centre de recerca de la Generalitat especialitzat en l’estudi dels ecosistemes mediterranis i del canvi global. Des de 1992, el seu equip ha desenvolupat nombroses investigacions sobre ecologia del foc, sequeres, restauració forestal i gestió d’espais afectats per incendis.
Entre les ferramentes que ha posat a disposició de les administracions destaca la plataforma POSTFIRE. Esta aplicació permet avaluar els impactes ecològics dels incendis forestals i orientar les actuacions de restauració i gestió de les àrees cremades a partir de criteris científics, la qual cosa facilita decisions més ajustades a la realitat de cada territori afectat.
